(Publicat a la Carta Setmanal 796 – veure en castellano)
Resulta ja un lloc comú afirmar que l’espanyola és una “economia de sol i platja”, al·ludint als canvis en l’estructura productiva de les últimes dècades. Canvis que tenen una concreció principal en el desmantellament de la indústria, substituïda per serveis de molt baix valor afegit, com el turístic, en què la precarietat laboral és la norma.S’amaga, però, la seva causa, com si fos una casualitat. No és així.