(Publicat a la Carta Setmanal 727 – veure en castellà)

Ara, el combat pels drets socials i democràtics

Una important mobilització electoral (han votat més de milió i mig de persones més que en 2016) ha permès que els partits que representen electoralment als treballadors i els pobles obtinguin resultats que superen àmpliament la suma de les tres formacions franquistes (a les quals treuen més de 2 milions de vots).

L’augment de gairebé un 9% de participació sembla indicar que centenars de milers de treballadors i treballadores que no van votar en 2016 han acudit aquesta vegada a les urnes per a tancar el passo a les forces el programa de les quals es basava en arrasar amb bona part de les seves conquestes socials i democràtiques. També s’ha renovat la majoria d’esquerres en les Corts valencianes.

A més, el conjunt de les dretes ha estat derrotat a Galícia, al País Basc i, de manera espectacular, a Catalunya. La victòria dels pobles és part fonamental de la victòria contra els franquistes.

Aquesta mobilització electoral és continuació de la mobilització els treballadors i els pensionistes en els últims mesos. Una mobilització que continuarà, reforçada pels resultats de les urnes.

El vot al PSOE i a diferents forces d’esquerra ha donat una majoria més que suficient en el Congrés per a acabar amb les polítiques franquistes i que es faci tot el que el govern Sánchez ha deixat sense fer. I el Senat està en mans del PSOE. Ja no hi ha pretextos de majories parlamentàries per a aprovar determinades mesures.

La majoria que s’ha imposat en les urnes exigeix un govern que derogui les reformes laborals, la LOMCE, la Llei-Mordassa i l’article 315.3 del Codi Penal, que derogui les reformes de pensions de 2011 i 2013 i garanteixi l’actualització de pensions segons l’IPC i l’actual sistema de pensions. Un govern que reverteixi totes les retallades en sanitat, ensenyament i serveis socials, i fins i tot habiliti un pressupost d’urgència que permeti que aquests serveis essencials es recuperin, i recuperar la inversió pública en infraestructures.

Hi ha una majoria suficient per a impedir l’enfrontament contra i entre els pobles que PP, C’s i Vox propugnaven, perquè es deixi d’enfrontar reivindicacions socials i reivindicacions democràtiques. Els treballadors i pobles exigeixen un govern que garanteixi la convivència entre els pobles de l’Estat donant solució democràtica a la qüestió catalana, a la qüestió basca (incloent la situació dels presos bascos i el vergonyós judici als republicans catalans).
Fa falta que aquesta derrota de les forces franquistes es completi en les eleccions municipals i autonòmiques del 26 de maig.

Amb Rivera, no!

El vot ha de ser respectat. Però el capital financer i l’aparell d’Estat franquista, una vegada que han comprovat que els “seus” no són majoria, pressionen perquè el Partit Socialista i Pedro Sánchez donin l’esquena al mandat popular i formin un govern que respecti les exigències i “recomanacions” de Brussel·les i que se sotmeti a les exigències del poder judicial i de l’aparell d’Estat franquista, inclòs l’enfrontament entre pobles. Un govern que convertís en pols i cendres el resultat de les eleccions.

L’important augment de vots i d’escons del PSOE no és un vot de confiança després dels 10 mesos de govern de Pedro Sánchez, que ha deixat sense materialitzar bona part del que la classe treballadora i la joventut esperava després de la moció de censura. Es completa amb els milions de treballadors i treballadores, de joves, de dones, que -amb més o menys il·lusions- han donat el seu vot a les diferents forces de l’esquerra. Tots ells mereixen que el seu esforç no sigui traït.

Els treballadors no volen que es mantinguin les polítiques franquistes ni un acord de govern amb un sector dels franquistes derrotats, alguna cosa que els militants socialistes ja rebutjaven a Ferraz en conèixer els resultats, cridant “amb Rivera, no!”.

En l’immediat, tot va dependre de l’actitud de les organitzacions obreres i democràtiques, de la seva disposició a forjar la més àmplia Aliança per a combatre unides per les reivindicacions socials i democràtiques, per la fi dels judicis polítics, obrint la via a un profund canvi polític, a la República. Des de les fàbriques i centres de treball, els barris, els centres d’estudi, les instàncies sindicals cal multiplicar les mobilitzacions i els pronunciaments per a exigir que es formi un govern que respecti el mandat popular i doni satisfacció a les reivindicacions dels treballadors, de la joventut i dels pobles.

Declaració del Comitè Executiu del POSI – 29 abril 2019