Archivo de la etiqueta: Gaza

El moviment obrer i les seves organitzacions davant la massacre de Gaza

Carta Setmanal 971 per descarregar en PDF

L’operació de genocidi que fa l’agent de l’imperialisme USA, l’Estat d’Israel, davant els ulls de tot el món ha despertat una immensa onada de solidaritat als cinc continents, amb mobilitzacions potents i sostingudes. Una mobilització que ha obligat a maniobrar els governs, que en un començament van donar suport, gairebé sense excepcions, el suposat “dret a defensar-se” de l’Estat sionista, i van intentar prohibir les mobilitzacions contra la massacre, així com l’exhibició de banderes palestines. Enfrontats a la mobilització, molts d’ells han anat lliscant-se fins a la suposada “equidistància”, fins i tot han fet tímids crides a un alto el foc.

L’imperialisme britànic –del qual va prendre el relleu l’imperialisme USA- va col·locar l’Estat d’Israel –amb el suport, en un principi, del govern estalinista de l’URSS- al centre de l’Orient Mitjà per disposar d’una agència política i militar que li assegurés la seva dominació sobre la regió, rica en petroli i per la qual passen algunes de les rutes marítimes estratègiques. Però l’entitat sionista no pot sobreviure sense expulsar la població palestina de la seva terra, com demostren els 75 anys transcorreguts des de la partició de 1948 i la immediatament consecutiva expulsió de la població àrab del territori conquerit per l’exèrcit d’Israel (repetida recurrentment des d’aleshores, refredant-se la impossibilitat de la suposada “solució dels dos Estats”). Una operació de neteja ètnica que s’ha enfrontat des del primer dia a la resistència del poble palestí (fins i tot des d’abans de 1948, amb la vaga general de 1936-37 a les intifades de 1987-1993 i 2000-2005).

Per a la classe treballadora de tot el món, la qüestió palestina no és una qüestió menor. Molts treballadors i militants són conscients que si la resistència del poble palestí és derrotada, seria una derrota de la classe obrera mundial. D’aquí que molts mirin les seves organitzacions, i que molts es vegin decebuts per la falta de resposta d’aquestes.

El moviment obrer americà fa un pas al capdavant

Ha estat un sector del moviment obrer dels EUA – connectat amb un grup de congressistes que van votar contra els pressupostos militars i exigeixen un alto el foc- el que ha donat, tal vegada, el major pas endavant. Encapçalats pel poderós sindicat de la indústria de l’automòbil, la UAW, que acaba d’arrencar a les grans empreses una important pujada salarial. La UAW va presentar una crida a un alto el foc immediat en una conferència de premsa davant la Casa Blanca. “Ens vam oposar al feixisme a la Segona Guerra Mundial, ens vam oposar a la guerra de Vietnam, ens vam oposar a l’apartheid a Sud-àfrica i mobilitzem recursos sindicals en aquesta lluita”, declarava un dels seus portaveus, Brandon Mancilla.

La UAW emprèn aquesta batalla juntament amb una desena de sindicats regionals i dues organitzacions estatals, el sindicat postal i el de les infermeres. El seu comunicat comú feia “una crida al president Joe Biden i al Congrés perquè pressionin per un alto el foc immediat i la fi de l’assetjament de Gaza” i assenyalava que “l’escalada de guerres i la venda d’armes no serveix als interessos de cap treballador” i que “milers d’estatunidencs s’han unit al moviment de solidaritat mundial que demana un alto el foc immediat. Ara és el torn del moviment obrer de fer sentir la seva veu i exigir un alto el foc”.

Per la seva banda, el sindicat d’infermeres NNU publicava una crida: “Com a infermeres, els nostres pacients confien en nosaltres per ajudar-los i curar-los quan pateixen danys a causa de les condicions de la seva vida quotidiana. Per honrar aquesta sagrada confiança, és el nostre deure defensar el dret de tot ésser humà a una vida lliure de violència i dels traumes de la guerra”. El sindicat “demana un alto el foc immediat, l’entrega d’ajuda humanitària, l’alliberament de tots els refús i la fi d’aquesta violència. Instem totes les parts que protegeixin la vida humana i la salut i el benestar dels civils tant a Israel com a Palestina”.

Sin embargo, la dirección de la AFL-CIO sigue sin pronunciarse.

Pronunciaments sindicals arreu del món

Fent-se ressò de la crida dels sindicats nord-americans, “els sindicats regionals CGT, FO, FSU i Solidaires d’Ile-de-France donen suport al text signat per molts sindicats estatunidencs, inclòs l’UAW (…) Els nostres sindicats regionals de França consideren, juntament amb els sindicats estatunidencs signants del text, que és el torn del moviment obrer de fer sentir la seva veu i exigir un alto el foc. Junts, lluitem per la pau immediata, la justícia i un futur millor per als treballadors de tot el món.

Per tant, fem una crida a les nostres estructures perquè s’uneixin i prenguin iniciatives als seus llocs de treball i estudiïn les consignes dels nostres Sindicats Regionals”.

Militants de 20 països africans, la majoria d’ells sindicalistes, vinculats al Comitè Internacional d’Enllaç i Intercanvis (CILE, per les seves sigles en francès), feien públic al novembre una crida: “som militants africans d’horitzons diversos, compromesos en un combat diari per la democràcia, els drets polítics i socials als nostres respectius països, contra la guerra i l’explotació,  per la sobirania dels pobles. Els nostres països van viure la colonització i dominació imperialista, per això condemnem, solemnes i horroritzats, l’actual genocidi a Palestina. Són urgents l’alto el foc i l’accés a les necessitats fonamentals (cures, aigua, electricitat, alimentació, habitatge, seguretat)! Per això, exigim el cessament immediat dels bombardejos i l’aixecament sense condicions del bloqueig a la Franja de Gaza”.

Pronunciaments sindicals a Espanya

La Federació de Sanitat de CCOO aprovava en el seu consell una resolució que comença així: “Alt als bombardejos d’hospitals i centres sanitaris! Alt el foc immediat i permanent! Des de la FSSCCOO manifestem el nostre profund rebuig a totes les formes de violència contra el poble Palestí i demanem un alto el foc immediat i permanent”.

La resolució assenyala que “els hospitals, els centres sanitaris, les ambulàncies, no són, i no poden ser, en cap cas, objectius militars, s’ha de respectar el dret del personal de la sanitat a exercir la nostra feina, que és la d’atendre les persones malaltes i ferides”. I conclou: “Des de la FSSCCOO fem una crida a tot el personal i a totes les organitzacions de la Sanitat a rebutjar amb nosaltres aquesta massacre, a mobilitzar i mobilitzar-se per un alto el foc immediat i permanent com estableix la Resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides, aprovada el 27 d’octubre de 2023,  a posar fi al bloqueig i per l’alliberament de tots els refús i presoners”

Per la seva banda, el Consell Confederal de Comissions Obreres va aprovar el 13 de desembre una resolució que “denuncia el genocidi que està duent a terme l’Estat d’Israel sobre el poble palestí i exigeix a la comunitat internacional, en especial a la Unió Europea i al Govern d’Espanya, que actuïn de forma urgent amb tots els instruments al seu abast per aturar aquesta barbàrie”., i que conclou: “el Consell Confederal de CCOO fa una crida a l’afiliació, així com al conjunt de treballadors i treballadores del nostre país, que participin en les mobilitzacions convocades que exigeixen un alto el foc permanent i una pau justa i duradora“.

És imprescindible convertir les paraules en acció

Com senyalàvem al començament d’aquesta carta, per a la classe treballadora de tots els països del món el que succeeixi a Gaza és molt important. Tot i que l’amenaça de destrucció de Palestina assoleix les majors cotes i s’està intentant materialitzar ja, tots els pobles del món estan així mateix amenaçats per la barbàrie imperialista. Com explicaven ja el 1848 Marx i Engels, la lluita de classes: “per la seva forma, tot i que no pel seu contingut, la campanya del proletariat contra la burgesia comença sent nacional”. La lluita del poble palestí és la lluita de tots els pobles del món. Per això, les nostres organitzacions sindicals tenen una important responsabilitat. Han de fer un pas endavant per posar-se a primera fila de l’organització de la mobilització, i portar aquesta mobilització als centres de treball.

És fonamental organitzar una mobilització central contra la massacre, per l’alto el foc, per exigir al govern que posi fi a la compra i venda d’armes, a les relacions comercials i diplomàtiques amb Israel, i els sindicats han d’ocupar un paper central en l’organització d’aquesta mobilització.

Una mobilització a Madrid es prepara per al gener. Són molts els sindicalistes que volen que les seves organitzacions es converteixin en actives organitzadores de la mateixa.

Alt el foc!

¡Alt al genocidi!

Embargament a l’enviament d’armes a l’Estat d’Israel!

Pel dret al retorn del poble palestí!

El movimiento obrero y sus organizaciones ante la masacre de Gaza

Carta Semanal 971 en catalán

Carta Semanal 971 para descargar en PDF

La operación de genocidio que viene realizando el agente del imperialismo USA, el Estado de Israel, ante los ojos de todo el mundo ha despertado una inmensa ola de solidaridad en los cinco continentes, con movilizaciones potentes y sostenidas. Una movilización que ha obligado a maniobrar a los gobiernos, que en un comienzo apoyaron, casi sin excepciones, el supuesto “derecho a defenderse” del Estado sionista, e intentaron prohibir las movilizaciones contra la masacre, así como la exhibición de banderas palestinas. Enfrentados a la movilización, muchos de ellos han ido deslizándose hasta la supuesta “equidistancia”, incluso han hecho tímidos llamamientos a un alto el fuego.

El imperialismo británico –del que tomó el relevo el imperialismo USA- colocó al Estado de Israel –con el apoyo, en un principio, del gobierno estalinista de la URSS-  en el centro del Oriente Medio para disponer de una agencia política y militar que le asegurara su dominación sobre la región, rica en petróleo y por la que pasan algunas de las rutas marítimas estratégicas. Pero la entidad sionista no puede sobrevivir sin expulsar a la población palestina de su tierra, como demuestran los 75 años transcurridos desde la partición de 1948 y la inmediatamente consecutiva expulsión de la población árabe del territorio conquistado por el ejército de Israel (repetida recurrentemente desde entonces, refrendándonse la imposibilidad de la supuesta “solución de los dos Estados”). Una operación de limpieza étnica que se ha enfrentado desde el primer día a la resistencia del pueblo palestino (incluso desde antes de 1948, con la huelga general de 1936-37 a las intifadas de 1987-1993 y 2000-2005).

Para la clase trabajadora de todo el mundo, la cuestión palestina no es una cuestión menor. Muchos trabajadores y militantes son conscientes de que si la resistencia del pueblo palestino es derrotada, sería una derrota de la clase obrera mundial. De ahí que muchos miren a sus organizaciones, y que muchos se vean decepcionados por la falta de respuesta de éstas.

El movimiento obrero americano da un paso al frente

Ha sido un sector del movimiento obrero de los EE.UU. – conectado con un grupo de congresistas que votaron contra los presupuestos militares y exigen un alto el fuego- el que ha dado, tal vez, el mayor paso adelante. Encabezados por el poderoso sindicato de la industria del automóvil, la UAW, que acaba de arrancar a las grandes empresas una importante subida salarial. La UAW presentó un llamamiento a un alto el fuego inmediato en una conferencia de prensa ante la Casa Blanca. “Nos opusimos al fascismo en la Segunda Guerra Mundial, nos opusimos a la guerra de Vietnam, nos opusimos al apartheid en Sudáfrica y movilizamos recursos sindicales en esa lucha”, declaraba uno de sus portavoces, Brandon Mancilla.

La UAW emprende esta batalla junto con una decena de sindicatos regionales y dos organizaciones estatales, el sindicato postal y el de las enfermeras. Su comunicado común hacía “un llamamiento al presidente Joe Biden y al Congreso para que presionen por un alto el fuego inmediato y el fin del asedio de Gaza” y señalaba que “la escalada de guerras y la venta de armas no sirve a los intereses de ningún trabajador” y que “miles de estadounidenses se han unido al movimiento de solidaridad mundial que pide un alto el fuego inmediato. Ahora es el turno del movimiento obrero de hacer oír su voz y exigir un alto el fuego”.

Por su parte, el sindicato de enfermeras NNU publicaba un llamamiento: “Como enfermeras, nuestros pacientes confían en nosotros para ayudarlos y curarlos cuando sufren daños debido a las condiciones de su vida cotidiana. Para honrar esa sagrada confianza, es nuestro deber defender el derecho de todo ser humano a una vida libre de violencia y de los traumas de la guerra”. El sindicato “pide un alto el fuego inmediato, la entrega de ayuda humanitaria, la liberación de todos los rehenes y el fin de esta violencia. Instamos a todas las partes a que protejan la vida humana y la salud y el bienestar de los civiles tanto en Israel como en Palestina”.

Sin embargo, la dirección de la AFL-CIO sigue sin pronunciarse.

Pronunciamientos sindicales en todo el mundo

Haciéndose eco del llamamiento de los sindicatos norteamericanos, “los sindicatos regionales CGT, FO, FSU y Solidaires de Ile-de-France respaldan el texto firmado por muchos sindicatos estadounidenses, incluido el UAW (…) Nuestros sindicatos regionales de Francia consideran, junto con los sindicatos estadounidenses firmantes del texto, que es el turno del movimiento obrero de hacer oír su voz y exigir un alto el fuego. Juntos, luchamos por la paz inmediata, la justicia y un futuro mejor para los trabajadores de todo el mundo.

Por lo tanto, hacemos un llamamiento a nuestras estructuras para que se unan y tomen iniciativas en sus lugares de trabajo y estudien las consignas de nuestros Sindicatos Regionales”.

Militantes de 20 países africanos, la mayoría de ellos sindicalistas, vinculados al Comité Internacional de Enlace e Intercambios (CILE, por sus siglas en francés), hacían público en noviembre un llamamiento: “somos militantes africanos de horizontes diversos, comprometidos en un combate diario por la democracia, los derechos políticos y sociales en nuestros respectivos países, contra la guerra y la explotación, por la soberanía de los pueblos. Nuestros países vivieron la colonización y dominación imperialista, por eso condenamos, solemnes y horrorizados, el actual genocidio en Palestina. ¡Son urgentes el alto el fuego y el acceso a las necesidades fundamentales (cuidados, agua, electricidad, alimentación, vivienda, seguridad)! Por ello, exigimos el cese inmediato de los bombardeos y el levantamiento sin condiciones del bloqueo en la Franja de Gaza”.

Pronunciamientos sindicales en España

La Federación de Sanidad de CCOO aprobaba en su consejo una resolución que comienza así: “¡Alto a los bombardeos de hospitales y centros sanitarios! ¡Alto el fuego inmediato y permanente! Desde la FSSCCOO manifestamos nuestro profundo rechazo a todas las formas de violencia contra el pueblo Palestino y pedimos un alto el fuego inmediato y permanente”

La resolución señala que “los hospitales, los centros sanitarios, las ambulancias, no son, y no pueden ser, en ningún caso, objetivos militares, debe respetarse el derecho del personal de la sanidad a ejercer nuestro trabajo, que es el de atender a las personas enfermas y heridas”. Y concluye: “Desde la FSSCCOO hacemos un llamamiento a todo el personal y a todas las organizaciones de la Sanidad a rechazar con nosotros esta masacre, a movilizar y movilizarse por un alto el fuego inmediato y permanente como establece la Resolución de la Asamblea General de las Naciones Unidas, aprobada el 27 de octubre de 2023, a poner fin al bloqueo y por la liberación de todos los rehenes y prisioneros”

Por su parte, el Consejo Confederal de Comisiones Obreras aprobó el 13 de diciembre una resolución que “denuncia el genocidio que está llevando a cabo el Estado de Israel sobre el pueblo palestino y exige a la comunidad internacional, en especial a la Unión Europea y al Gobierno de España, que actúen de forma urgente con todos los instrumentos a su alcance para detener esta barbarie”., y que concluye: “el Consejo Confederal de CCOO hace un llamamiento a la afiliación, así como al conjunto de trabajadores y trabajadoras de nuestro país, a que participen en las movilizaciones convocadas que exigen un alto el fuego permanente y una paz justa y duradera”.

Es imprescindible convertir las palabras en acción

Como señalábamos al comienzo de esta carta, para la clase trabajadora de todos los países del mundo lo que suceda en Gaza es muy importante. Aunque la amenaza de destrucción de Palestina alcanza las mayores cotas y se está intentando materializar ya, todos los pueblos del mundo están asimismo amenazados por la barbarie imperialista. Como explicaban ya en 1848 Marx y Engels, la lucha de clases: “por su forma, aunque no por su contenido, la campaña del proletariado contra la burguesía empieza siendo nacional”. La lucha del pueblo palestino es la lucha de todos los pueblos del mundo. Por eso, nuestras organizaciones sindicales tienen una importante responsabilidad. Han de dar un paso adelante para ponerse en primera fila de la organización de la movilización, y llevar esa movilización a los centros de trabajo.

Es fundamental organizar una movilización central contra la masacre, por el alto el fuego, para exigir al gobierno que ponga fin a la compra y venta de armas, a las relaciones comerciales y diplomáticas con Israel, y los sindicatos deben ocupar un papel central en la organización de esa movilización.

Una movilización en Madrid se prepara para enero. Son muchos los sindicalistas que quieren que sus organizaciones se conviertan en activas organizadoras de la misma.

¡Alto el fuego!

¡Alto al genocidio!

¡Embargo al envío de armas al Estado de Israel!

¡Por el derecho al retorno del pueblo palestino!

ALT A LA DESTRUCCIÓ DE GAZA

Carta Setmanal 961 per descarregar en PDF

L’alt comandament de l’Exèrcit sionista ha comminat al milió cent mil habitants del nord de Gaza perquè en 24 hores abandonin les seves cases ja que al parer van a iniciar una ofensiva terrestre després de sis dies d’intensos bombardejos.

Des de fa 8 dies d’intensos bombardejos sobre Gaza ja es compten més morts entre la població civil que durant la guerra del 2014, anunciant el que pretén a nivell massiu l’exèrcit sionista. Els portaveus de l’ONU han declarat que “és impossible que el moviment de persones d’aquesta amplitud es pugui produir sense conseqüències humanes dramàtiques”. Mentrestant, l’Estat d’Israel ha tallat el subministrament d’aigua, electricitat i aliments a la Franja de Gaza, una mesura considerada com un crim de guerra. May Golan, ministra dels Drets de la Dona a Israel, crida l’extermini total dels gazatíes, declarant que “algunes ànimes fràgils estan explicant que la majoria dels residents de Gaza són població civil no implicada, per la qual cosa no els hem de fer mal. Res d’això. Hem de destruir-los fins a la medul.la”. El ministre de Defensa d’Israel, Yoav Gallant, declarava que “Estem lluitant contra animals humans i actuem en conseqüència”. El Coordinador d’Activitats Governamentals als Territoris, Ghasán Alian, declarava que “Els animals humans han de ser tractats com a tals. Israel ha imposat un bloqueig total a Gaza. No hi haurà electricitat ni aigua, només destrucció. Voleu un infern i tindreu un infern”. En aquestes paraules es pot sentir un ressò dels responsables de les SS hitlerianes, quan van decretar el tall d’aigua del gueto de Varsòvia, el 1943, i titllaven els jueus cap al mateix de “subhumans”.

Recordem que Gaza que no té una superfície més gran que tres vegades el terme municipal de Barcelona o menor que el de Madrid, està habitat per 2.100.000 habitants. Tancat per l’exèrcit sionista al nord i al sud pel d’Egipte. Amb la sortida al mar controlada, sense sortida per l’aire (l’aeroport construït amb ajuda de la Unió Europea va ser destruït per bombardejos israelians el 2001), pràcticament sense terra de cultiu, un 80 per cent de la població viu de l’ajuda humanitària, i només uns comptats milers de treballadors podien anar a treballar al territori directament ocupat per Israel.

Mentre això succeeix a Gaza, a Cisjordània –on no es pot invocar un atac de Hamas- la setmana passada 31 palestins han estat morts i més de 60 ferits en atacs dels colons jueus.

L’antic general del Tsahal i antic cap del Consell de Seguretat d’Israel Giora Eiland declarava: “Hem de crear una catàstrofe humanitària sense precedents a Gaza, això permetrà a Gaza trobar-se ja sigui sense Hamas o ja sigui sense humans”.

Una vegada més afirmem: la mort tràgica d’avis, nens i dones i homes israelites no pot justificar la mort, igual de tràgica, d’avis, nens, dones i homes de Gaza. La vida d’un infant israelita val tant com la d’un nen palestí.

Des de fa 75 anys, els palestins pateixen una violència terrible. Va ser el geni científic del segle XX; Albert Einstein qui davant la situació a Palestina declarava el 1948: “Quan una catàstrofe real i final caigui sobre nosaltres a Palestina, el principal responsable per aquesta serà Gran Bretanya, i el segon responsable seran les organitzacions terroristes nascudes des de les nostres pròpies files. No m’agradaria veure algú associat amb aquesta gent criminal i enganyadora”. En efecte, el projecte sionista d’un Estat jueu del mediterrani al Jordà –que exigeix la neteja ètnica- és inseparable de la violència.

Com deia Marek Edelman (un dels cinc comandants de l’aixecament del gueto jueu de Varsòvia contra l’ocupació nazi el 1943 )”Si Israel va ser creat és gràcies a un acord entre la gran Bretanya , els Estats Units i l’URSS (va ser fins i tot Andrey Gromiko qui va presentar la proposta), no va ser com a expiació dels sis milions de jueus assassinats a Europa , sinó per repartir-se les riqueses del Medi Orient (..) la vostra filosofia israeliana consisteix a pensar que es poden matar 20 anys perquè un jueu segueixi amb vida. Per a mi no hi ha lloc ni per a un poble elegit, ni una terra promesa.

El juny 1982 en un míting convocat pel Partit Comunista Internacionalista (nom de la secció francesa de la IV Internacional en l’època ) contra les massacres de Sabra i Chatila, al Líban, Pierre Lambert, que havia escapat a la deportació i que havia combatut l’ocupació nazi, particularment en la construcció de sindicats clandestins de la CGT,  deia: “el cos destrossat i dislocat d’un nen jueu del ghettho de Varsòvia no té preu més gran que el cos destrossat i dislocat d’un nen palestí”

Tot això, acompanyat de les acusacions abocades contra quienes ossen oposar-se a aquesta ofensiva mediàtica, que són titllats d’antisemites. És el cas del líder de la França Insumisa, Jean-Luc Melenchon. Com ho va ser, al seu dia, el del dirigent del partit laborista britànic, Jeremy Corbyn.

El 1938, León Trotsky escrivia el següent: “Un esclavista que, amb astúcia i violència, encadena un esclau, i un esclau que, amb astúcia o violència, trenca les cadenes— ¡que els menyspreables eunucs no ens diguin que són iguals davant d’un tribunal de moralitat!”. Es creuria que són un ressò d’aquestes paraules les declaracions de la Unió de Treballadors i Professors de la Universitat de Birzeit, a Ramala (Cisjordània) “Un poder colonial ocupant no pot reclamar el dret a l’autodefensa contra el poble sota la seva brutal ocupació. No hi ha equivalència moral entre el colonitzador i el colonitzat, per molt que els mitjans de comunicació pretenguin el contrari”.

Amira Hass ha escrit, en aquests dies, al diari israelià Haretz:

“En uns dies, els israelites han viscut el que els palestins viuen des de fa desenes d’anys, i continuen vivint: incursions militars, morts; crueltat, nens morts, cadàvers abandonats, angoixa, captivitat, sent objecte de venjança, de dispars mortals contra combatents i civils, la destrucció dels habitatges, l’atac contra festes i celebracions, la debilitat i la impotència davant homes armats ultra potents i les humiliacions constants

És per això que cal repetir-ho una vegada més: ho havíem dit. L’ opressió i la injustícia permanent.

El món ha de sobte perdut peu, i el malsón quotidià dels palestins ha fet volar en mil pedaços la façana de normalitat que caracteritza la vida israelita des de fa desenes d’anys. Hamas ha aixafat gràcies a l’operació sorpresa i que ha demostrat el seu enginy militar i la seva capacitat d’elaborar plans i a mantenir-los secrets i d’utilitzar tàctiques de diversió”.

Més enllà de la necessària resistència, l’obligació de buscar una sortida política

Fa tres anys un grup important de militants jueus i palestins llançaven una “Crida al suport internacional de la Campanya per un sol Estat democràtic, One Democratic State Campaign (ODSC). Citem alguns paràgrafs: “L’alliberament requereix més que resistència, protestes i activisme. Requereix un pla polític que substitueixi les estructures polítiques d’opressió per una nova política i societat basada en la justícia, la igualtat i la inclusió, però també en el respecte de les diverses identitats nacionals, ètniques, religioses i comunitàries del país. Des que Israel va eliminar la solució de dos Estats en la seva implacable campanya per colonitzar tota Palestina, la idea d’un únic Estat democràtic com la millor solució política per a les persones que viuen a la Palestina històrica ha guanyat un creixent suport en els últims anys. Aquesta idea no és nova. El moviment d’alliberament palestí, abans i després de la Nakba (catàstrofe en àrab) de 1948, va promoure aquesta visió. I l’objectiu d’establir un Estat únic, laic i democràtic estava consagrat a la Carta Nacional de l’OLP (Organització per a l’Alliberament de Palestina).

La Campanya per un Estat Democràtic fundada el 2018 per palestins i els seus camarades jueus israelians anticolonialistes, ha desenvolupat un programa detallat de deu punts per a la creació d’aquest Estat. Comença afirmant que només un procés profund de descolonització pot desmantellar les estructures colonials sionistes de dominació i control. Això aplana el camí per a una democràcia constitucional única basada en el principi de la igualtat dels ciutadans -una persona, un vot- que garantirà les llibertats civils individuals”.

En efecte aquesta crida té la força d’una banda de recolzar-se en la Carta de l’OLP de 1964, a la qual Yaser Arafat va renunciar el 1993 en signar els acord d’Oslo (vegeu la declaració de la Quarta Internacional sobre aquests acords, de setembre de 1993, publicada a La Verdad 113)

I de l’altra en l’evidència que la política promoguda per l’imperialisme nord-americà de dos Estats ha demostrat completament i tràgicament el seu fracàs.

En aquesta crida es conclou: “nosaltres, membres de l’ODSC, fem una crida a sostenir i promoure activament la nostra campanya en favor d’un sol Estat. Totes les nostres accions actuals, ja es tracti del BDS (Boicot) de manifestacions, activitats;  han d’estar relacionades amb un programa polític, un objectiu final, si volem que tinguin un impacte polític. Per a nosaltres, el concepte d’Estat Únic és l’única base vàlida per a un tal programa polític“.

La relació amb la lluita contra la guerra

El dimecres 11 d’octubre Zelenski va aterrar d’urgència a Brussel·les, i va visitar la seu de l’OTAN, on es va entrevistar amb Jens Stoltenberg (Director general de l’OTAN) i van declarar conjuntament que l’OTAN seguiria donant suport a Ucraïna. El temor de Zelenski, i més encara després que el Congrés nord-americà suspengués l’ajuda a Ucraïna és que “s’oblidessin d’Ucraïna” i els amics nord-americans es bolquessin a Israel; De fet, les últimes declaracions de Biden van en aquest sentit. I, tanmateix, la guerra segueix amb els seus cents de mort i destrucció cada dia.

Biden ha intentat forçar un front comú en suport a Israel, i bo és assenyalar que si bé tots els governs europeus criden a donar suport a Israel, les contradiccions han esclatat. Per les seves pròpies raons internes el govern Sánchez/Díaz no va signar una declaració comuna impulsada per Biden i es va oposar al tall de queviures i ajuda humanitària a Gaza;

A diversos països, començant per França, i seguida per Alemanya i gran Bretanya, es prohibeixen les manifestacions propalestines. A França van més lluny: als partits que no han condemnat els palestins, i, en particular, a LFI, se’ls amenaça de dissolució El ministeri de justícia ha elaborat una circular en què planteja que tota declaració o participació en manifestació de ciutadans estrangers pot ser objecte de pena o expulsió del territori.

És evident que intenten utilitzar la qüestió palestina per intentar esclatar totes les forces de ruptura

En certa manera, pel moment, a l’Estat espanyol vivim una situació més favorable. Però no oblidem que el govern continua gairebé cada setmana augmentant les despeses militars: segons informacions fiables, des del 23 J han estat 16.500 milions més.

És per això que la batalla política entorn de la qüestió palestina que formula la declaració del SI de la IV Internacional, l’exigència “ALT A LA DESTRUCCION DE GAZA”, la nostra participació en les mobilitzacions existents no són en detriment de la campanya contra la guerra d’Ucraïna; En els pròxims dies publiquem el butlletí 15 amb els resultats de la constitució del Comitè Europeu contra la Guerra, i amb la crida de 150 dirigents obrers alemanys que convoquen el 25 de Novembre una manifestació central contra els pressupostos de Guerra a Berlín.

Alto a la destrucción de Gaza

Carta Semanal 961 en catalán

El alto mando del Ejército sionista ha conminado al millón cien mil habitantes del norte de Gaza para que en 24 horas abandonen sus casas pues al parecer van a iniciar una ofensiva terrestre después de seis días de intensos bombardeos.

 Desde hace 8 días de intensos bombardeos sobre Gaza ya se cuentan más muertos entre la población civil que durante la guerra de 2014, anunciando lo que pretende a nivel masivo el ejército sionista. Los portavoces de la ONU han declarado que “es imposible que el movimiento de personas de esta amplitud se pueda producir sin consecuencias humanas dramáticas”. Entretanto, el Estado de Israel ha cortado el suministro de agua, electricidad y alimentos a la Franja de Gaza, una medida considerada como un crimen de guerra. May Golan, ministra de los Derechos de la Mujer en Israel, llama al exterminio total de los gazatíes, declarando que “algunas almas frágiles están explicando que la mayoría de los residentes de Gaza son población civil no implicada, por lo que no debemos hacerles daño. Nada de eso. Tenemos que destruirlos hasta la médula”. El ministro de Defensa de Israel, Yoav Gallant, declaraba que “Estamos luchando contra animales humanos y actuamos en consecuencia”. El Coordinador de Actividades Gubernamentales en los Territorios, Ghasán Alian, declaraba que “Los animales humanos deben ser tratados como tales. Israel ha impuesto un bloqueo total a Gaza. No habrá electricidad ni agua, sólo destrucción. Queríais un infierno y tendréis un infierno”. En estas palabras puede sentirse un eco de las de los responsables de las SS hitlerianas, cuando decretaron el corte de agua del gueto de Varsovia, en 1943, y tildaban a los judíos hacinados en el mismo de “subhumanos”. Sigue leyendo

Declaración del Secretariado Internacional de la IV Internacional (15 de enero de 2015)

(publicado en la Carta Semanal 508)

Carta-508En París, el 11 de enero de 2015, se reunían con carácter de emergencia cuarenta y cuatro jefes de Estado, con el Secretario General de la OTAN, el Presidente de la Comisión Europea, el representante del Secretario General de la ONU… A petición de Hollande, los reunidos se impusieron a la cabeza de la manifestación de millón y medio de ciudadanos y jóvenes contra los atentados del 7, 8 y 9 de enero. Esa reunión marca el comienzo de una nueva fase de la guerra iniciada en Iraq hace 15 años, que no cesa y afecta ahora en formas diversas a todos los continentes.

Sigue leyendo

Declaración del Secretariado Internacional de la IV Internacional sobre Palestina

(Declaración del 26 de agosto de 2014 – versión PDF para impresión)

BanderaIVEn estos momentos en que los trabajadores y los pueblos del mundo entero están sobrecogidos por la guerra de exterminio de Israel contra el pueblo palestino, en particular en Gaza…

En estos momentos en que los derechos del pueblo palestino son pisoteados, todo el mundo se pregunta: ¿habrá una salida?

Sigue leyendo

Entrevista con Salá Salá, miembro del Consejo Nacional Palestino y responsable de la comisión sobre el derecho al retorno de los refugiados

(Publicado por Informations Ouvrières el 24 de julio)

¿Por qué el Estado de Israel ha decidido atacar a Gaza ahora?

No es la primera vez que los israelíes atacan Gaza. Sucedió no solo en 2009 y 2012 sino incluso antes de la creación de Hamas, en 1967, y en 1956. Pero ahora el movimiento sionista es más agresivo.

Sigue leyendo

Sobre la situación actual en Palestina

(publicado en la Carta IV nº 35 – 15 de julio de 2014)

Gaza bajo las bombas y la amenaza de una intervención terrestre del ejército israelí

BanderaIVLa situación actual en Palestina es una expresión concentrada de la situación mundial. La región del Oriente Medio está marcada por una ola de dislocación  (Irak, Siria). La crisis de dominación norteamericana a escala mundial se expresa nuevamente en su incapacidad para controlar el “orden”, como lo  demuestra la caída de Mosul y la conquista de una parte de Irak por el “Ejército islamista en Irak y en el Levante.”

Sigue leyendo