2 de novembre de 2024
Declaració política del Comitè Executiu del POSI
Les paraules no poden descriure la magnitud de la devastació, del caos, de la desesperació, de la indignació i de la destrucció ocasionades per l’impacte d’un fenomen meteorològic: la DANA, que va assolar les zones més riques i poblades del País Valencià aquest dimarts 29 d’octubre. Des de la nostra solidaritat amb els familiars dels morts i damnificats, i el nostre suport als milers de voluntaris que tracten d’ajudar a pal·liar les conseqüències del desastre, és el nostre deure assenyalar que no es tracta d’una mera catástrofe natural. Hi ha autoritats que són responsables polítics, tant de no haver pres mesures per prevenir aquesta catàstrofe com de no haver actuat com havien de començar el desastre; les seves responsabilitats no són només polítiques, són també penals. Perquè s’ha comès un crim contra la classe treballadora, a la qual pertanyen la majoria de les víctimes. En el moment d’escriure aquestes línies són gairebé 2.000 els morts i desapareguts.
El desastre era perfectament predictible. Des del 2004 hi ha plans de l’Estat i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per prevenir-la. El dissabte 3 de juliol de 2004, Las Provincias, publicava: «La Confederació del Xúquer preveu actuacions als barrancs del Pozalet, la Saleta i el Poyo. Prop d’una vintena de municipis ja no miraran al cel amb temor quan arribin les tempestes. El Govern va anunciar ahir el pla contra riuades per a 16 municipis que inclou la creació d’una presa a Cheste.
La comarca de l’Horta Sud ha sigut històricament una de les més castigades per les grans inundacions en temporades de gota freda. Poblacions senceres han vist any rere any com l’aigua del barranc del Poyo s’ha desbordat arribant a anegar baixos, habitatges i causar seriosos desperfectes en vehicles i immobles.
Alaquàs, Aldaia, Catarroja, Cheste, Xirivella, Godelleta, Massanassa, Paiporta, Picanya, Ribarroja, Torrent, Quart de Poblet, Loriguilla, Mislata i València són les zones amb major risc d’inundació en les quals s’aplicarà el pla contra riuades». Han passat més de 20 anys, però només es van fer unes petites obres el 2009, tota l’obra d’adequació ambiental i drenatge de la conca del Poyo suposava en el seu moment 221 milions d’euros.
Ara bé, si abans no s’ha fet res, després, la indolència, la insensibilitat, la vida institucional del Govern valencià, totalment al marge de les preocupacions i interessos de la població han multiplicat la tragèdia, de qui és llavors la responsabilitat? De l’Estat monàrquic, negligent, corrupte i parasitari com cap, de l’Estat de les autonomies al servei dels especuladors i la guerra. No és per casualitat que aquests dies la premsa publica els beneficis multimilionaris de la banca i les multinacionals de l’energia, i que en els últims tres anys el Govern de coalició hagi augmentat en un 48 % les despeses militars.
Les responsabilitats
El responsable directe de l’actuació davant la DANA és el president del Govern valencià, Carlos Mazón, i, en última instància, de tot l’entramat burocràtic i parasitari de la Generalitat. Concretem la cronologia dels esdeveniments: des de 5 dies abans, l’Aemet informava del risc de DANA sobre les comarques de València.
A les 7:36 de dimarts es dona l’alerta vermella. A les 8.00 s’amplia i a les 8.04 es va estendre pel litoral sud de València. L’avís alertava de «pluges d’intensitat torrencial» i parlava d’acumulacions que podien ocasionar «crescudes i inundacions. ¡El perill és extrem!», deia.
A les 9.20, l’Aemet alertava: «Pluges torrencials en punts de la Comunitat Valenciana. El perill és important, i fins i tot extrem, en algunes comarques. Al·lèrgic de lleres, rieres i zones baixes inundables». El tuit incloïa un vídeo compartit pel compte de l’Aemet a la Comunitat amb els carrers de Catadau inundats.
A les 13:00, Mazón va penjar un tuit, que després va esborrar, en què deia que la previsió era que l’episodi acabava a les sis de la tarda. «No es té constància de danys personals, però sí de vehicles atrapats.»
A les 16.57. Utiel ja està inundat i el corrent arrossega els cotxes.
A les 19.05. Paiporta ja estava anegada.
A les 20.03. Arriba el primer avís a la població per part de Protecció Civil, dependent de la Generalitat. S’hi demanava evitar desplaçaments per la província de València.
Més de 12 hores per avisar la població ocultant la catàstrofe en marxa! Quan la devastació ja havia ocorregut en la seva major part!
Mazón ha de pagar per la seva gestió i per la seva política, això és evident per a tothom.
Però tornem al Govern de Pedro Sánchez. Segons informava El País, «Fonts governamentals reconeixen que el gabinet de crisi reunit dimarts a la nit a la Moncloa va contemplar la possibilitat de decretar una «emergència d’interès nacional», la qual cosa hagués suposat assumir la direcció de tot el dispositiu [enfront de la DANA], però es va considerar que «no era necessari», perquè la Generalitat valenciana estava «actuant correctament», no havia demanat declarar el nivell 3 i fer-ho unilateralment era «com aplicar un [article] 155″ de la Constitució, arrabassant a la comunitat autònoma les seves competències.» D’altra banda, també la Constitució, en el seu article 116 preveu que «El Govern, en ús de les facultats que li atorga l’article cent setze, dos, de la Constitució podrà declarar l’estat d’alarma, en tot o part del territori nacional, quan es produeixi alguna de les següents alteracions greus de la normalitat a) Catàstrofes, calamitats o desgràcies públiques, com ara terratrèmols, inundacions, incendis urbans i forestals o accidents de gran magnitud.» Però no ho va fer. És la monarquia de les autonomies, amb responsabilitats competencials compartides, i que a la pràctica es tradueixen en una irresponsabilitat general.
Una mica d’història
El 1957, una riuada va inundar la ciutat de València provocant 92 morts. El règim, que mostrava els seus primers símptomes de crisi, va desviar la llera del Turia, una gran obra que, segons coincideixen tots els experts, ha evitat que la tragèdia s’estengués avui a València capital. El que demostra que hi ha infraestructures que poden evitar els desastres.
Després del trencament de la presa de Tous el 1982, que va suposar una enorme inundació, es va estudiar l’ orografia de la zona, es va posar en evidència que les autovies havien constituït una barrera que va impedir que l’ aigua seguís la seva llera natural fins a la desembocadura al mar. Es va projectar la construcció de ponts i drenatges a les carreteres i a les vies de tren que tenien un efecte barrera, l’ endegament i drenatge de rius i barrancs. La Universitat Politècnica de València va elaborar el Patricova (Pla d’Acció Territorial sobre prevenció de Riscos d’Inundacions de la Comunitat Valenciana), que va ser aprovat en el Decret 201/2015, de 29 d’octubre, del Consell (Govern valencià); sí, les solucions existien, però ni el Govern central ni el de l’Autonomia van dedicar el menor esforç a realitzar les actuacions que avui haurien evitat la catàstrofe. És més. La situació s’ ha vist agreujada per una edificació al servei dels especuladors, que no respecten guals ni barrancs, i la presència d’ infraestructures, com la V-31, on precisament s’ agrupen els polígons industrials de la zona més afectada.
Estem, per tant, davant d’un problema essencialment polític, tenim els mitjans necessaris per preveure, evitar, pal·liar i solucionar aquests problemes naturals, sens dubte acreixents pel canvi climàtic.
La Monarquia i els governs que s’hi sotmeten, són una veritable càrrega per a la població.
Els mitjans de comunicació, que, malgrat els discursos oficials, es veuen obligats a mostrar la indignació de la població i la desídia de què és objecte per part de les autoritats, s’esforcen per assenyalar en múltiples conferències de premsa la bondat de les institucions. La realitat és una altra, ben diferent.
La resposta institucional: unitat per ocultar les responsabilitats i aturar la resposta popular
Les institucions de la Monarquia busquen defugir tota responsabilitat, i sobretot responen davant la catàstrofe amb temor a la mobilització de les masses, començant pel cap de l’Estat, el rei: «vull tornar a expressar la nostra més sincera condol a les famílies dels morts i la nostra profunda solidaritat i rodalia per aquesta terrible i catastròfica DANA que ha assolat tantes poblacions i llocs del nostre país. Ens unim a ells en el seu dolor, com hem de tots, administracions, institucions i societat civil de tot Espanya.»
Unitat que van exhibir els presidents Pedro Sánchez i Mazón. Sánchez va afirmar en la seua visita a València «el compromís del Govern d’Espanya amb la Comunitat Valenciana és total, la col·laboració va a seguir, no us anem a deixar sols», corresposta per Mazón: «agraïsc la presència del president del Govern i el contacte que hem mantingut des del primer moment, la coordinació i la col·laboració és molt important i anem a seguir amb ella».
La patronal també demana unitat: en un comunicat del dia 1 demanen als polítics de totes les administracions que actuïn «amb unitat d’acció» i se centrin a solucionar les necessitats dels ciutadans afectats pel pas de la DANA i a reconstruir les infraestructures. «La societat civil està mostrant una enorme solidaritat i demanem que els nostres polítics estiguin alineats i treballin units», i afirmen «estem en permanent connexió amb les diferents administracions per mirar de donar solució a les necessitats existents».
El contingut d’aquesta unitat el dona l’editorial d’ABC del 30 d’octubre: «Espanya viu de nou una oportunitat per reaccionar de forma unitària davant d’una tragèdia nacional. Des de l’Aemet a les conques hidrogràfiques, que depenen del Govern central, fins als serveis autonòmics de Protecció Civil i Emergències de l’administració valenciana, tots estan emplaçats a revisar el paper que han jugat. Primer, reparar danys i atendre víctimes. Després, analitzar el funcionament dels serveis de prevenció, amb la voluntat de corregir els errors que es van poder cometre en la dilació de l’alerta davant els dubtes que sorgeixen sobre l’eficàcia de l’administració a l’hora de detectar l’alarma i comunicar-se-la a la població. S’ha d’auditar aquesta resposta. L’Estat no pot arribar sempre a temps». La unitat que reclama el diari portaveu de la Casa Reial és per diluir les responsabilitats i que cap institució sigui qüestionada, per donar temps a l’Estat a reaccionar i que pugui prendre el control de la situació.
Però la crisi impedeix tancar la unitat
Alguns ministres, com la de Defensa, Margarita Robles, descarreguen tota la responsabilitat en el Consell de la Generalitat. Sectors del PP posen el Govern en el seu punt de mira davant la tragèdia i Manos Limpias ha posat una denúncia contra els responsables d’Aemet.
I ara, quan milers i milers de voluntaris han organitzat la neteja i centres de distribució de medicines i aliments, única ajuda que ha rebut la major part de la població, abandonada durant tres dies; després de la reunió del comitè de crisi de la Generalitat del dia 31, el ministre de l’Interior i el president de la Generalitat, van demanar als voluntaris «que no col·lapsin els accessos», en concret, el president els va demanar «que tornin a les seves cases i es coordinin mitjançant els mitjans oficials», però al carrer creixen les iniciatives solidàries de la població. El dia 2, Mazón va enviar a casa seva milers de voluntaris (que no li han fet cas) dels que es van presentar a la Ciutat de les Ciències i les Arts, a la crida de la Generalitat, anaven disposats a organitzar brigades davant la inoperància i la incompetència de les autoritats, i el Govern central i l’autonòmic han decidit de comú acord enviar 5.000 militars més i a altres 5.000 policies nacionals i guàrdies civils. Per a què? En palaves de Mazón: «una vegada hem assegurat tots els punts logístics, garantit l’accés rodat per totes les vies i organitzat la distribució de voluntaris, ara és segur sol·licitar 5.000 militars addicionals». D’altra banda, el president ha condemnat «el pillatge i el robatori» i ha demanat que s’apliqui «tot el pes de la llei» als responsables. No als responsables d’haver obligat a anar a treballar els seus empleats posant en risc les seves vides, a aquests no. Ell?, ell tampoc és responsable de res.
Els alcaldes, la població no tenen mitjans eficaços per a mostrar la seua indignació, per a fer pagar als responsables, que, com assenyalem, no és només el Govern valencià. Es tracta de la inoperància, de la incapacitat i del parasitisme de l’Estat monàrquic al servei de l’especulació i de l’OTAN.
La manifestació del 9 de novembre, la unitat que necessitem
Aquesta mobilització té com a objectiu exigir la depuració de responsabilitats per la gestió deficient de la darrera DANA, que ha afectat greument diverses comarques del País Valencià.
Les entitats convocants critiquen també la resposta d’aquelles empreses que van exigir als seus treballadors continuar amb les activitats laborals malgrat els riscos per a la seguretat. Denuncien el desmantellament de la Unitat Valenciana d’Emergències (UVE), així com la negativa d’admetre el col·lapse del telèfon 112 d’emergències durant la DANA, i posteriorment el telèfon d’assistència a les famílies de persones desaparegudes.
Avui, quan segueix encara la recerca de noves víctimes (sota el fang, als vehicles que encara no s’han retirat, als garatges i a les plantes baixes dels habitatges), es prepara ja una gran manifestació a València per al 9 de novembre.
Des de tot l’ Estat les mostres de solidaritat es multipliquen, és la responsabilitat del moviment obrer de fer valer la seva veu per exigir que els culpables directes siguin castigats i que es realitzi un veritable pla de reconstrucció al servei de la població. Els pressupostos de l’Estat ho han de contemplar, ja que diners n’hi ha. Les despeses militars per a infraestructures contra inundacions i per reconstruir València!
Comitè executiu del POSI
La elección de Donald Trump y su mayoría en la Cámara de Representantes y el Senado, obviamente, no ha cerrado la crisis política que culminó en 2020 en Estados Unidos con el asalto al Capitolio. Incluso se profundizó durante la campaña electoral y reveló la fractura de la sociedad estadounidense. La decepción, la pérdida de confianza y el rechazo al Partido Demócrata se expresaron en la espectacular pérdida de 7 millones de votos desde las últimas elecciones de 2020, «la mayor caída en 45 años». No solo «el colapso de la participación electoral demócrata contribuyó a la victoria de Trump», sino que es una «derrota aplastante» para el partido de Joe Biden y Kamala Harris (Wall Street Journal). A pesar de que ganó las elecciones, con una ventaja relativamente pequeña, el Partido Republicano no está en una situación mejor. Trump le impuso su candidatura. Las primeras nominaciones para puestos clave en la futura administración estadounidense son cuestionados dentro del propio partido. Deben ser confirmados por el Senado, donde el líder de la nueva mayoría republicana no es el que querían los cercanos al nuevo presidente y donde los votos son, a estas alturas, inciertos. La nominación de Marco Rubio para el Departamento de Estado y la ofensiva lanzada con la creación del «Departamento de Eficiencia Gubernamental» para liquidar sectores enteros de la administración estadounidense provocará inevitablemente grandes conmociones. Todo el sistema político estadounidense está en crisis. Sigue leyendo 
