(Publicado en la Carta Semanal 775 – ver en catalán)
Este jueves 26 el Congreso de los Diputados adoptó la propuesta del Gobierno de prorrogar por 15 días -hasta el 12 de abril- el Estado de Alarma. Lo hizo con 321 votos a favor y 28 abstenciones, de los tres grupos nacionalistas catalanes y de Bildu. El viernes 27 el Consejo de Ministros tomó una serie de medidas, presentadas para “reforzar el escudo social”. Y el fin de semana se aprobaron nuevas medidas.
(Publicat a la Carta Setmanal 775 – veure en castellà)
Aquest dijous 26 el Congrés dels Diputats va adoptar la proposta del Govern de prorrogar per 15 dies -fins al 12 d’abril- l’Estat d’Alarma. Ho va fer amb 321 vots a favor i 28 abstencions, dels tres grups nacionalistes catalans i de Bildu. El divendres 27 el Consell de Ministres va prendre una sèrie de mesures, presentades per a “reforçar l’escut social”. I el cap de setmana es van aprovar noves mesures.
(Publicat a la Carta Setmanal 774 – veure en castellà)
L’espiral de les xifres dels infectats i morts va parella a l’espiral d’exigències apressants, en bastants casos a la vora de l’exasperació, de metges, infermeres, auxiliars, zeladors, personal tècnic, ambulàncies, des de tots els hospitals del país, dels carters…
(Publicado en la Carta Semanal 774 – ver en catalán)
La espiral de las cifras de los infectados y fallecidos va pareja a la espiral de exigencias acuciantes, en bastantes casos al borde de la exasperación, de médicos, enfermeras, auxiliares, celadores, personal técnico, ambulancias, desde todos los hospitales del país, de los carteros…
(Publicado en la Carta Semanal 773 – ver en catalán)
La población trabajadora vive estos momentos con grave preocupación.
Preocupación por la enfermedad, que puede afectarles a ellos, y arrebatarles a sus familiares enfermos o mayores.
Preocupación por el futuro de sus puestos de trabajo. Por sus salarios. Por si podrán hacer frente a los pagos de su hipoteca y sus suministros.
(Publicat a la Carta Setmanal 773 – veure en castellà)
La població treballadora viu aquests moments amb greu preocupació.
Preocupació per la malaltia, que pot afectar-los a ells, i arrabassar-los als seus familiars malalts o majors.
Preocupació pel futur dels seus llocs de treball. Pels seus salaris. Per si podran fer front als pagaments de la seva hipoteca i els seus subministraments.
(Publicat a la Carta Setmanal 772 – veure en castellà)
Dijous passat 27 de febrer, el Congrés dels Diputats va aprovar el “sostre de despesa” dels Pressupostos de l’Estat per a 2021. Recordem què és aquest “sostre”. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), ho defineix així: “El límit de despesa no financera és un instrument de gestió pressupostària a través del qual, una vegada estimats els ingressos de l’exercici, es calcula la despesa pressupostària que permet el compliment de l’objectiu d’estabilitat”. Es tracta, per tant, d’un mecanisme que serveix per a limitar la despesa de les Administracions Públiques (excloent el pagament del deute). Més exactament, és un dels instruments recollits en la Llei d’Estabilitat Pressupostària (LOEPSF) per a garantir que les Administracions Públiques no disparin els seus compromisos no financers. És un fre per a la despesa de les Administracions Públiques. I és, alhora, un mecanisme per a garantir l’aplicació de les recomanacions de dèficit que proposa la Unió Europea traduint les exigències del capital financer.
(Publicado en la Carta Semanal 772 – ver en catalán)
El pasado jueves 27 de febrero, el Congreso de los Diputados aprobó el “techo de gasto” de los Presupuestos del Estado para 2021. Recordemos qué es ese “techo”. La Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (Airef), lo define así: “El límite de gasto no financiero es un instrumento de gestión presupuestaria a través del cual, una vez estimados los ingresos del ejercicio, se calcula el gasto presupuestario que permite el cumplimiento del objetivo de estabilidad”. Se trata, por tanto, de un mecanismo que sirve para limitar el gasto de las Administraciones Públicas (excluyendo el pago de la deuda). Más exactamente, es uno de los instrumentos recogidos en la Ley de Estabilidad Presupuestaria (LOEPSF) para garantizar que las Administraciones Públicas no disparen sus compromisos no financieros. Es un freno para el gasto de las Administraciones Públicas. Y es, a la vez, un mecanismo para garantizar la aplicación de las recomendaciones de déficit que propone la Unión Europea traduciendo las exigencias del capital financiero.
(Publicado en la Carta Semanal 771 – ver en catalán)
El gobierno de Pedro Sánchez y el gobierno vasco anunciaron haber alcanzado un acuerdo para el traspaso de una treintena de competencias, entre ellas las de gestión de la Seguridad Social a la Comunidad Autónoma Vasca (CAV).
Sin intervención ni acuerdo sindical, con el rechazo explícito, entre otros, de las asociaciones de funcionarios de la Seguridad Social, del Secretario General de UGT y de la asociación de los inspectores de trabajo, el gobierno convirtió sus funciones de tutela del sistema en unas potestades de disposición que no tiene.
(Publicat a la Carta Setmanal 771 – veure en castellà)
El govern de Pedro Sánchez i el govern basc van anunciar haver aconseguit un acord per al traspàs d’una trentena de competències, entre elles les de gestió de la Seguretat Social a la Comunitat Autònoma Basca (CAB).
Sense intervenció ni acord sindical, amb el rebuig explícit, entre altres, de les associacions de funcionaris de la Seguretat Social, del Secretari General d’UGT i de l’associació dels inspectors de treball, el govern va convertir les seves funcions de tutela del sistema en unes potestats de disposició que no té.