(Publicat a la Carta Setmanal 766 – veure en castellà)

Des de la seva promulgació, els sindicats han rebutjat i combatut les reformes laborals de 2010 i 2012. Contra ambdues, van convocar vagues generals. I en cap moment les han acceptat, encara que des de 2012 han abandonat la via de combatre-les en la mobilització i han demanat, en va, diàleg social.

Recordem que, des que es va promulgar en Estatut dels Treballadors en 1980 fins ara hem sofert 12 reformes laborals, totes elles per a retallar una mica d’un estatut que ja va néixer amb la classe obrera en contra.

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 765 – veure en castellà)

En 1975, a la mort del dictador Franco, una profunda mobilització dels treballadors, la joventut i els pobles commovia a tot l’estat espanyol. Els drets de vaga, de manifestació, d’expressió, de lliure organització política i sindical van ser imposats, en els fets, a un règim franquista moribund que era incapaç de contenir la situació. Després de diversos intents de parar per a força el que era imparable, el rei va tornar d’una visita als EUA amb una proposta de canvi de tàctica: calia arribar a un acord amb els principals dirigents de l'”oposició democràtica”. Un acord que es va plasmar en els “Pactes de la Moncloa”.

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 764 – veure en castellà)

Dimarts passat, el nou president del govern, Pedro Sánchez, prometia respectar i fer respectar la Constitució del 78 davant el Rei. Alguns ens diran que és un mer acte formal, però no ho és. És un recordatori que, en aquest país, les lleis es promulguen en nom del rei i la justícia -per cridar-la d’alguna manera- s’exerceix en nom del rei. Col·locat al capdavant de l’Estat per voluntat del dictador Franco, que va nomenar al seu pare el seu hereu després d’assegurar-se que li educava en els “principis fonamentals del Moviment Nacional”, el rei és el cap de l’aparell d’Estat, al qual, el 3 d’octubre de 2017, va cridar a posar totes les seves forces en la persecució dels republicans catalans, tasca en la qual segueixen obstinats (vegeu les recents resolucions de la Junta Electoral Central i del Tribunal Suprem).

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 763 – veure en castellà)

Malgrat tots els obstacles, en particular des del mateix aparell d’Estat, després de la proclamació de Pedro Sánchez com a president, finalment es formarà el govern de coalició del Partit Socialista i “Unidas Podemos”, donat suport per diverses forces nacionalistes, regionalistes i de l’esquerra i per Esquerra Republicana (a través de l’abstenció, pactada amb el PSOE). De fet, una àmplia coalició del manteniment de la qual al llarg del temps dependrà l’estabilitat del govern que ara es forma.

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 762 – veure en castellà)

La Constitució del 78 atorga al rei poders amplis, que li constitueixen com la clau de volta del règim. És hereu de la dinastia borbònica i, alhora, hereu del dictador Franco, que va designar al seu pare, Joan Carles I, després d’educar-li en els “principis fonamentals” del Moviment, als quals va jurar fidelitat, com el seu hereu com a Cap d’Estat. No ha d’oblidar-se que va ser coronat a penes l’endemà passat de la declaració de la defunció del dictador. I en 2014 va abdicar en favor de l’actual rei, Felip VI. Com a hereu de Franco, és el cap i custodi de tot l’aparell d’Estat heretat del franquisme i, com a tal, és l’únic amb comandament real sobre l’aparell militar, judicial i policial concreció d’aquest aparell d’Estat heretat del franquisme. Com es va demostrar en el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, quan tots els alts comandaments militars, tant insurrectes com passius, només van obeir les ordres que finalment, després de molts dubtes, va dictar el seu pare Juan Carlos, després d’haver passat per sobre del govern i del ministre de defensa, el tinent general Gutiérrez Mellado.

Sigue leyendo →