Archivo del Autor: admin

El col·lapse de la Sanitat

(Publicat a la Carta Setmanal 805 – ver en castellano)

.El col·lapse de la Sanitat

Durant anys, molts han dit que teníem “la millor sanitat del món”. Encara que el mateix es deia a França, al Canadà, el Regne Unit … És cert que tenim un sistema sanitari universal i pràcticament gratuït. Però sempre hi ha hagut dades que assenyalaven que aquest sistema sanitari estava al límit.

La situació límit del sistema sanitari es posava en evidència, al menys, per tres qüestions: les llistes d’espera cada vegada majors per a consultes d’especialistes i per a intervencions quirúrgiques, que treien a la llum la manca de personal i de quiròfans als hospitals, la massificació dels centres de salut, que posava de manifest la manca de metges de família, pediatres, infermers i altres professionals, i la saturació de les urgències, que traduïa la falta de mitjans en els centres de salut i la manca de llits hospitalaris . Hi havia coses que funcionaven, més o menys, en situacions “normals”, però la fragilitat de sistema s’evidenciava cada any amb l’epidèmia de grip, que posava al límit les urgències i els centres de salut alhora.

 

Sigue leyendo

El colapso de la sanidad

(Publicado en la Carta Semanal 805 – veure en català)

El colapso de la Sanidad

Durante años, muchos han dicho que teníamos “la mejor sanidad del mundo”. Aunque lo mismo se decía en Francia, en Canadá, el Reino Unido… Es cierto que tenemos un sistema sanitario universal y prácticamente gratuito. Pero siempre ha habido datos que señalaban que ese sistema sanitario estaba al límite.

La situación límite del sistema sanitario se ponía en evidencia, al menos, por tres cuestiones: las listas de espera cada vez mayores para consultas de especialistas y para intervenciones quirúrgicas, que sacaban a la luz la falta de personal y de quirófanos en los hospitales, la masificación de los centros de salud, que ponía de manifiesto la falta de médicos de familia, pediatras, enfermeros y otros profesionales, y la saturación de las urgencias, que traducía la falta de medios en los centros de salud y la falta de camas hospitalarias. Había cosas que funcionaban, más o menos, en situaciones “normales”, pero la fragilidad del sistema se evidenciaba cada año con la epidemia de gripe, que ponía al límite las urgencias y los centros de salud a la vez.

Sigue leyendo

Eleccions a Veneçuela sota l’amenaça imperialista

(Publicat a la Carta Setmanal 804 – ver en castellano)

Eleccions a Veneçuela sota l’amenaça imperialista

La decisió de govern de president Nicolas Maduro de convocar eleccions legislatives, o sigui, a l’Assemblea Nacional, va partir per la meitat a la, ja de per si, desprestigiada oposició. En efecte, l’autoanomenat president Juan Guaidó, quina base real es redueix al suport que li donen alguns governs, en particular el de Donald Trump, es va trovar, de sobte, aïllat quan Héctor Capriles, que havia disputat la presidència a Maduro a l’abril 2013, va decidir cridar a la participació.

És en aquesta situació que es publica un informe, datat del 16 de setembre d’una “Missió internacional independent” depenent del Consell de drets humans de l’ONU en el qual es qualifica a Nicolás Maduro com “genocida”. L’Informe va ser profusament difós per la premsa internacional, particularment del nostre país en que la dreta franquista està fins i tot emparentada amb “l’oposició” veneçolana (a la qual hem d’afegir a l’inefable expresident Felipe Gonzalez conegut pel seu suport al president Carlos Andrés Pérez quan va ordenar la massacre del Caracazo al gener del 89). L’objectiu polític d’aquest “informe” no era més que obligar TOTA l’oposició a boicotejar les eleccions i així forçar i acréixer l’aïllament de país i del seu govern.

Sigue leyendo

Elecciones en Venezuela bajo la amenaza imperialista

(Publicado en la Carta Semanal 804 – veure en català)

Elecciones en Venezuela bajo la amenaza imperialista

La decisión del gobierno del presidente Nicolas Maduro de convocar elecciones legislativas o sea a la Asamblea nacional partió por la mitad a la ya de por sí desprestigiada oposición. En efecto el autonombrado presidente Juan Guadio cuya base real se reduce al apoyo que le dan algunos gobiernos, en particular el de Donald Trump se encontró de pronto aislado cuando Héctor Capriles, que había disputado la presidencia a Maduro en abril 2013, decidió llamar a participar.

Es en esta situación que se publica un informe ,datado del 16 de septiembre de una “Misión internacional independiente ” dependiente del Consejo de derechos humanos de la ONU en el cual se califica a Nicolás Maduro como “genocida”. Informe fue profusamente difundido por la prensa internacional, particularmente de nuestro país en que la derecha franquista está incluso aparentada con la “oposición” venezolana (a la cual debemos añadir al inefable expresidente Felipe Gonzalez conocido por su apoyo al presidente Carlos Andrés Pérez cuando ordenó la masacre del Caracazo en enero del 89). El objetivo político de este “informe” no era más que obligar a TODA la oposición a boicotear las elecciones y así forzar y acrecentar el aislamiento del país y su gobierno.

Sigue leyendo

La crisi pandèmica posa al descobert la fallida social, econòmica i política

Publicat a carta setmanal 803  –  Leer en castellano

Les xifres de la pandèmia de COVID-19 són cada vegada més alarmants. I no només a Madrid, sinó a totes les autonomies. Madrid va un pas per davant, però de les 10 regions europees amb major índex de contagis, 9 són espanyoles, i l’única no espanyola és el departament francès d’ultramar de Guadalupe, un enclavament colonial al Carib.

La malaltia s’acarnissa amb la classe treballadora, que difícilment pot evitar els “contactes estrets” quan una família sencera viu en un pis de 40 o 60 metres quadrats, quan han d’anar a treballar amuntegats en el transport públic i quan tenen els parcs tancats .

A tot arreu, la població treballadora veu com els seus serveis públics estan col·lapsats. Dins de les retallades sanitàries a tots els nivells, l’Atenció Primària ha estat portada del desastre. Aconseguir una cita telefònica en un Centre de Salut és moltes vegades una proesa, i aconseguir una cita presencial un veritable miracle. En l’educació, aules massificades, recurs generalitzat a  “l’ensenyament telemàtic”, que destrueix la qualitat de l’ensenyament, biblioteques tancades i, malgrat aquesta mesura, cada vegada hi ha més aules tancades. L’epidèmia torna a entrar a les Residències de gent gran, amenaçant amb una altra onada de defuncions massives. Pel que fa a les altres administracions, el servei públic es veu greument deteriorat pel recurs generalitzat al teletreball i la població no pot accedir a les oficines pel rigid sistema de cites (fins i tot per fer una paper al registre s’està exigint cita en molts llocs).

Sigue leyendo

La crisis pandémica pone al descubierto la bancarrota social, económica y  política

(Publicado en la Carta Semanal 803 – veure en català)

Las cifras de la pandemia de COVID-19 son cada vez más alarmantes. Y no sólo en Madrid, sino en todas las autonomías. Madrid va un paso por delante, pero de las 10 regiones europeas con mayor índice de contagios, 9 son españolas, y la única no española es el departamento francés de ultramar de Guadalupe, un enclave colonial en el Caribe.

La enfermedad se ceba con la clase trabajadora, que difícilmente puede evitar los “contactos estrechos” cuando una familia entera vive en un piso de 40 ó 60 metros cuadrados, cuando tienen que ir a trabajar hacinados en el transporte público y cuando tienen los parques cerrados.

En todas partes, la población trabajadora ve cómo sus servicios públicos están colapsados. Dentro de los recortes sanitarios a todos los niveles, la Atención Primaria ha sido llevada al desastre.  Conseguir una cita telefónica en un Centro de Salud es muchas veces una proeza, y conseguir una cita presencial un verdadero milagro. En la educación, aulas masificadas, recurso generalizado a la “enseñanza telemática”, que destruye la calidad de la enseñanza, bibliotecas cerradas y, a pesar de esa medida, cada vez hay más aulas cerradas. La epidemia vuelve a entrar en las Residencias de Mayores, amenazando con otra ola de fallecimientos masivos. En cuanto a las demás administraciones, el servicio público se ve gravemente deteriorado por el recurso generalizado al teletrabajo y la población no puede acceder a las oficinas por el rígido sistema de citas (hasta para echar un papel en el registro se está exigiendo cita en muchos lugares).

Sigue leyendo

Acerca de la “negociación” de los Presupuestos

(Publicado en la Carta Semanal 802 – veure en català)

Como siempre lo que más determina la verdadera orientación de la política de un gobierno son los presupuestos. A este respecto, hemos de recordar que el actual gobierno “vive” con los presupuestos de Montoro, aprobados por el anterior gobierno del PP. Que son unos presupuestos de austeridad y recortes.

El pacto de gobierno entre el PSOE y Unidas Podemos prometía unos presupuestos “sociales”. Aunque esos presupuestos se elaborarían aceptando, de hecho, los límites del techo de gasto impuesto por el capital financiero y sus instituciones:  Unión Europea, Banco Central Europeo, FMI, y el pago de la deuda y sus intereses, consagrado en el artículo 135.3 de la Constitución, que el programa del gobierno “progresista” no tenía previsto modificar.

Sigue leyendo

Sobre la “negociació” dels pressupostos

(Publicat a carta setmanal 802Ver en castellano)

Com sempre el que més determina la veritable orientació de la política d’un govern són els pressupostos. Referent a això, hem de recordar que l’actual govern “viu” amb els pressupostos de Montoro, aprovats per l’anterior govern de PP. Que són uns pressupostos d’austeritat i retallades.

El pacte de govern entre el PSOE i Unides Podem prometia uns pressupostos “socials”. Encara que aquests pressupostos s’elaborarien acceptant, de fet, els límits del sostre de despesa imposat pel capital financer i les seves institucions: Unió Europea, Banc Central Europeu, FMI, i el pagament del deute i els seus interessos, consagrat en l’article 135.3 de la Constitució, que el programa de govern “progressista” no tenia previst modificar.

Sigue leyendo

Organitzar la resistència enfront dels plans del capital financer. “La Verdad” 106 a punt d’entrar a impremta

(Propera edició pdf en català. Carta Setmanal 801 – ver en castellano)

Quan aquesta Carta Setmanal del POSI arribi a mans dels seus lectors, els treballs d’edició de la versió espanyola del nombre 106 de la Verdad, revista teòrica de la IV Internacional, estaran a punt de concloure.

Com és habitual, La Verdad exposa les anàlisis sobre els desenvolupaments de la lluita de classes en diferents països i continents. Una situació en la qual, com assenyalen les primeres línies de les Notes Editorials, “l’enfonsament del conjunt de l’economia mundial que es va produir durant el primer trimestre del l’any 2020 estarà lluny d’haver produït tots els seus efectes devastadors. La magnitud de la destrucció provocada, les més elementals exigències de supervivència per a centenars de milions d’homes a escala planetària hauran contribuït, no ho dubtem, a restablir el lloc respectiu del que s’ha anomenat la ‘crisi sanitària’ i de la crisi de tot el sistema de dominació imperialista en plena desintegració “.

Precisament, aquestes notes editorials expliquen com la recessió ja estava en camí abans que la pandèmia fos la gota que fa vessar el got. Però el capital necessitava “designar un enemic extern a la societat i als seus conflictes interns, un enemic que respon a la ‘fatalitat’. I, recuperant accents de la “por del Mil·lenni’, van designar a l’enemic públic número 1: el coronavirus “.

 Alhora, milions de treballadors i joves, arreu del món, “cada dia veuen perfilar amb més claredat, després dels discursos pactats sobre els ‘plans de recuperació’, els contorns dels més mortífers plans traçats pels representants del capital financer , que han aprofitat l’ocasió que els proporcionava l’aparició de la pandèmia “, i, organitzen, amb enormes dificultats, la resistència, de París a Caracas, de Madrid a Detroit. Una resistència que ha de sortejar els obstacles que interposen els dirigents de les principals organitzacions i que s’enfronta, també, a les mesures de retallada de drets i llibertats que, amb l’excusa de la pandèmia, tracten d’imposar els diferents governs.

La Verdad exposa el punt de vista de la IV Internacional, que “no es presenta a aquests militants amb solucions acabades. S’uneix als combatents d’avantguarda en els combats de classe. Ho fa aportant la seva experiència de decennis de lluita en tots els continents i amb la voluntat d’ocupar el seu lloc en l’elaboració de les ‘conclusions pràctiques’ que permetin arrencar el poder de les mans del capital “.

Aquesta línia, introduïda a les Notes Editorials, es desenvolupa al llarg de set articles.

La situació a França

Un article sobre França, amb un títol explícit: Cap suport, cap concessió al “consens sanitari”. En aquest article es descriu com el govern Macron té “un rumb indefugible: garantir i millorar les condicions de valorització de capital. És a dir: donar per acabades definitivament les conquestes de la classe obrera sorgides de 1936 i 1945, substituint-les per una individualització total, la uberización de la feina; emprendre sense demora una ofensiva en tota regla per reorganitzar en funció dels seus interessos tot l’aparell productiu, el que implica la destrucció de centenars de milers de llocs de treball, un descens massiu del cost del treball “. Per aplicar aquests plans, “en nom de l’epidèmia, ‘protegit’ pel confinament, s’instaura un règim d’excepció encobert per intentar emmordassar la classe obrera. El confinament, l’estat d’emergència decretat per imposar-ho. res te a veure amb cap qüestió sanitària “. I com, “per justificar el cop de força, el govern i una propaganda desmesurada es llancen immediatament a picar pedra: «no es pot fer altra cosa », el confinament és un« mal menor »impossible d’evitar”.

L’article explica com s’organitza una resistència creixent a aquests plans i com “davant l’ofensiva del capital financer i del Govern, que s’empren a fons en assegurar-se la submissió i el suport de les direccions del moviment obrer, els militants de la secció francesa volen ajudar, juntament amb altres milers de militants, a constituir un pol, un agrupament polític de resistència que es mantingui ferm en el terreny de la independència de classe “.

Cap a on va el chavisme?

Un segon article, sobre Veneçuela, s’interroga sobre “Cap a on va el chavisme?”, i exposa el moment en què es troba l’ofensiva de l’imperialisme contra el poble de Veneçuela, així com la situació de greu crisi econòmica que viu el país, i analitza si aquesta crisi ” Passa per una desestabilització provocada per la guerra econòmica, a partir de l’atac de la classe dominant nacional i imperialista? És l’única raó de la catàstrofe econòmica? “, Al que respon assenyalant que” cal examinar l’impacte de les sancions, les respostes de Nicolás Maduro, les seves limitacions, els seus vaivens en detriment de la sobirania, el balanç de dos anys del  pla de recuperació econòmica, la situació de la classe treballadora, la destrucció dels salaris, les eleccions parlamentàries, la resistència dels treballadors, el nostre lloc “.

 L’aixecament dels negres als EUA

Un tercer article, sobre els Estats Units, i “el significat de les actuals manifestacions, parteix d’una anàlisi de sistema polític dels EUA, basat en l’alternança de dos partits que representen a la burgesia, i de com la irrupció de la mobilització de les masses negres -a les que s’han unit sectors importants de la joventut de totes les races, i alguns sindicats- capgira tot aquest entramat. Part d’un fet, “el racisme als Estats Units és institucional: des del seu origen, la classe obrera nord-americana s’ha dividit artificialment en dos components “. Una cosa que deriva de com es van constituir els propis EUA: “Els negres nord-americans (…) comparteixen la mateixa història: el desarrelament que els va sumir en l’esclavitud, destruint tota la seva història anterior a la seva arribada als Estats Units. Més tard, l’esclavitud, l’emancipació, la lluita pels drets civils … Comparteixen les mateixes referències culturals, el mateix accent que, amb variants, els distingeix de la majoria blanca d’una punta a una altra dels Estats Units. Els negres constitueixen una minoria nacional oprimida. El que en res disminueix la legitimitat de les reivindicacions d’uns i altres, però atorga un caràcter revolucionari a la mobilització autònoma dels negres nord-americans “.

 Abundant en aquesta anàlisi, un quart article reprodueix íntegrament el discurs que pretenia haver pronunciat John Lewis, president del Student Non violent Coordinating Committee, SNCC (Comitè de Coordinació No-Violent d’Estudiants), una de les principals organitzacions del moviment negre nord-americà dels drets civils dels anys 1960 durant la gran marxa dels 250 000 negres sobre Washington, celebrada el 28 d’agost de 1963, i de la qual tothom evoca el celebèrrim discurs “I have a dream “(” He tingut un somni “) de pastor Martin Luther King. El discurs de J. Lewis va ser censurat i modificat a instàncies de l’arquebisbe catòlic de Washington, DC O’Boyle, que havia estat convidat per la invocació, i que va llegir abans un exemplar del discurs i va amenaçar d’abandonar la tribuna si aquest es pronunciava. En aquest discurs, Lewis exposava, entre altres qüestions, que el moviment dels negres no podia donar suport al projecte de llei governamental sobre drets civils, “ja que és massa poc i massa tard. No hi ha ni una cosa en aquest projecte de llei que protegeixi al nostre poble contra la brutalitat policial “.

La situació a l’Estat espanyol

Un cinquè article reprodueix, amb algunes notes de la redacció de la Verdad, les cartes setmanals nº 796 i 797 del POSI, sobre la Unió Europea, desindustrialització i precarietat, editades a l’agost de 2020. No cal que resumim els continguts als lectors en aquesta presentació.

Pierre Lambert i la lluita per la construcció de la Internacional

Un altre article reprodueix, en el centenari del naixement de Pierre Lambert, militant destacat del nostre corrent polític, l’exposició que el camarada Lambert va fer el juliol de 1998, en una reunió de formació de joves militants a Espanya, sobre els ensenyaments polítiques de les quatre Internacionals i l’actualitat del combat per una Internacional.

L’últim article de Trotski

Finalment, aquest número de la Verdad reprodueix, al 80è aniversari de l’assassinat de Lev Trotski, succeït el 20 d’agost de 1940, a mans de l’agent estalinista Ramon Mercader. Fragments de l’últim article de Lleó Trotsky, que no va arribar a acabar, publicat el 1940 sota el títol “Bonapartisme, feixisme i guerra”.

 Animem als lectors d’aquesta carta a reservar i / o demanar als militants del POSI el seu exemplar de la Verdad nº 106.

 

Organizar la resistencia frente a los planes del capital financiero La Verdad 106 a punto de entrar en imprenta

(Publicado en la Carta Semanal 801veure en català)

Cuando esta Carta Semanal del POSI llegue a manos de sus lectores, los trabajos de edición de la versión española del número 106 de La Verdad, revista teórica de la IV Internacional, estarán a punto de concluir.

Como es habitual, La Verdad expone los análisis sobre los desarrollos de la lucha de clases en diferentes países y continentes. Una situación en la que, como señalan las primeras líneas de las Notas Editoriales, “el hundimiento del conjunto de la economía mundial que se produjo durante el primer trimestre del año 2020 estará lejos de haber producido todos sus efectos devastadores. La magnitud de la destrucción provocada, las más elementales exigencias de supervivencia para cientos de millones de hombres a escala planetaria habrán contribuido, no lo dudemos, a restablecer el lugar respectivo de lo que se ha dado en llamar la ‘crisis sanitaria’ y de la crisis de todo el sistema de dominación imperialista en plena desintegración”. Precisamente, esas notas editoriales explican cómo la recesión ya estaba en camino antes de que la pandemia fuera la gota que hace rebosar el vaso. Pero el capital necesitaba “designar un enemigo externo a la sociedad y a sus conflictos internos, un enemigo que responde a la ‘fatalidad’. Y, recuperando acentos del ‘miedo del Milenio’, designaron al enemigo público número uno: el coronavirus”.

Al mismo tiempo, millones de trabajadores y jóvenes, en todo el mundo, “cada día ven perfilarse con más claridad, tras los discursos pactados sobre los ‘planes de recuperación’, los contornos de los más mortíferos planes trazados por los representantes del capital financiero, que han aprovechado la ocasión que les proporcionaba la aparición de la pandemia”, y, organizan, con enormes dificultades, la resistencia, de París a Caracas, de Madrid a Detroit. Una resistencia que ha de sortear los obstáculos que interponen los dirigentes de las principales organizaciones y que se enfrenta, también, a las medidas de recorte de derechos y libertades que, con la excusa de la pandemia, tratan de imponer los distintos gobiernos.

La Verdad expone el punto de vista de la IV Internacional, que “no se presenta a esos militantes con soluciones acabadas. Se une a los combatientes de vanguardia en los combates de clase. Lo hace aportando su experiencia de decenios de lucha en todos los continentes y con la voluntad de ocupar su lugar en la elaboración de las ‘conclusiones prácticas’ que permitan arrancar el poder de las manos del capital”.

Esta línea, introducida en las Notas Editoriales, se desarrolla a lo largo de siete artículos.

Sigue leyendo