El 23 de mayo, dentro de la serie “¿Hacia dónde vamos?, tuvo lugar una charla en la que intervinieron los compañeros José Antonio Pozo, historiador y trabajador en el Ayuntamiento de Sabadell, y Ángel Tubau, miembro del comité de redacción de Información Obrera.
Este video recoge la charla y el debate que se produjo a continuación.
Como complemento de esta charla podéis consultar nuestro Combate Socialista nº 21 “La clase obrera y la soberanía de los pueblos”.
Esta charla se produjo el 9 de mayo de 2020, dentro de la serie “¿Hacia dónde vamos?. En este caso el ponente fue Xabier Arrizabalo, profesor de económía de la UCM.
No tenemos disponible el video de la charla y el debate, pero aquí podéis descargar el audio de la misma.
(Publicado en la Carta Semanal 783 – ver en catalán)
El lunes 18 de mayo, el gobernador del Banco de España, Pablo Hernández de Cos, comparecía ante la Comisión de Asuntos Económicos del Congreso.
Acostumbrados a las declaraciones incendiarias de otras veces, lo expresado por el Gobernador podría parecer poco significativo, pero los analistas de distintos medios de prensa señalan, certeramente, que se trata de un verdadero programa de gobierno.
(Publicat a la Carta Setmanal 783 – veure en castellà)
El dilluns 18 de maig, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, compareixia davant la Comissió d’Assumptes Econòmics del Congrés.
Acostumats a les declaracions incendiàries d’altres vegades, l’expressat pel Governador podria semblar poc significatiu, però els analistes de diferents mitjans de premsa assenyalen, precisament, que es tracta d’un veritable programa de govern.
(Publicado en la Carta Semanal 782 – ver en catalán)
El miércoles 6 de mayo, los jueces del Tribunal Constitucional alemán cuestionaron por medio de una sentencia la “legalidad” de uno de los programas del Banco Central Europeo (BCE). Banco presidido por Christine Lagarde y cuyo vice es Luis de Guindos. Esta sentencia se refería a la compra masiva de deuda pública que había realizado en el pasado el BCE en los mercados secundarios. Recordemos que la compra masiva de deuda publica permite a los Estados endeudados mantener su capacidad de endeudarse en el mercado a un interés relativamente bajo.
(Publicat a la Carta Setmanal 782 – veure en castellà)
El dimecres 6 de maig, els jutges del Tribunal Constitucional alemany van qüestionar per mitjà d’una sentència la “legalitat” d’un dels programes del Banc Central Europeu (BCE). Banc presidit per Christine Lagarde i que el seu vicepresident és Luis de Guindos. Aquesta sentència es referia a la compra massiva de deute públic que havia realitzat en el passat el BCE en els mercats secundaris. Recordem que la compra massiva de deute publica, permet als Estats endeutats mantenir la seva capacitat d’endeutar-se en el mercat a un interès relativament baix.
(Publicado en la Carta Semanal 781 – ver en catalán)
Cuatrocientos once trabajadores y trabajadoras, militantes, sindicalistas, jóvenes, pensionistas, de distintas organizaciones y orientaciones políticas y sindicales y de diferentes puntos del Estado, han firmado un llamamiento, que ha sido entregado el 6 de mayo a las principales organizaciones que hablan en nombre de la población trabajadora. En ese texto, titulado “¡Lo que hay que reconstruir son los derechos de los trabajadores, la juventud, las mujeres y los mayores!” se formulan 14 exigencias elementales, que exponemos de manera sintética:
(Publicat a la Carta Setmanal 781 – veure en castellà)
Quatre-cents onze treballadors i treballadores, militants, sindicalistes, joves, pensionistes, de diferents organitzacions i orientacions polítiques i sindicals i de diferents punts de l’Estat, han signat una crida, que ha estat lliurat el 6 de maig a les principals organitzacions que parlen en nom de la població treballadora. En aquest text, titulat “El que cal reconstruir són els drets dels treballadors, la joventut, les dones i els majors!” es formulen 14 exigències elementals, que exposem de manera sintètica:
(Publicado en la Carta Semanal 780 – ver en catalán)
A los lectores de la Carta Semanal: Estimados amigos y amigas, aunque el 1 de mayo ya ha pasado, consideramos del máximo interés el daros a conocer el llamamiento que un conjunto de militantes obreros y antiimperialistas de América Latina y el Caribe nos han hecho llegar. Estos militantes que participan en el Acuerdo Internacional de los Trabajadores y los pueblos, plantean como todos los países de América Latina están sometidos a la agresión imperialista por parte de EEUU.
En todos estos países se combina el combate entre la defensa de la soberanía nacional y las reivindicaciones obreras y democráticas, y este combate incluye la oposición frontal a los gobiernos que se someten al dictado imperialista.
(Publicat a la Carta Setmanal 780 – veure en castellà)
Als lectors de la Carta Setmanal: Estimats amics i amigues, encara que l’1 de maig ja ha passat, vam considerar del màxim interès donar-vos a conèixer la crida que un conjunt de militants obrers i antiimperialistes d’Amèrica Llatina i el Carib ens han fet arribar. Aquests militants que participen en l’Acord Internacional dels Treballadors i els pobles, plantegen com tots els països d’Amèrica Llatina estan sotmesos a l’agressió imperialista per part dels EUA.
En tots aquests països es combina el combat entre la defensa de la sobirania nacional i les reivindicacions obreres i democràtiques, i aquest combat inclou l’oposició frontal als governs que se sotmeten al dictat imperialista.
Companyes i companys
En aquest 1r de maig de 2020, nosaltres, sindicalistes i militants del moviment obrer en els nostres respectius països, que participem del Comitè Internacional d’Enllaç i Intercanvi promogut per l’Acord Internacional dels Treballadors i Pobles (AIT), volem compartir amb vostès, germans d’Amèrica Llatina, el que considerem ser els desafiaments plantejats al moviment dels treballadors i les seves organitzacions sindicals i polítiques en aquest moment crucial per a la humanitat.
En efecte, la pandèmia COVID-19 accelera tots els aspectes destructius del sistema capitalista mundial que ja venien d’abans, despullant la incapacitat de l’imperialisme – el capitalisme de la nostra època – a protegir els treballadors i pobles d’un virus.
Això passa en tots els països i continents, amb governs de diferents matisos que es neguen a combatre els grans grups capitalistes que controlen l’economia mundial i per això mateix es posen al seu servei, provocant les desigualtats socials més extremes, la destrucció dels drets i conquestes dels treballadors, la destrucció del medi ambient, en benefici exclusiu d’un grapat de detentores privats dels grans mitjans de producció, d’especuladors i rendistes.
Situació agreujada encara més a Llatinoamèrica, sotmesa al jou de l’imperialisme, en particular dels Estats Units, i la seva política de saqueig dels nostres recursos naturals, d’agressió a la sobirania de les nostres nacions, atropellant el dret a l’autodeterminació dels pobles.
Enmig de la pandèmia, el govern de Donald Trump intensifica les amenaces d’ingerència i intervenció militar contra Veneçuela, que ja sofria embargaments, cèrcols econòmics i sancions, que ara són reforçats amb un bloqueig naval de la seva costa del Carib per a impedir l’arribada de tota mena d’importacions, inclusivament de medicaments. Al mateix temps són reforçades les mesures de bloqueig dels Estats Units a Cuba.
Els treballadors mai vam estar en una situació tan difícil i dramàtica davant d’aquesta combinació terrible de crisi econòmica del sistema, pandèmia i pressió imperialista. L’FMI i el Banc Mundial indiquen que la pandèmia aprofundeix el “desequilibri entre nacions riques i pobres”, a més d’augmentar l’extrema pobresa en el món.
Aquests organismes multilaterals al servei del sistema capitalista indiquen el que els treballadors i pobles de Llatinoamèrica ja estan vivint en carn pròpia. En la crisi actual, els capitals fugen dels nostres països, al mateix temps que augmenta la pressió contra la sobirania de les nostres nacions per part de l’imperialisme.
Compartim amb els nostres germans de classe de tot el món els efectes del tancament d’unitats productives, amb augment de l’atur, la rebaixa de salaris, com als capitalistes aprofiten la pandèmia per a intentar liquidar els nostres drets, conquestes i organitzacions utilitzant-se de governs al seu servei. A Llatinoamèrica – com també a Àfrica i moltes regions d’Àsia – l’opressió imperialista agreuja aquest quadre.
Si la pandèmia és una cosa accidental, encara que fos previsible pels científics, totes aquestes terribles conseqüències per a la humanitat i la classe obrera van ser preparades sistemàticament per la destrucció dels serveis de Salut Pública, les privatitzacions, el pagament del Deute Extern que no és dels pobles, la submissió dels governs a l’imperialisme, sistema podrit que empeny la humanitat a la catàstrofe.
En aquest 1r de maig de 2020, no tindrem mítings, marxes, concentracions de treballadors aixecant les seves banderes de lluita. Hi haurà activitats virtuals, com la casserolada que la CGTP convoca contra el govern Vizcarra al Perú, perquè la lluita de classes directa està limitada a accions locals que exigeixen equips de protecció al contagi i condicions mínimes de seguretat per als treballadors de la salut i d’altres sectors, “essencials” o no, que continuen treballant. No obstant això, la pressió criminal del capital és que es reprengui el com més aviat millor el treball, a preu de més morts per infecció, un treball sense regles o drets, liquidats en nom de protegir els empresaris en la crisi.
Per això mateix, és necessari rescatar el contingut històric del 1r de Maig – Dia Internacional de Lluita de la Classe Treballadora – defensant els interessos de la nostra classe CONTRA el capital i els governs que el protegeixen, CONTRA la política de l’imperialisme i en defensa de l’autodeterminació dels pobles. Això és imprescindible, encara més en un moment en què són multiplicades les pressions per a atreure les organitzacions dels treballadors per a col·laborar amb els veritables responsables pels efectes brutals de la pandèmia sobre els pobles, que són la classe capitalista i el seu sistema.
A Llatinoamèrica, els carrers abarrotats de cadàvers de Guayaquil anticipen el que pot ocórrer en altres països, on governs – com el de Lenin Moreno a l’Equador, que va pagar deutes a l’FMI a l’inici de la pandèmia i ara diu no tenir recursos per a enfrontar-la – que se sotmeten a l’imperialisme, minimitzen la crisi sanitària i no posen tots els recursos de la nació al servei de la defensa de la vida dels seus pobles.
Les situacions són diferents entre el Brasil del govern Bolsonaro, l’Argentina del govern Fernández, el Xile del govern Piñera o el Mèxic del govern Obrador, però en tots els països és el nostre deure afirmar en aquest 1r de Maig que els treballadors no accepten pagar amb les seves ocupacions, salaris i drets la crisi actual, que rebutgem la “unió” amb el capital i l’imperialisme, que la indignació que existeix als nostres pobles, i que es manifestava fortament en diversos punts del món abans de la irrupció de la COVID-19, va retrobar el camí de la lluita que acabarà amb aquest sistema podrit.
Un 1r de Maig de 2020 amb contingut classista, antiimperialista i de lluita, que aixequi l’exigència de fi del bloqueig i de les sancions contra Veneçuela, Cuba i altres països com l’Iran i Síria; que plantegi el No Pagament del Deute Extern perquè tots els recursos de les nacions siguin destinats a protegir els nostres pobles; que doni suport a la lluita dels nostres germans de classe de tots els continents, perquè seguim, mateix en les condicions actuals, la batalla per l’emancipació de la classe treballadora i dels pobles de tota a forma d’explotació i opressió.
Sobre aquesta base, proposem intensificar l’intercanvi d’informacions i de discussió entre nosaltres, ampliar-lo a totes i totes que coincideixin amb les nostres preocupacions i plantejaments, convidant-los a associar-se al Comitè Internacional d’Enllaç i Intercanvi.
Proponents:
L’Argentina: Daura Alicia Martínez, secretària general adjunta de la CTA-Autònoma
Brasil: João B. Gomes, direcció executiva de la CUT; Marize Carvalho, direcció executiva de la CUT; Edison Cardoni, de la Confederació d’Empleats públics Federals (CONDSEF); Julio Turra, membre de la coordinació de l’AIT
Xile: Luis Messina, secretari general de la Confederació Bancària de Xile
Equador: Vicente Olmedo, militant del moviment obrer de Guayaquil
Guadalupe: Rudy Salibur, Travayè é Péyizan
Haïti: Dominique St-*Eloi, Centrale Nationale donis Ouvriers Haïtiens (CNOHA)
Mèxic: Daniel Hernández de l’Àngel, Moviment Magisterial Popular Veracruzano (MMPV); Francisco Javier Ávila Esparza, secretari general del Sindicat Únic d’Acadèmics del Col·legi de Batxillers de l’Estat de Jalisco (Suacobaej); Luis Vázquez Villalobos i Humberto Martínez Brizuela, membres del Comitè de Diàleg de treballadors per una expressió política independent
Perú: Gerónimo López Sevillano, secretari general CGTP; Erwin Salazar Vásquez, secretari d’organització CGTP-*Lambayeque
Veneçuela: Raúl Ordoñez, president de la Federació de sindicats de les empreses hidrològiques (FEDESIEMHIDROVEN), diputat a l’Assemblea Nacional Constituent; Nelson Herrera, president del Sindicat Treballadors i Treballadores del Ministeri d’Hàbitat i Habitatge (SINTRAVISEP), diputat a l’Assemblea Nacional Constituent; Alberto Salcedo, del Col·lectiu Treball i Joventut
Contacte i adhesions: julioturra@cut.org.br