Archivo de la categoría: Declaración

El capital financiero y su instrumento, la Unión Europea, son responsables del caos en que se hunde Europa

(Publicado en la Carta Semanal 704ver en catalán)

Declaración del Secretariado Internacional de la IV Internacional sobre Europa – 7 de noviembre de 2018

Hay que rendirse a la evidencia, todo está a punto para entrar en un nuevo episodio de la “crisis de la deuda soberana” que sangró, literalmente, a Grecia y a su pueblo(1).

Esta vez, parece que le toca a Italia el mismo papel que tuvo Grecia en 2010-2015.

Todo el decorado, a punto. Cada cual tiene su papel: los mercados, las agencias de calificación, la Comisión Europea de Bruselas, el FMI y sus expertos…

Sigue leyendo

Libertad para los republicanos catalanes. Basta de persecución judicial

Comunicado del Comité Ejecutivo del POSI – sábado, 3 de noviembre de 2018

Descarga el PDF del comunicado para impresión

Como una bomba ha caído hoy viernes  el acta de acusación contra los dirigentes catalanes, que han hecho pública tanto la Fiscalía como la Abogacía del Estado.

Basadas en las conclusiones provisionales del Tribunal Supremo, las peticiones de cárcel superan unos 200 años, 25 solo para Oriol Junqueras, dirigente de ERC.

Aunque la abogacía del Estado ha recalificado la acusación, pasando de rebeldía a sedición, su petición de pena no baja de 13 años para Oriol Junqueras.

Sigue leyendo

Sobre la cuestión de los refugiados y “migrantes” en Europa

Declaración del Secretariado Internacional de la IV Internacional – 6 de septiembre de 2018

Es imposible no reaccionar ante las imágenes de esos ”parias de la tierra” amontonados en las cubiertas de los barcos que acababan de rescatarlos y, a la vez, no sentir la mayor cólera ante la vergonzosa manipulación política orquestada por todos los jefes de Estado y de gobierno de la Unión Europea.

No pasa día sin que estos cientos de miles de hombres, mujeres y niños, expulsados de sus tierras por la guerra y el saqueo de los recursos naturales de su país por las potencias imperialistas, entregados a guerras supuestamente étnicas y manejados por mafias de traficantes, no sean presentados de manera insidiosa por los medios oficiales como factor potencial de desestabilización de todo el continente europeo, sembrando así el veneno del racismo y de la xenofobia.

Sigue leyendo

Ante este 11 de septiembre

(Publicado en la Carta Semanal 695ver en catalán)

Declaración del Comité Ejecutivo del POSI del 10 de septiembre de 2018

Es necesaria la unidad de los Trabajadores y los Pueblos para conquistar todos los derechos sociales y democráticos

De inmediato, unidad por la libertad de los presos

A pesar del cambio de gobierno, el aparato franquista sigue amenazando y presionando. Lo hace con relación al gobierno de Pedro Sánchez, para que se aparte lo menos posible de la ruta seguida por su predecesor, y para que la invocación al diálogo y al acuerdo quede en pura palabrería. Presiona –y consigue– que el Estado se haga cargo de la defensa de las chapuzas del juez Llarena. No soportan cualquier referencia a la necesidad de encontrar una salida política, e incluso la invitación de la presidenta del Congreso de Diputados al presidente de la Generalitat para que acuda a explicar su punto de vista, es rápidamente desautorizada por su propio partido, que constituye la representación política por excelencia del franquismo.

Sigue leyendo

Davant aquest 11 de setembre

(Publicat a la Carta Setmanal 695veure en castellà)

Declaració del Comitè Executiu del POSI – 10 de setembre de 2018

És necessària la unitat dels Treballadors i els Pobles per conquistar tots els drets socials i democràtics

Immediatament, unitat per la llibertat dels presos

Malgrat el canvi de govern, l’aparell franquista segueix amenaçant i pressionant. Ho fa en relació al govern de Pedro Sánchez, perquè s’aparti el menys possible de la ruta seguida pel seu predecessor, i perquè la invocació al diàleg i a l’acord quedi en pura xerrameca. Pressiona –i aconsegueix- que l’Estat es faci càrrec de la defensa dels nyaps del jutge Llarena. No suporten qualsevol referència a la necessitat de trobar una sortida política, i fins i tot la invitació de la presidenta del Congrés de Diputats al president de la Generalitat perquè acudeixi a explicar el seu punt de vista, és ràpidament desautoritzada pel seu propi partit, que constitueix la representació política per excel·lència del franquisme.

Al mateix temps, la situació dels presos, després de mesos de presó, i dels quals han hagut de sortir fora del país per no córrer la mateixa sort, no sembla que vagi a resoldre’s positivament, mentre que d’altra banda, creix l’activitat dels qui volen alimentar el foc de l’enfrontament civil. En aquestes circumstàncies, molts treballadors, molts militants, es pregunten sobre què fer.

Amb la majoria social que vol poder decidir

Com cada any, milers de ciutadans estan convocats aquest 11 de setembre. Sens dubte molts acudiran a la manifestació, però sens dubte també, uns altres no ho faran perquè no se senten concernits pel lema de convocatòria. El que hauria de convertir-se en un clam per la llibertat dels presos, pel dret a decidir, pels drets democràtics i socials, els convocants han decidit que ha de centrar-se en el “respecte al mandat de l’1-O”, que la meitat o més de la població no reconeix, i que per descomptat no servirà per materialitzar la unitat que la gran majoria de la població catalana reclama per poder exigir el dret a decidir. Donar l’esquena a aquesta majoria o ignorar-la contribueix a bloquejar la situació, i per descomptat no ajuda gens a la mobilització unida per la llibertat dels presos.

Aliança dels Treballadors i els Pobles per portar la República

Encara que hi ha qui encara s’obstina –els dirigents de JxC fonamentalment- a persistir en l’error de creure que es poden imposar solucions unilaterals quan no es té el suport suficient i àmpliament majoritari de la població, i insisteixen en la mateixa via que ha portat en els últims mesos al bloqueig existent, la veritat és que sense la unitat dels treballadors i pobles de l’Estat espanyol difícilment es podrà derrotar el règim heretat del franquisme, i per tant, difícilment es podrà satisfer les aspiracions del poble català.

Cada dia que passa es fa més apreciable el sentiment antimonàrquic que recorre tots els pobles d’Espanya. Un sentiment que enllaça amb les tradicions republicanes més profundes i amb l’experiència de la lluita antifranquista. Buscar l’aliança de tots ells per crear un potent moviment que acabi amb el règim monàrquic, és en aquests moments una necessitat imperativa. Les organitzacions que parlen en nom dels treballadors i els pobles tenen una enorme responsabilitat en aquest sentit.

Acabar amb l’ordre monàrquic, obrir una sortida republicana per a tots els pobles d’Espanya, que garanteixi el dret d’autodeterminació i la lliure unió de Repúbliques lliures, és l’única via possible per resoldre el problema nacional. Treballar per unir forces en aquesta perspectiva ha de ser el compromís de tots els militants i organitzacions que es reclamen de la llibertat dels pobles.

Una vegada més: sense drets socials no hi ha drets nacionals

La lluita per les llibertats nacionals, per la República, és per a nosaltres, inseparable de la lluita per les reivindicacions. No hi ha República que mereixi tal nom, ni lluita que es reclami d’ella, si no es recolza en els treballadors, i no satisfà les aspiracions d’aquests. Si no acaba amb la política de retallades, de privatitzacions, de destrucció de lo públic. Si se segueixen aprovant, un any darrere l’altre, pressupostos que mantenen les retallades, encara que en paral·lel es realitzin molts escarafalls per escenificar el “enfrontament”, la reivindicació “republicana” és una enganyifa. La lluita per la sobirania del poble de Catalunya, com la de la resta de pobles, és inseparable de la lluita pels drets socials.

Declaración del Congreso del Partido Obrero Socialista Internacionalista

(Publicado en la Carta Semanal 678) – (ver en catalán)

A los trabajadores y trabajadoras, militantes, mujeres y jóvenes

El POSI, fundado en 1980, ha celebrado su 23º Congreso. Somos la sección en España de la IV Internacional, fundada por León Trotski y otros militantes para preservar los principios y el espíritu de las internacionales obreras.

Nuestro congreso se ha reunido en un momento en que la inmensa mayoría de la población vive en una situación de extrema crisis, de amenaza y de incertidumbre por su futuro. Esa situación no es el resultado ni de causas naturales ni de la fatalidad, sino de la política seguida por los gobiernos, de uno u otro signo, tanto en nuestro país como en los principales países industrializados, gobiernos que no buscan el bienestar de la mayoría, sino preservar los intereses de una minoría de hipermillonarios, banqueros y especuladores. Política que es también la de las instituciones del capital, la ONU, el FMI, la Unión Europea. Una política que provoca la actual guerra comercial, la guerra contra los derechos y contra los pueblos, en particular en Oriente Medio. Esta política amenaza la supervivencia de los pueblos y del planeta, dilapidando la riqueza de las naciones, cuestionando el futuro de la juventud, los derechos de las personas trabajadoras, de las mujeres y de los pensionistas. Cuando se gobierna al servicio de los mercados, no puede haber democracia.

Sigue leyendo

DEMOCRÀCIA ÉS REPÚBLICA – NO AL 155

Declaració del Comitè Executiu del POSI a 11 de novembre – veure en castellà

Llibertat immediata per als Jordis i tots els detinguts

Des de fa diversos anys, centenars de milers, en ocasions milions de persones, s’han mobilitzat a Catalunya pel dret a decidir, i fins i tot per la independència, però també contra el govern de la Monarquia i contra la seva Constitució. Un moviment que ha seguit a la immensa mobilització que va haver-hi en els anys anteriors de treballadors en tot l’Estat espanyol contra les retallades socials i l’atac a les llibertats.

Sigue leyendo

DEMOCRACIA ES REPÚBLICA – NO AL 155

Declaración del Comité Ejecutivo del POSI del 11 de noviembre de 2017 – ver en catalán

Libertad inmediata para los Jordis y todos los detenidos

Desde hace varios años, cientos de miles, en ocasiones millones de personas, se han movilizado en Cataluña por el derecho a decidir, e incluso por la independencia, pero también contra el gobierno de la Monarquía y contra su Constitución. Un movimiento que ha seguido a la inmensa movilización que hubo en los años anteriores de trabajadores en todo el Estado español contra los recortes sociales y el ataque a las libertades.

Sigue leyendo

¡NO A LA APLICACION DEL 155!

(Publicado en la Carta Semanal 650)

Declaración del Comité Ejecutivo del POSI – 22 de octubre de 2017 a las 22h.

Basta de represión, libertad para Sánchez y Cuixart

El pueblo catalán no está solo, fuera el gobierno de la Monarquía

Este sábado 21 el gobierno de la Monarquía ha decidido convocar al Senado, probablemente el viernes 27, para poner bajo tutela directa del gobierno corrupto de Rajoy las instituciones catalanas, en aplicación del artículo 155 de la Constitución.

No es solo el pueblo catalán el amenazado. Están en peligro todas las libertades y derechos arrancados al franquismo con la movilización unida de trabajadores y pueblos.

Este sábado de nuevo cientos de miles de catalanes se manifestaron en Barcelona contra la represión y la promulgación del 155, convocados por la ANC y Òmnium y con la participación de los sindicatos mayoritarios UGT y CCOO.

Este domingo 22 se han celebrado manifestaciones en Madrid y en las ocho capitales andaluzas que demuestran que el pueblo catalán no está solo en su lucha contra el régimen.

Sigue leyendo

Llibertat per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart!

Comunicat  Comitè Executiu del POSI – Dimarts 17 d’octubre, 8 del matí

Descarrega el PDFveure en castellà

La jutge Carmen Lamela, de l’Audiència Nacional –tribunal hereu del Tribunal d’Ordre Públic franquista– ha decidit enviar a presó, sense possibilitat de fiança, a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, responsables de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural, acusats d’haver organitzat la manifestació que el 20 i 21 de setembre, davant la Conselleria d’Economia de la Generalitat, va reaccionar quan la Guàrdia Civil va envair la seu per detenir a 14 alts càrrecs. Se’ls acusa gens menys que de “sedició”, delicte penat amb 15 anys de presó. No ens estranya. Són els mateixos fiscals i tribunals que persegueixen amb ferotgia a més de 300 sindicalistes per organitzar piquets de vaga.

Sigue leyendo