(Publicat a la Carta Setmanal 758 – veure en castellà)
Quan s’escriu aquesta carta s’està celebrant a Madrid el judici contra 12 joves que van participar el 14 de desembre de 2013 en una manifestació contra el projecte de Llei Mordassa convocada per la Coordinadora 25S. Els 12 jutjats, que en el moment dels fets comptaven amb entre 17 i 23 anys, van ser identificats pel que sembla, segons diverses declaracions, per la policia abans que es produís intervenció policial i consegüent xoc (estaven fitxats il·legalment), diversos no van ser detinguts durant els “disturbis”, sinó pocs dies després en els seus instituts o en els seus domicilis. Caldrà veure la lectura dels fets que fa la sentència (el judici està inconclús). Ara, en el judici, a 9 d’ells els demana la fiscalia 6 anys de presó per atemptat i resistència a l’autoritat i desordres públics. L’acusació no compta amb més proves que les declaracions dels policies. La vista oral ha estat marcada pel valent No dels acusats a la proposta que els va fer la fiscalia just abans del judici de lliurar-los de la presó si reconeixien el fals delicte que els imputen.
Els sis anys d’espera que han suportat els acusats i les seves famílies, són una injusta “condemna de banqueta”, que es produeix una vegada i una altra sense cap raó però sotmet a gran tensió als acusats i a les seves famílies, distorsionant la seva vida i les seves relacions.
Aquest judici, i molts altres més, demostra que les llibertats democràtiques, que la mobilització obrera i popular va arrencar al franquisme en descomposició, es troben avui greument amenaçades. Per això, una de les exigències que des de totes parts s’aixequen cap al possible nou govern és la derogació de la Llei Mordassa i de totes les lleis repressives, l’anul·lació de les sancions i la llibertat de tots els presos condemnats l’empara d’aquestes disposicions.
Balanç de la Llei Mordassa
És molt significatiu que es jutja a aquests 12 joves per la seva participació en una mobilització contra la Llei Mordassa (Llei orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana), que s’ha convertit en el principal -però no l’únic- ariet dels governs i els policies contra les llibertats d’expressió i manifestació.
Des que aquesta llei va ser promulgada pel govern del PP el juliol de 2015, a l’empara d’ella milers de ciutadans han estat multats. Es calcula que des de la promulgació fins al 31 de desembre de 2017 s’han imposat unes 80 multes diàries només per dos articles de la llei. El que suposa almenys 25 milions d’euros en multes (i això sense comptar les que s’hagin imposat al País Basc, Navarra o Catalunya, que no estan recollides en aquesta dada de 2018).
Aquests dos articles són el 37.4, que castiga les “faltes de respecte i consideració” cap a un membre de les Forces de Seguretat, i que ha collit més de 53.000 sancions entre 2016 i 2018 (s’ha considerat falta de respecte dir “col·lega” a un policia o parlar-li en català, a Barcelona). En una democràcia, hauria de ser als policies als qui s’exigís un tracte respectuós als ciutadans. L’altre article és el 36.6, que castiga la “desobediència o resistència a l’autoritat”. Va acumular més de 45.000 sancions en 2016-18.
Qüestió a part mereix l’article 36.1, que castiga la possessió o consum de drogues en la via pública, i que cull més de 500 sancions al dia (més de 350.000 multes entre 2015 i 2017). Aquest article, pel qual s’ha arribat a recaptar més de 100 milions d’euros en un any, castiga conductes que –hem de recordar-lo- no són delicte.
Contra la joventut
Bona part de les sancions per aquests tres articles les han sofert els joves. Que també són víctimes de la repressió per altres motius. Joves són els 12 acusats de què parlàvem al principi, com ho són els vuit d’Alsasua o els 18 de la Macarena (acusats per una ocupació d’habitatges a Sevilla) o la immensa majoria dels detinguts a Catalunya per protestar contra la condemna dels dirigents republicans.
En el cas de Catalunya, la joventut s’enfronta no sols a la repressió en les manifestacions (en la qual competeixen les tres policies, guàrdia civil, nacionals i mossos), sinó també als carrers, sofrint registres reiterats de les seves motxilles, peticions d’identificació per part dels agents… I, a més, a una ofensiva de criminalització per part de la majoria de mitjans de comunicació, que no busca una altra cosa que justificar la repressió.
L’ofensiva contra llibertats i drets es converteix en un altre element -un més- de l’atac del règim contra els joves. I és que per a mantenir la precarietat rampant, els salaris de misèria, la negació de l’accés a un habitatge, les retallades en el dret a l’educació és necessari reforçar la repressió contra tot jove que es mogui i contra la joventut en general, per si de cas.
Contra els sindicalistes
Fa pocs dies se celebrava en l’Audiència de la Corunya un judici contra un sindicalista de la CIG, a qui se li demanen dos anys de presó per part de la Fiscalia i tres anys per l’acusació particular d’un policia nacional, per una manifestació l’octubre de 2012, davant un acte del PP de les eleccions autonòmiques. Com l’acusat té una condemna prèvia de 9 mesos, si és condemnat ara, hauria d’entrar a la presó. El secretari general de la CIG, Paulo Carril, ha qualificat el procés d'”atac descarat i descarnat al sindicalisme”.
Es tracta d’un procés més contra el sindicalisme i els sindicalistes, que se suma als més de 350 processaments, a tot el deixo anar i ample de la geografia de l’estat, per organitzar mobilitzacions i vagues. Alguns han estat condemnats ja. En la majoria dels judicis ja celebrats, els processaments denuncien la col·lusió de fiscals, policies i jutges per a sustentar acusacions absurdes, negar la presentació de proves (sobretot els vídeos que demostrarien la innocència dels acusats), i per a donar per bons testimoniatges evidentment falsos dels policies. A títol d’exemple, valgui el succeït en l’Audiència de Logronyo, on es va condemnar a diversos membres de la CNT, a pesar que tots els testimoniatges assenyalaven que a l’hora de produir-se els fets que se l’acusaven un d’ells estava treballant a més de 60 km d’allí. Les acusacions es basaven en uns enregistraments en vídeo que la policia va admetre haver destruït durant el període en el qual es va dur a terme el judici, i els vídeos aportats per la defensa, que qüestionen la versió policial, no van ser tinguts en compte a l’hora de la sentència.
A vegades la via de persecució és la Llei Mordassa, però la immensa majoria d’aquests judicis es basa en l’aplicació de l’article 315.3 del Codi Penal, article d’origen franquista l’objectiu del qual és la persecució dels piquets de vaga, i que els sindicats exigeixen derogar, sense que fins ara, malgrat haver hagut majories suficients en Corts, s’hagi fet.
El muntatge policial contra els membres dels CDR i la sentència del Procés
Informació Obrera ha publicat, recentment, tant en l’edició en paper com en la pàgina web, diversos articles que posen de manifest el muntatge policial i judicial que hi ha darrere de les acusacions de terrorisme contra diversos membres dels CDR. Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional, arribava a la mateixa conclusió, amb altres arguments, en una recent conferència a Sevilla. Però l’operació contra els CDR és necessària si es vol criminalitzar a la revolta de la joventut catalana contra la sentència del Procés.
El mateix judici i condemna dels dirigents republicans catalans és una altra mostra, més, de com l’aparell judicial i policial arremet contra la mobilització dels treballadors i els pobles
Una tasca urgent per al nou govern
El govern del PSOE i d’UP -si és que arriba a formar-se- té sobre la seva taula una exigència urgent dels treballadors i dels pobles: restaurar els drets democràtics, retallats i amenaçats pels governs de les dretes franquistes i pels aparells judicial i policial heretat del franquisme. Una exigència que té traduccions pràctiques: derogar la Llei Mordassa i l’article 315.3 del Codi Penal, anul·lar totes les sancions i sentències basades en aquestes lleis infames, posar límit als excessos del poder judicial i de les policies, posar en llibertat a tots els presos polítics catalans.