Estats Units: dos mesos i mig d’aixecament

(Publicado en la Carta Semanal 795ver en castellano)

Seixanta-sis dies seguits portaven els veïns de Portland manifestant-des de l’assassinat de George Floyd. Portland en l’estat d’Oregon, a la costa de el Pacífic, és la gran ciutat dels Estats Units a la que menys negres hi ha (un 6,3%). Es manifesten al voltant del palau de justícia, “Les vides dels negres importen”, “no a l’estat policial”. Els manifestants han fet caure dues barreres que els impedien apropar-se a aquest edifici. Ara han posat grans blocs de formigó i barres d’acer, que intenten aturar als manifestants.

Amb el pretext de protegir aquest palau de Justícia, Trump ha enviat, passant per sobre de les autoritats locals, forces federals de fronteres i altres cossos. És la militarització: amb uniformes de campanya anònims, sense cap identificació, llancen gasos lacrimògens, disparen pilotes de goma, intervenen per aclarir el terreny, detenen manifestants i se’ls emporten en vehicles sense identificar. No tenen cap preparació per a això i trepitgen la llei.

Trump tuiteja que cal protegir la ciutat dels ‘anarquistes’, i les autoritats locals diuen que són pacífics manifestants que porten aquí més de dos mesos. Trump no sap com acabar amb aquestes persistents manifestacions. El seu recurs a les forces federals aixeca l’oposició en l’exèrcit i al Congrés. Però sobretot, creixen les manifestacions en solidaritat amb els de Portland a la propera Seattle, a Oakland, a altres ciutats dels Estats Units. Trump envia forces federals a Seattle i Kansas City i anuncia enviar-les a Chicago.

Al cap de deu dies, el trenta de juliol, el Govern anuncia vergonyosament que retira les forces federals de Portland. Segueixen les manifestacions, xocant amb els mediadors demòcrates que tracten de allunyar-los del palau de Justícia,

Si Trump fa campanya electoral com a salvador de l’ordre, els demòcrates fan campanya electoral per reduir la despesa policial. En realitat, en ciutats governades per demòcrates com Oakland la policia local és la que ha ferit a més manifestants. Ni demòcrates ni republicans donen resposta a la mobilització que porta dos mesos i mig en els carrers de tots els Estats Units,

El que provoca i alimenta l’aixecament

Manifestants negres porten tot aquest temps junts als carrers amb joves blancs i altres minories, enfrontats a les institucions, perquè comparteixen una situació insuportable.

És insuportable la discriminació de la població negra. Però també ho són 40 milions d’aturats. Han acomiadat de cop, amb el coronavirus, més de 20 milions. Joves de qualsevol color han estat acomiadats. Bona part d’ells tenien un contracte o un conveni col·lectiu. Ara, a diferència d’Espanya, no tenen assegurança d’atur, sinó unes ajudes. Però, a l’estar a l’atur perden l’assegurança de malaltia que els proporcionava l’empresa. Es troben a l’atur i sense assistència sanitària, amb unes ajudes. I també hi ha els precaris. Ara, són innombrables els negres i els joves blancs que es troben ja sense cap ajuda, sense res, buscant treball com altres 40 milions.

Mentrestant, com a l’Estat espanyol, s’han trobat exposats a tots els virus els sanitaris, els de el transport, els de el metall, els que escombren i mantenen, els que diuen “treballadors essencials”, que garanteixen amb gran esforç els serveis de tots sense la protecció necessària. I hi ha altres que han trobat en el teletreball una nova forma de sobreexplotació.

La rebel·lió de milions als Estats Units no només és contra el racisme, sinó contra la política de l’imperialisme més poderós, que com altres governs i patronals ha aprofitat el coronavirus per portar a milions de treballadors a situacions impossibles. Ha utilitzat el confinament per liquidar drets i conquestes.

Les institucions del més poderós estat del món són antinegras, i són profundament antiobreres, menyspreen el dret a la feina i la salut.

Cap reforma de la policia el resoldrà, perquè la policia està a l’servei dels amos, tota policia exerceix violències d’Estat. El que cal canviar són els governs i fonamentalment alliberar-se d’aquests estats.

Per a això el fonamental és que els treballadors s’organitzin. Als Estats Units, que mai han tingut un partit obrer representatiu, on governen dos partits dels patrons, hi ha un gran treball d’organització pendent, però ara s’han donat algunes passes. Per organitzar les manifestacions, aquí s’ajuntaven 10, allà vint. Les companyes i els companys discutien què farem ara, quins objectius ens donem. Establien contactes amb altres grups, contrastaven propostes. La IV Internacional, amb altres companys, dóna suport incondicionalment aquest moviment i té com a tasca, als Estats Units i en els altres països participar en aquesta discussió, en aquestes passes organitzatives, ja que només d’ells sortirà la direcció que requereix el gran moviment, en el qual haurien de participar les instàncies sindicals. No tenim res a veure amb els que caminen repartint receptes de solucions prefabricades i aixecant banderoles perquè la gent s’apunti.

El lloc deL moviment negre dels Estats Units

Al número 29 de Combat Socialista, els lectors trobaran algunes explicacions del caràcter únic del moviment negre nord-americà. Esclaus, que quan van aconseguir l’emancipació, no van rebre indemnització, es van trobar sense res i de seguida van ser sotmesos a lleis discriminatòries per impedir que participessin en la vida social i política. Fins fa poc no han tingut dret de vot i ara bona part d’ells no poden exercir-lo per multes i altres traves. Fins fa no gaire no podien afiliar-se a alguns sindicats.

Aquesta població negra ha hagut de crear els seus costums, la seva història com a poble, als Estats Units ,.

És just parlar del racisme estructural. Un exemple que ha saltat en els últims dies: els sanitaris negres tenen el doble de possibilitats que els altres sanitaris de contraure la covid-19. El 62% dels sanitaris morts per aquest virus, han estat negres. Per exemple, molts sanitaris negres treballen en mitjans deprimits, més contaminats, i sense ni tan sols mascaretes N-95.

La mortalitat infantil és el doble entre els negres que entre els blancs. El risc que et mati un policia és 2,5 vegades més si ets negre. El risc de tuberculosi, és 4 vegades més gran si ets negre. I aquí hi ha una dada sobre els llatins. Els llatins pateixen una gran discriminació, el seu risc de tuberculosi és molt elevat. Però si ets llatí nascut als Estats Units tens el mateix risc que un blanc. Dit d’una altra manera, un llatí és un immigrant, però el fill d’aquest llatí, nascut als Estats Units, és nord-americà. Això no passa amb els negres, el fill és tan negre com el seu pare, pertany a una altra categoria. Estan marcats com a fills d’esclaus.

Gran part de la població negra està tancada en barris negres, en què la policia intervé a cop de porra, quan no a trets, en què la pobresa ho rosega tot, i ara la privatització d’escoles expulsa a les famílies negres, i els transports escassegen. Tot això sota la direcció dels ajuntaments, la major part en mans del Partit Demòcrata, el vell partit dels esclavistes. Això no va canviar amb Obama.

Està totalment justificada la desconfiança dels lluitadors negres en els suports que vinguin marcats pel poder econòmic i polític blanc. Tenen tots els motius per a desconfiar de les esquerres nord-americanes. Estan farts de ser manipulats. Els negres tenen dret a organitzar-se ells mateixos i fixar els seus objectius. Tenen dret a decidir sobre el futur de la població negra.  Han d’organitzar-se al marge dels Estats Units? Als Estats Units no pot haver-hi una lluita revolucionària conseqüent que no assumeixi plenament l’emancipació dels negres, que no doni suport incondicionalment els camins que el poble negre decideixi prendre per emancipar-se.

Però aquesta vegada els negres s’han vist acompanyats en les seves protestes al carrer per joves blancs, que tenen molts motius per enfrontar-se a les institucions dels Estats Units, i als seus dos partits.

Això crea una situació que Trump no sap com abordar, i els demòcrates tampoc. És l’hora de sostenir i desenvolupar el moviment que es va iniciar el 25 de maig.

El significat internacional

Aquest mateix moviment nord-americà és conscient del lloc internacional de la seva lluita. Segueixen l’estela dels pobles d’Algèria, de Xile, de Líban (ara una altra vegada aixecat contra els oligarques), de Hong Kong. Com en tots aquests països, el seu moviment ha topat amb unes institucions, unes classes, que mai acceptaran la solució dels seus problemes.

Però ara hi ha un nou vincle que els uneix. A Espanya, com als Estats Units, com a França, com a la Gran Bretanya, el capital ha utilitzat el coronavirus, i el confinament, per crear milions d’aturats sense perspectives. Per sobreexplotar “a la nova situació”. Per reprimir els joves sense deixar que sortissin, es reunissin …

Això no pot detenir els treballadors. Els pobles exigeixen solucions ja. Podríem dir que ens val la tercera part del que diu Torra: no hi ha solució amb els borbons. Torra calla que no hi ha solució amb els governs europeus, ni amb els bancs.

És hora d’unir als sanitaris, els del metall, els del transport, els de correus, els professors i alumnes, els treballadors de serveis, de la cultura i els treballadors immigrats, pels drets de tots. Això requereix respectar les formes que els treballadors, joves, pobles es dotin. Per exemple, defensar la coordinació que els pensionistes s’han donat, o altres noves formes organitzatives. L’objectiu és unir forces (en què haurien de participar les organitzacions creades pels treballadors) per recuperar el dret a la vida, a la salut, a la feina i a una pensió digna. Això és incompatible amb els plans de recuperació votats pel Congrés dels Diputats, és incompatible amb les institucions del règim monàrquic, i amb els seus corruptes, i reclama amb urgència la República de poble, de la joventut, dels pobles.

Aquest moviment serà solidari, en primer lloc, amb els negres dels Estats Units.

.

Deja una respuesta

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.