Amb la participació de militants i càrrecs electes de França, Portugal, Romania, Grècia, Bèlgica, Suïssa, Alemanya i d’una àmplia delegació de l’Estat espanyol, s’ha celebrat a l’escola sindical Julián Besteiro, d’UGT, una trobada europea contra l’OTAN . Prèviament, els delegats de l’Estat espanyol ens vam reunir a l’escola Muñiz Zapico, de CCOO.
Bona part dels participants a la trobada es van unir, el matí següent, al seguici del CATP a la manifestació contra la cimera de l’OTAN, convertit, així, en un seguici internacional.
De manera excepcional publiquem aquesta setmana, com a Carta Semanal, el manifest aprovat a la trobada. Es va aprovar, a més, una resolució sobre la mort d’immigrants a Melilla, proposada per Información Obrera, i que està sent àmpliament distribuïda per aquesta.
Crida de la Trobada Europea contra la Guerra, celebrada a Madrid: ni Putin ni OTAN
Treballadors, joves i militants d’organitzacions populars i obreres d’Alemanya, Grècia, Bèlgica, Portugal, Romania, Suïssa, França i Estat espanyol, ens hem reunit el dissabte 25 de juny a Madrid per actuar contra la guerra, contra els qui l’organitzen o s’en beneficien. També hem rebut missatges de Suïssa, Àustria, Itàlia, Irlanda, Dinamarca i Moldàvia.
El president Biden presidirà a Madrid els dies 29 i 30 de juny la Cimera de l’OTAN acollida pel Govern espanyol, en presència del rei d’Espanya, dels caps d’Estat i els caps militars dels països de l’OTAN. L’objectiu d’aquesta cimera és afegir guerra a la guerra.
Nosaltres, que hem exigit des del primer dia un alto el foc i la retirada de l’exèrcit de Putin d’Ucraïna, volem denunciar el torrent de mentides amb què ens inunden cada dia.
Aquesta guerra no és ni una guerra per defensar Rússia, com pretén Putin, ni una guerra «en defensa dels valors d’Europa», com pretenen Biden, Scholtz, Johnson, Macron i Draghi. La guerra que devasta Ucraïna enfronta, pel control de la distribució de matèries primeres, els oligarques russos representats per Putin amb els caps dels monopolis imperialistes, representats pels caps d’Estats membres de l’OTAN.
És una guerra entre depredadors que han pres com a ostatge el poble ucraïnès; és una guerra l’horror de la qual serveix de pretext a la més formidable campanya de rearmament de tot Europa. Cada dia que passa els nostres governs anuncien que hi han portat els materials bèl·lics més sofisticats.
S’ha engegat un engranatge mortífer.
Contra el que diu la propaganda dels nostres governs, els 100.000 soldats de l’exèrcit nord-americà radicats a les 120 bases de l’OTAN a Europa només porten guerres al cor del nostre continent. Els milers de soldats nord-americans, de bombarders i vaixells de guerra instal·lats en tres grans bases militars del sud d’Espanya, hi són contra els pobles i no per la pau a l’Est.
L’exèrcit nord-americà radicat a les bases de l’OTAN de Grècia i de Turquia contribueix als conflictes i a la implantació de règims autoritaris. Recordem que va ser l’OTAN, amb els seus bombardejos indiscriminats i mortífers, la que va causar milers de morts a Sèrbia i a Kosovo.
L’OTAN és la guerra, és la intervenció directa de l’imperialisme nord-americà a Europa, trepitjant tota sobirania dels pobles, imposant el vertiginós augment dels pressupostos de guerra. La Unió Europea i els governs europeus voten més i més milers de milions per a la guerra i els detreuen de l’ensenyament, la sanitat, les pensions. La guerra combinada amb l’especulació comporta penúria i pujades de preus que sumen milions de persones a la misèria, a Europa ia tots els continents.
¡Només la classe obrera i els pobles d’Europa poden aturar aquest engranatge mortal!
Només la classe obrera i els pobles d’Europa poden fer enrere els pressupostos d’armament i imposar que aquests centenars de milers de milions assignats a la guerra es destinin a reconstruir els sistemes sanitaris, els sistemes d’ensenyament públic, etc.
La militarització dels països d’Europa, la intervenció de l’OTAN en els assumptes interns, van parelles amb la minva creixent de llibertats i de democràcia.
Mobilitzacions, protestes contra la guerra, s’estan desenvolupant als diferents països. Militants, responsables, càrrecs públics, organitzacions, rebutgen la Unió Nacional exigida pels governs per fer la guerra. A Alemanya, alguns diputats van votar en contra dels 100.000 milions de dòlars addicionals per a la guerra. Un d’ells va dir: «Havent disparat les sancions els preus de l’energia, Rússia espera ingressos addicionals de gairebé 14.000 milions d’euros per a aquest any… Per tant, la política de sancions només beneficia els principals grups energètics -Gazprom, així com ExxonMobil, Shell, BP o Aramco- i perjudica els consumidors i empleats que han de témer pels seus llocs de treball…».
Amb totes aquestes mobilitzacions, exigim:
Tancament de les bases de l’OTAN, que els soldats tornin a casa!
Els nostres governs, alhora que ataquen totes les conquestes socials, pretenen que les organitzacions sindicals renunciïn a les reivindicacions més immediates, a les reivindicacions fonamentals: pensions, protecció social, serveis públics…
Saludem la vaga del 20 de juny a Bèlgica i als 80.000 manifestants amb els sindicats a Brussel·les, exigint l’augment salarial i el restabliment de l’escala mòbil.
Demà, 26 de juny, serem als carrers de Madrid a la manifestació convocada per nombroses organitzacions, juntament amb els sindicats, contra la guerra i contra l’OTAN.
És responsabilitat de tot militant obrer, de tot demòcrata tirar endavant la lluita contra la guerra, unificar el moviment antiguerra amb la lluita pel pa, la pau, la salut i la llibertat, per la congelació de preus i l’augment de salaris, contra els governs i el capitalisme bàrbar.
Celebrem una reunió telemàtica contra la guerra el 9 d’abril, convocada per la NAR i el POI, establint un primer vincle amb participants de 19 països. Avui, la nostra trobada a Madrid i els nostres intercanvis mostren que es comencen a congregar forces més importants. Cridem a agrupar-se per a l’acció i constitueixem un Comitè d’Enllaç.
És hora de posar fi a un sistema capitalista que, a través de la guerra, i amb el guany com a regla única, destrueix tot, vides, ciutats, civilització i medi ambient.
Cessament immediat de les hostilitats militars. Correspon al poble ucraïnès decidir-ne el destí. Que Rússia es retiri d’Ucraïna, que l’OTAN i la UE deixin d’intervenir i expandir-se a Ucraïna ia qualsevol altre país. Estem amb aquells que s’estan mobilitzant contra l’entrada del país a l’OTAN. Lluitem contra les aliances militars (OTAN, AUKUS…).
Cap subministrament d’armament, ja que participa de l’escalada bèl·lica.
Lluitem per la cancel·lació dels pressupostos militars. Dedicar els milers de milions a la sanitat, l’educació, els aturats, les necessitats socials i no a les armes.
La mobilització de milions de persones contra els governs, la UE i l’OTAN és l’únic camí per aturar les guerres del capital.
Aprovada per unanimitat, el 25 de juny.
Desenes d’immigrants morts a la frontera de Melilla.
És la barbàrie organitzada pels governs espanyol i marroquí
Les imatges són esgarrifoses. Desenes d’immigrants ferits, i entre 18 i 46 morts, segons les fonts, en un intent desesperat de milers d’immigrants, que fugen de la gana, de la misèria i de la guerra, de travessar la tanca criminal de Melilla. En diuen “assalt”, per criminalitzar les víctimes, els mateixos que demanen la lliure acollida als refugiats d’Ucraïna.
És el resultat de la destrucció d’Àfrica, bressol de la Humanitat, per la política de l’imperialisme i dels governs que s’hi sotmeten. Destrucció accelerada per la guerra i la fam que aquesta anuncia. I el resultat, també de l’aliança criminal entre els governs del regne d’Espanya i el regne del Marroc, segellada recentment pel canvi de postura del govern espanyol sobre la qüestió del Sàhara Occidental, que segueix l’estela de la decisió sobre l’amo ianqui.
Denunciem la política del govern espanyol de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz, que eleva tanques de més de 6 metres, eriçades de fulles que estripen la carn dels que intenten travessar-les, per tancar el pas als que només volen fugir de la destrucció dels seus països.
Sense cap solidaritat o compassió pels morts i ferits, Pedro Sánchez lloava la “cooperació” de la gendarmeria marroquina, declarant que es tractava d’un “assalt violent, ben organitzat i ben resolt per part dels dos cossos de seguretat”. Ben resolt quan hi ha més de 100 ferits i desenes de morts!
El president de Melilla -enclavament colonial espanyol al Marroc- Eduardo de Castro, ha declarat que l’OTAN s’ha d’implicar en la defensa de Ceuta i Melilla. Com si es fes ressò de les paraules, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, declarava, pel que fa a Ceuta i melilla, que estava “absolutament convençut que els aliats de l’OTAN estaran al costat d’Espanya si s’enfronta a amenaces i desafiaments”. I el govern espanyol, demana, davant del cim de l’OTAN, més implicació d’aquest aparell militar al nord d’Àfrica
Els cossos de seguretat heretats del franquisme reclamen “mà dura”. La premsa recull declaracions dels guàrdies civils de Melilla, que es queixen que “només ens deixen utilitzar gasos lacrimògens i amb això no els podem frenar”. El secretari general del pseudosindicat SUCIL, majoritari a la Guàrdia Civil, Ernesto Vilariño, ha declarat que «la plantilla de guàrdies civils resulta escassa, sol·licitem novament la intervenció d’unitats de l’Exèrcit».
Ens repugnen aquests fets. Exigim la lliure acollida de tots els immigrants, la fi del saqueig d’Àfrica per les multinacionals, el reconeixement de tots els drets als treballadors immigrants que viuen a Espanya, incloent-hi el milió de treballadors marroquins, l’enderrocament de les tanques de la infàmia de Ceuta i Melilla i la devolució al Marroc de tots els enclavaments colonials. I justícia per a les víctimes de la massacre de Melilla.
Resolució aprovada per unanimitat a la Trobada Europea contra la guerra, l’OTAN i l’explotació, celebrada a Madrid el 25 de juny de 2022.
El 6 y el 9 de agosto de 1945 respectivamente el presidente Truman de Estados Unidos ordenaba bombardear las ciudades de Hiroshima y Nagasaki en Japón iniciando así el uso de armas atómicas para la guerra y la proliferación de estas hasta llegar al día de hoy. No es casualidad que haya sido los EE.UU. y no el propio Japón, o Alemania, o Inglaterra quienes hayan iniciado esta espeluznante carrera, obedece al lugar predominante que estos ocupaban ya en el siniestro ranking de países imperialistas y que con la II Guerra Mundial queda definitivamente ordenado.
