Carta Setmanal 825 per descarregar en PDF

Qui és responsable de l’actual disbarat sanitari? No són els metges i infermeres, sinó l’actual sistema sanitari que arrossega les retallades i que a més s’aprofita la pandèmia per accelerar la privatització, o creant monstres com el Zenda de Madrid. No és responsable, ni la població, ni la joventut que vol viure i no suporta la repressió i els atacs a l’ocupació i les condicions de treball i d’estudi

El problema és simple. En un moment en què s’han descobert vacunes eficaces, el Govern, els governs i les institucions internacionals es sotmeten a la llei de mercat, al que dicten les farmacèutiques, negant el dret a la vacunació a milions de persones. Ni tan sols es plantegen comprar vacunes que al parer són igual d’eficaços i menys cares, com les russes. Hi ha vacunes efectives, la pregunta és per què no arriben a la majoria de la població. De nou les institucions del capital com la UE apareixen com el que són, les defensores del lucre privat, per sobre del dret a la salut.

El Govern, malament batejat com a progressista, s’ha negat i es nega a dotar el sistema sanitari dels mitjans i facilitar les vacunes a la població a tots els que vulguin vacunar-se. I si cal, no dubtar a intervenir i expropiar per facilitar els mitjans necessaris a tots els nivells, des de les vacunes, a tot el material necessari

En els últims dies, diverses campanyes s’han posat en marxa en relació amb les patents de les vacunes contra el coronavirus.

En primer lloc, una tribuna internacional titulada Retireu les patents sobre les vacunes contra la Covid, dirigida a l’OMS i signada per responsables polítics, ministres, antics ministres, antics presidents de països de diferents continents, que proposa: “Avui, són algunes multinacionals de la Big Pharma les que arramben amb tot (…). Proposem retirar les patents sobre les vacunes i els futurs tractaments contra la Covid. Els diners no han de ser un fre a la salut mundial “.

Metges sense Fronteres, per la seva banda, difon una altra iniciativa adreçada a l’Organització Mundial del Comerç que diu: “ara és la nostra oportunitat de canviar la història. Durant febrer i març, els governs es reuniran a l’Organització Mundial de Comerç (OMC) per revisar la sol·licitud presentada per l’Índia i Sud-àfrica que proposa suprimir les patents sobre les vacunes de la COVID-19 mentre duri la pandèmia i fins a aconseguir la immunitat mundial “.

Una tercera proposta, la Iniciativa Ciutadana Europea # Right2Cure, que compta a l’estat espanyol amb el suport de Unides Podem, UGT i CCOO, entre d’altres, sota el títol “Que ningú es lucri amb la pandèmia“, demana a la Comissió Europea que faci “tot el que està en la seva mà perquè les vacunes i tractaments siguin considerats un bé públic global, accessible a tots i totes de manera gratuïta“.

Un capitalisme “bo”?

Totes les iniciatives, tot i que es dirigeixin a diferents institucions del capital, demanen als governs actuals que acceptin de bona gana arrabassar a les multinacionals una de les seves gallines dels ous d’or. Les vacunes contra la COVID suposen, no ho oblidem, un negoci potencial de més de 100.000 milions d’euros. Només Pfizer calcula guanyar més de 14.000.

Després del llenguatge radical contra Big Pharma, hi ha però una realitat ineludible: en el sistema capitalista tot és mercaderia, inclosa la salut. Caldria preguntar-se per què el tractament de la COVID no ha de ser negoci, però sí el de l’hepatitis B, o la tuberculosi, o el càncer (on el cost d’un tractament es calcula en uns 90.000 euros).

La tribuna internacional de personalitats que citem abans, proposa, doncs, amb aquesta campanya sobre les patents en relació amb els problemes mediambientals, establir una nova “societat de la cooperació“.

Què pensar d’aquesta tribuna que assenyala: “La Plataforma Intergovernamental Científica i Política sobre la Biodiversitat i els Serveis Ecosistèmics preveu que podríem entrar, a causa dels estralls ecològics, en una” era de pandèmies “. No les afrontarem primant els interessos privats i les fortunes del Big Pharma. Per contra, hem de construir a escala mundial una societat de la cooperació. Podem començar ara afirmant que les vacunes i els tractaments antiCovid són béns comuns “.

Ja en el primer confinament va haver una crida de personalitats anomenat “El dia després“, per fer desaparèixer el dia d’avui. Ara, quan el temps apressa, se’ns proposa de fet una ordenació del sistema capitalista per un llarg període.

D’alguna manera, és l’equivalent de l’anomenada “transició ecològica“, tan esgrimida en l’àmbit econòmic, en el moment en què el capital utilitza la pandèmia i l’argument ecològic per aplicar tots els plans de reestructuracions i acomiadaments que tenien en els seus calaixos. En nom de la lluita pel medi ambient i la “necessària” reducció del transport aeri, desenes de milers de llocs de treball estan amenaçats en els Aeroports de tota Europa.

Qui pot creure que aquests trusts, que obtenen milers de milions de guanys, van a acceptar deixar la patent de les vacunes en l’àmbit públic? Qui pot creure que l’OMS, la Unió Europea, els governs al seu servei, vulguin i puguin doblegar aquests trusts? Qui pot creure que Biden, que llança un “pla de rescat” de dos bilions de dòlars per finançar la indústria, demanarà als grans trusts farmacèutics -majoritàriament nord-americans- que renunciïn als seus guanys? És com creure que l’ovella pugui menjar-se al llop.

No n’hi ha prou amb demanar-ho, si de veritat es vol assegurar el dret a la salut concretat en el dret a la vacunació, l’exigència ha de ser la d’alliberar les patents sense cap indemnització, conjuntament amb posar tots els mitjans per a la seva fabricació; i perquè això no es redueixi una vegada més a una formulació retòrica, s’ha d’organitzar la mobilització que ho faci possible.

Desviar l’atenció de la responsabilitat dels governs

En el mateix moment en què la Unió Europea i els diferents governs denuncien l’insuficient nombre de vacunes lliurades pels laboratoris, aquestes campanyes sobre la patent i presumptament contra Big Pharma semblen complementar-se. De fet, al concentrar tot sobre Big Pharma, es desvia l’atenció de la responsabilitat de cada govern.

Caldria preguntar-se, a més, si aquesta mesura pal·liarà l’escassetat de vacunes. Perquè es repeteix el que ja va succeir a l’inici de la pandèmia, quan la un dia poderosa indústria europea es va mostrar incapaç de fabricar coses tan elementals com màscares i bates de plàstic. On s’anaven a produir aquestes vacunes? en una Europa a on la indústria farmacèutica ha estat desmantellada o deslocalitzada a la Xina, l’Índia, i altres països on l’explotació accentuada dels treballadors permet baixar els costos de producció?

Perquè a Europa, on els governs paguen trinco-trinco els contractes milmilionaris que han signat amb les Big Pharma, el subministrament de vacunes és molt lent, i els laboratoris incompleixen una i altra vegada els compromisos de subministrament, alhora que prioritzen l’enviament de vacunes a països que les paguen més cares, com Israel, que ja ha vacunat amb una dosi a més del 50% de la seva població, i el 75% dels majors de 50 anys ja han estat vacunats amb les dues dosis de la vacuna. A Espanya, sentim cada dia a responsables de vacunació, a representants polítics protestar perquè reben dosis ínfimes. Es veuen obligats a cancel·lar les cites de vacunació. I això és clarament responsabilitat del govern.

El govern ens va assestar el cop del confinament com a única solució. Un confinament que no és altra cosa que un procediment medieval, que demostra la incapacitat del sistema sanitari de fer front a la pandèmia.

En plena pandèmia, es mantenen les retallades en la Sanitat

A falta de vacunes suficients, i d’un sistema sanitari capaç d’atendre a la població, només els queda als responsables polítics intensificar les mesures de confinament i carregar contra la suposada irresponsabilitat d’una població que porta un any sense poder sortir, com no sigui per treballar o per qüestions essencials. I sobretot, contra uns joves a qui els pesa cada vegada més el confinament, mentre viuen amb indignació com el seu dret a l’educació es veu negat amb el suposat “ensenyament telemàtic“. En realitat, aquesta intensa campanya pretén ocultar la responsabilitat dels governs en la destrucció de la sanitat pública. Només entre 2010 i 2017 es van reduir les despeses en sanitat en més de 30.000 milions d’euros, i es va expulsar de la sanitat -i fins i tot del país- a desenes de milers de metges i infermers que van fugir de les retallades de salaris, la precarietat i el deteriorament de les condicions laborals.

Però després dels discursos, hi ha la realitat: per als que volen vacunar-se, aconseguir una cita és una carrera d’obstacles. És l’anarquia capitalista, és la responsabilitat de govern, de tots els governs.

Als que afirmen que tothom tenim un enemic comú, el virus, i que caldria unir-se en la lluita contra ell, els responem: cap unió nacional, cap suport, cap confiança en governs que no protegeixen la població sinó al capital . Ells són els responsables d’aquesta situació. Cessament de les retallades en la sanitat, pressupost d’urgència per recuperar el servei, creació de llocs en la sanitat, plans de recuperació dels metges i infermers que s’han anat, fi del confinament, del toc de queda, de l’estat d’emergència, reobertura de les facultats, i vacunació immediata per a tots els que ho desitgin.

Aquesta és la línia de combat contra els governs que se sotmeten als interessos del capital financer, incloent les multinacionals farmacèutiques. Vacunem-nos contra els que volen que oblidem les nostres reivindicacions i interessos de classe per sotmetre’ns a les regles d’un sistema capitalista que ni tan sols és capaç de garantir la supervivència física dels majors, dels més febles, del conjunt de la població.