(Publicat a la Carta Setmanal nº 678 – veure en castellà)

Als treballadors i treballadores, militants, dones i joves

El POSI, fundat en 1980, ha celebrat el seu 23º Congrés. Som la secció a Espanya de la IV Internacional, fundada per León Trotski i altres militants per preservar els principis i l’esperit de les internacionals obreres.

El nostre congrés s’ha reunit en un moment en què la immensa majoria de la població viu en una situació d’extrema crisi, d’amenaça i d’incertesa pel seu futur. Aquesta situació no és el resultat ni de causes naturals ni de la fatalitat, sinó de la política seguida pels governs, d’un o un altre signe, tant al nostre país com als principals països industrialitzats, governs que no busquen el benestar de la majoria, sinó preservar els interessos d’una minoria de hipermillonaris, banquers i especuladors. Política que és també la de les institucions del capital, l’ONU, el FMI, la Unió Europea. Una política que provoca l’actual guerra comercial, la guerra contra els drets i contra els pobles, en particular a Orient Mitjà. Aquesta política amenaça la supervivència dels pobles i del planeta, dilapidant la riquesa de les nacions, qüestionant el futur de la joventut, els drets de les persones treballadores, de les dones i dels pensionistes. Quan es governa al servei dels mercats, no pot haver-hi democràcia.

Al nostre Congrés hem debatut lliurement, com sempre va ser la tradició de tota organització obrera, per intentar definir les activitats que anem a portar en el proper període, per ajudar a canalitzar la indignació de treballadors i treballadores, dones, pensionistes i joves, que recorre la societat de dalt a baix, per ajudar a la resistència que busca organitzar-se al nostre país. Volem aportar al debat que existeix entre molts militants polítics i activistes sindicals i socials els nostres punts de vista i la nostra experiència.

Les llibertats democràtiques i els drets i conquestes socials que es van arrencar a la Dictadura i al capital en la lluita contra el franquisme i després de la mort de Franco estan avui en precari. La principal amenaça ve donada per la pervivència d’institucions com la Monarquia i el poder judicial, heretades de la dictadura i que serveixen als interessos del Capital Financer, institucions que han avalat totes les retallades de drets i serveis públics, i que avui organitzen la persecució no només contra els polítics i càrrecs electes catalans, sinó també contra músics i titellaires, contra sindicalistes i activistes de tot tipus. Que desnonen a tot drap en benefici dels bancs, mentre han demostrat que no solament no serveixen per defensar a les dones, sinó que són el principal baluard de l’opressió contra elles.

Avui dia aquest enfrontament entre drets i llibertats i el Capital Financer i les seves institucions s’ha vist agreujat per l’actuació absolutament arbitrària dels jutges, que han demostrat que la “independència” que defensen rabiosamente és la seva independència enfront de la societat a la qual suposadament serveixen.

Des de la nostra fundació en 1980, hem assenyalat aquests problemes, plantejant des de llavors una tesi que llavors alguns van jutjar atrevida: que per donar resposta a les aspiracions i demandes de la joventut, de les dones, de la classe treballadora i dels diferents pobles de l’Estat, és necessari imposar un canvi social i polític a través de la República.

La República que defensem no és un simple canvi d’un rei per un president, sinó que té una important càrrega social i democràtica. República és abolir i suprimir tots els obstacles perquè els pobles puguin organitzar lliurement la defensa de l’Escola Pública, de la sanitat i els serveis socials, del dret efectiu a l’habitatge. República és separació de l’Església i l’Estat, reforma agrària i nacionalització de la Banca i de les grans empreses energètiques i de comunicacions. República és la defensa dels drets obrers i les pensions, acabar amb les reformes laborals. República és una justícia al servei de la societat, basada en l’elecció democràtica de jutges i fiscals. República és que els pobles puguin decidir com governar-se i com relacionar-se, per establir una veritable democràcia.

Què proposem

La immensa majoria de la població comparteix una mateixa idea: cal posar fi a la terrible situació que viu aquest país. És inconcebible que mentre la pobresa creix i amenaça a treballadors, joves i pensionistes, es mantinguin els privilegis d’una ínfima minoria. És inconcebible que existeixin i s’imposin poders aliens a la voluntat popular.

És inconcebible que cada dia que passa segueixin amenaçats els drets socials i democràtics.
És inconcebible que les organitzacions que es van crear o van reconstruir després de la mort de Franco en nom de la defensa dels drets i les llibertats acceptin i acatin, sense dir ni piu, l›arbitri dels jutges i els dictats de la Corona. No és per casualitat, sinó per causa d›aquesta política, que els grans partits estan en crisis. I constatem que els partits de la “nova política” s›han adaptat en poc temps a aquest marc de podridura antidemocràtica.

Els sindicats que vam aixecar els treballadors i treballadores per defensar drets i reivindicacions estan lligats per la política de “diàleg social”, amarrats a taules de suposada negociació que els paralitzen. Aquesta política els obstaculitza greument per posar-se al capdavant, per exemple, de la mobilització generalitzada en defensa de les pensions. Una situació que provoca entre molts sectors de la classe treballadora perplexitat i rebuig, i molt més com s’acaba de demostrar l’absoluta feblesa del Govern Rajoy, que s’ha vist obligat a retirar (o a ajornar-les tot esperant que arribi una millor ocasió) les dues principals mesures de la seva contrareforma de pensions de 2013 (pujada del 0,25% i factor de sostenibilitat).

Mirant als fets i escoltant el clam de centenars de milers de pensionistes, treballadors, joves, dones, considerem que és el moment d’avançar una proposta: Cal teixir una aliança que una a les nostres principals organitzacions, i especialment als sindicats obrers, i al voltant d’elles a tots i totes les que estiguin disposades a resistir a l’ofensiva contra drets, conquestes i llibertats. Un aliança que sigui la base d’un gran front d’acció que aconsegueixi parar l’acció destructiva del govern Rajoy, acabant amb ell i obrint pas a les condicions que permetin imposar la República.

Treballem junts!

Ens dirigim a tots i totes les militants i activistes i, en particular als qui reben la nostra Carta Setmanal d’anàlisi i de posicionament de la nostra política. No pretenem tenir la raó absoluta ni la resposta acabada a tots els interrogants. Volem, per contra, establir el diàleg i obrir un debat franc amb tots aquells i aquelles que no accepten com una fatalitat inevitable la política de misèria i retallades del govern, la política de guerra dictada per les grans potències imperialistes, ni la política de divisió que intenta exacerbar l’enfrontament entre pobles, amb l’únic objectiu de preservar el poder i els privilegis d’una ínfima minoria que s’enriqueix cada dia més a costa de l’empobriment de la immensa majoria.

Hem compartit amb vosaltres combats i lluites, avanços i reculades, experiències comunes de la nostra classe. Compartim la indignació dels joves i les dones. Compartim la desesperació de les persones aturades i jubilades. Compartim la ràbia d’aquells a les quals s’imposa el treball precari i l’abús del patró. Compartim la indignació de milions de catalans i catalanes que només volen llibertat per al seu poble. A tots ells i elles els diem: som la majoria i tenim la força, només ens fa falta forjar una palanca per aplicar-la.

No pretenem imposar a ningú nostres idees o les nostres solucions. Per contra, només volem ser una part d’aquesta majoria. Per això us proposem debatre amb nosaltres sobre els objectius que estem proposant.

El nostre objectiu és, entre tots i totes, engegar un ampli moviment per la República, moviment que integri el combat per les principals reivindicacions i drets. Per a això, us demanem que obrim la discussió sobre com podem col·laborar en aquesta lluita, i sobre la possibilitat de treballar en comú per objectius comuns: recuperació de drets i serveis públics, independència del moviment obrer, drets dels pobles, fraternitat entre aquests, drets de les dones, llibertat i socialisme.