La reforma de la constitució pinochetista contra les reivindicacions del poble xilè (No són 30 pesos, són 30 anys)

(Publicat a la Carta Setmanal 756veure en castellà)

El potent moviment revolucionari iniciat el 18 d’octubre quan els estudiants de Santiago van decidir NO pagar els bitllets de metre (que havien estat augmentats de 800 a 830 pesos) ha modificat radicalment totes les relacions socials i polítiques del país. Es tracta de l’inici d’un procés revolucionari.

El govern Piñera, que es reclama de l’herència pinochetista, va respondre amb una brutal repressió: 23 morts, 1747 ferits, més de 16.000 detinguts -centenars d’ells sotmesos a judici-, violacions indiscriminades per part de la gendarmeria i l’exèrcit. Al mateix temps, retirava l’augment del bitllet del metre i buscava desesperadament un acord amb els partits de l’oposició per a acordar reformes que calmessin la rebel·lió popular.

Aquestes 4 setmanes transcorregudes han conegut mobilitzacions històriques, de tots els sectors oprimits de la societat: treballadors, aturats, estudiants, minories indígenes, particularment els maputxes…

La Unitat Social

A la calor de la mobilització dels estudiants, les principals organitzacions de classe: la Central Unitària de Treballadors (CUT), la Confederació de Treballadors de la Banca, La coordinadora no+AFP, les federacions de portuaris, miners, les organitzacions d’estudiants…, van configurar la Mesa d’Unitat Social que agrupa avui 200 organitzacions sindicals, populars i democràtiques.

La Unitat Social va convocar i va preparar una vaga general el 12 de novembre que va mobilitzar a més de dos milions de treballadors. Realitzant en la pràctica la conjunció entre la classe obrera organitzada i tots els sectors oprimits de la població.

Contra les institucions

El règim xilè és hereu de la dictadura de Pinochet. A la fi dels 80, davant el creixement de la mobilització popular, els jerarques del règim, juntament amb sectors importants de l'”oposició”, i, en particular, el Partit Socialista, van organitzar una “transició” inspirant-se explícitament en la transició espanyola, que buscava preservar una bona part de l’herència pinochetista i, en primer lloc, la seva “obra” econòmica (privatitzacions massives, en particular la de les pensions). I aquesta transició es va concretar en el manteniment de la Constitució de Pinochet aprovada en 1980. La sortida de Pinochet en 1990 va donar lloc a 20 anys de governs de la Concertació (és a dir, del pacte entre la Democràcia Cristiana i el Partit Socialista, amb el suport crític en l’últim període del Partit Comunista). En els 30 anys transcorreguts des de llavors l’herència pinochetista es va respectar.

No és per casualitat que les manifestacions es dirigissin des del primer moment contra les institucions, i, en particular, el Congrés amb seu en Valparaíso que materialitza la Constitució de Pinochet. No és per casualitat, tampoc, que els estudiants cridin “No són 30 pesos, són 30 anys”

A qui representen?

El govern va adoptar, amb el suport de la direcció del Partit Socialista, el divendres 15 de novembre un “Acord per la pau i la nova constitució” proposant adoptar la reforma de la Constitució pinochetista en un plebiscit a celebrar l’abril del 2020 i noves eleccions a l’octubre.

No obstant això aquests plans es veuen enfrontats a dues qüestions:

  • Les masses mobilitzades no es reconeixen en cap partit, ni del govern, ni de l’oposició, ni tan sols el PC o el Front Ampli que se situen més a l’esquerra i no van signar l’Acord.
  • Segons tots els estudis, el 85 per cent de la població no se sent representada.

En aquestes circumstàncies la presa de posició clara i rotunda de les 200 organitzacions de la Unitat Social que aquí reproduïm obre el camí al fet que les reivindicacions i drets que els treballadors i el poble xilè reclamen trobin una via de combat per a la seva satisfacció.

DECLARACIÓ D’UNITAT SOCIAL DE REBUIG A l’ACORD DE PAU I NOVA CONSTITUCIÓ

Com a Unitat Social que agrupa a més de 200 organitzacions socials, sindicals, de DDHH, mediambientals, pobles originaris, pobladors/es, migrants, del sector salut, de persones amb discapacitat, feministes, de l’educació universitària i secundària, professors i acadèmics, volem assenyalar el nostre rebuig a “l’acord per la Pau i nova constitució”. Aquest acord de matinada entre Partits Polítics, sense la participació i legitimitat dels qui hem participat de les mobilitzacions, va ser construït mentre literalment es reprimia i violava sistemàticament els Drets Humans, es va fer d’amagat i a esquena dels moviments socials.

És expressiu d’aquest origen que l’Acord inclogui mecanismes que rebutgem emfàticament: 1) Un quòrum elevat que perpetua el veto de les minories. 2) Discrimina menors de 18 anys. 3) No contempla mecanismes de participació Plurinacional i de Paritat de Gènere. 4) Estableix un mecanisme de representació i elecció funcional als partits polítics que han estat responsables de l’actual crisi polític i social.

Que l’assemblea constituent sigui una necessitat transversal només pot entendre’s com a fruit de la mobilització popular. Aquest avanç del poble implica una ruptura amb el model neoliberal impost en Dictadura i consolidat pels governs de la Concertació i la Dreta durant els últims 30 anys. En aquest moment hem de ser capaços de transitar irrenunciablement cap a una Assemblea Constituent Plurinacional i Paritària.

La criminal repressió contra els pobles, exercida pel Govern, les FFAA i carabiners, té responsables polítics que no poden quedar en la impunitat i que han de ser jutjats de manera immediata. És fonamental la conformació d’una “Comissió de debò i Justícia» i el cessament immediat a tota política de criminalització i repressió a moviments i lluitadors socials. Cap Democràcia es pot construir sobre la impunitat.

Encara en context de repressió i terrorisme d’Estat, al llarg del país s’ha generat un procés de deliberació inèdit en participació a través de Capítols, Assemblees Territorials, i els Trawün, que estan construint democràticament les nostres propostes de transformacions necessàries per a una nova societat.

Pels motius exposats, fem, un crida a mantenir la mobilització per una veritable Assemblea Constituent Plurinacional i Paritària, i per una Agenda immediata de restitució de drets socials i contra la precarització de la vida i crisi social ambiental. Al costat d’això, cridem simultàniament a frenar l’agenda legislativa neoliberal de l’executiu, retirant projectes com per exemple el TPP11, la Llei d’Integració Social i la Llei de Sala Cuna Universal

És per això que en els pròxims dies farem un anomenat a la població i organitzacions socials a una nova Vaga General i jornada de protestes. Així mateix presentarem una proposta d’Assemblea Constituent Plurinacional i un programa de transformacions elaborat pels moviments socials.

UNITAT DE SOCIAL

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.