Llibertat per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart!

Comunicat  Comitè Executiu del POSI – Dimarts 17 d’octubre, 8 del matí

Descarrega el PDFveure en castellà

La jutge Carmen Lamela, de l’Audiència Nacional –tribunal hereu del Tribunal d’Ordre Públic franquista– ha decidit enviar a presó, sense possibilitat de fiança, a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, responsables de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural, acusats d’haver organitzat la manifestació que el 20 i 21 de setembre, davant la Conselleria d’Economia de la Generalitat, va reaccionar quan la Guàrdia Civil va envair la seu per detenir a 14 alts càrrecs. Se’ls acusa gens menys que de “sedició”, delicte penat amb 15 anys de presó. No ens estranya. Són els mateixos fiscals i tribunals que persegueixen amb ferotgia a més de 300 sindicalistes per organitzar piquets de vaga.

D’una banda Rajoy i Sáenz de Santamaría responen a Puigdemont parlant de diàleg i respecte de la llei, i al mateix temps anuncien l’aplicació de l’article 155. Pel seu costat, l’aparell judicial franquista fica a la presó a dos dirigents catalans per organitzar una manifestació. Sembla un ressò del discurs del Rei, que va negar tota possibilitat de diàleg i va cridar a totes les institucions del Règim a actuar contra els “separatistes”. Es posa, una vegada més, al descobert el veritable caràcter i essència de la Monarquia hereva de Franco: aixafar els drets democràtics i socials.

Aquest dimarts 17 a Catalunya han estat convocades concentracions a les 12 del matí, i manifestacions a les 7 de la tarda en tots els municipis. També s’han convocat mobilitzacions en tots els municipis del País Basc per Gure Esku Dago i manifestacions avui o en els propers dies a València, Madrid i altres ciutats.

CCOO de Catalunya, l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, el PSC, el secretari d’UGT de Catalunya s’han apressat a criticar aquesta decisió de la jutge. Els treballadors i la majoria de la població necessiten que les organitzacions que a escala d’Estat representen a la majoria social cridin sense trigar a la mobilització per detenir la mà de la “justícia” franquista.

La presó de Sánchez i Cuixart demostra que això va molt més allà d’una qüestió “catalana”. Les llibertats que tant va costar conquistar estan amenaçades. El dret del poble català a decidir es correspon amb el combat de tots els pobles i de la classe obrera contra aquest règim monàrquic i el seu govern, que ataquen els drets democràtics més elementals i les conquestes socials. El moviment obrer no pot permetre que vencin. No és una qüestió de solidaritat, sinó de defensa d’unes conquestes comunes que estan amenaçades.

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.