Comunicat Comitè Executiu del POSI – Dimarts 17 d’octubre, 8 del matí
Descarrega el PDF – veure en castellà
La jutge Carmen Lamela, de l’Audiència Nacional –tribunal hereu del Tribunal d’Ordre Públic franquista– ha decidit enviar a presó, sense possibilitat de fiança, a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, responsables de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural, acusats d’haver organitzat la manifestació que el 20 i 21 de setembre, davant la Conselleria d’Economia de la Generalitat, va reaccionar quan la Guàrdia Civil va envair la seu per detenir a 14 alts càrrecs. Se’ls acusa gens menys que de “sedició”, delicte penat amb 15 anys de presó. No ens estranya. Són els mateixos fiscals i tribunals que persegueixen amb ferotgia a més de 300 sindicalistes per organitzar piquets de vaga.
D’una banda Rajoy i Sáenz de Santamaría responen a Puigdemont parlant de diàleg i respecte de la llei, i al mateix temps anuncien l’aplicació de l’article 155. Pel seu costat, l’aparell judicial franquista fica a la presó a dos dirigents catalans per organitzar una manifestació. Sembla un ressò del discurs del Rei, que va negar tota possibilitat de diàleg i va cridar a totes les institucions del Règim a actuar contra els “separatistes”. Es posa, una vegada més, al descobert el veritable caràcter i essència de la Monarquia hereva de Franco: aixafar els drets democràtics i socials.
Aquest dimarts 17 a Catalunya han estat convocades concentracions a les 12 del matí, i manifestacions a les 7 de la tarda en tots els municipis. També s’han convocat mobilitzacions en tots els municipis del País Basc per Gure Esku Dago i manifestacions avui o en els propers dies a València, Madrid i altres ciutats.
CCOO de Catalunya, l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, el PSC, el secretari d’UGT de Catalunya s’han apressat a criticar aquesta decisió de la jutge. Els treballadors i la majoria de la població necessiten que les organitzacions que a escala d’Estat representen a la majoria social cridin sense trigar a la mobilització per detenir la mà de la “justícia” franquista.
La presó de Sánchez i Cuixart demostra que això va molt més allà d’una qüestió “catalana”. Les llibertats que tant va costar conquistar estan amenaçades. El dret del poble català a decidir es correspon amb el combat de tots els pobles i de la classe obrera contra aquest règim monàrquic i el seu govern, que ataquen els drets democràtics més elementals i les conquestes socials. El moviment obrer no pot permetre que vencin. No és una qüestió de solidaritat, sinó de defensa d’unes conquestes comunes que estan amenaçades.