Archivo del Autor: admin

La derogació de l’article 315.3 de el Codi Penal, fruit de la mobilització obrera

Carta Setmanal 830 per descarregar en PDF

El passat 14 d’abril, el Senat ratificava la derogació de l’article 315.3 del Codi Penal, un article que perseguia específicament les actuacions dels piquets de vaga. Aquesta derogació és el resultat d’una llarga campanya, en què han ocupat un lloc destacat els militants de la IV Internacional i els col·lectius associats al CATP, juntament amb militants sindicals de diferents organitzacions i països. Repassem en aquesta carta el significat d’aquesta campanya i algunes fites de la mateixa.

Una legislació franquista

L’article 315.3 del Codi Penal prové de l’antic article 496 del vell Codi Penal, introduït en l’agonia del franquisme, al juliol de 1976, amb l’objectiu de «fer front a la creixent activitat agressiva de grups organitzats que s’autoanomenen piquets d’extensió de vaga«. Abans d’aquesta data, jutges i policies no necessitaven perseguir específicament els piquets, ja que simplement totes les vagues eren il·legals. Aquest precepte va ser mantingut fins a 1995, i en aquesta data, quan es promulga el qualificat com «el Codi Penal de la democràcia», es converteix en el 315.3.

Tot el 315.3 destil·la franquisme. Preveu major condemna per les suposades coaccions d’un piquet de vaga que per al mateix delicte que es produís en altres circumstàncies, però, va ser inclòs en el «Codi Penal de la democràcia», aprovat el 1995, amb els vots de tots els partits a favor, excepte l’abstenció de PP. Sigue leyendo

Ante el 14 de abril: El significado de la lucha por la República hoy

Carta Semanal 830 en catalán

Carta Semanal 830 para descargar en PDF

En el 90 aniversario de la proclamación de la II República, muchas son las celebraciones, de uno u otro tipo, que se preparan.

Para algunos compañeros y organizaciones, se trata de un homenaje un tanto nostálgico a la II República. No es nuestra posición, porque no creemos que corresponda a los intereses y aspiraciones de los trabajadores y los pueblos. Para los militantes de la IV Internacional, la República abrió camino a la expresión de las reivindicaciones de los trabajadores, los campesinos sin tierra, las mujeres y los pueblos, pero no fue capaz de darles respuesta, porque no podía hacerlo dentro del marco del respeto a la propiedad privada de los medios de producción. Tampoco fue capaz de darles solución la clase trabajadora –a pesar de su heroísmo revolucionario en 1934, 1936 y 1937– porque los dirigentes socialdemócratas, estalinistas y anarcosindicalistas, renunciaron a defender hasta el fin las conquistas y los objetivos del movimiento revolucionario, por subordinarse a los políticos burgueses republicanos y a las exigencias de los imperialismos y de su intermediario el gobierno de Stalin. Sigue leyendo

Davant el 14 d’abril: El significat de la lluita per la República avui

Carta Setmanal 830 per descarregar en PDF

En el 90 aniversari de la proclamació de la II República, moltes són les celebracions, d’un o altre tipus, que es preparen.

Per a alguns companys i organitzacions, es tracta d’un homenatge una mica nostàlgic a la II República. No és la nostra posició, perquè no creiem que correspongui als interessos i aspiracions dels treballadors i els pobles. Per als militants de la IV Internacional, la República va obrir camí a l’expressió de les reivindicacions dels treballadors, els camperols sense terra, les dones i els pobles, però no va ser capaç de donar-los resposta, perquè no podia fer-ho dins el marc del respecte a la propietat privada dels mitjans de producció. Tampoc va ser capaç de donar-los solució la classe treballadora -malgrat el seu heroisme revolucionari en 1934, 1936 i 1937- perquè els dirigents socialdemòcrates, estalinistes i anarcosindicalistes, van renunciar a defensar fins a la fi les conquestes i els objectius del moviment revolucionari, per subordinar-se als polítics burgesos republicans i a les exigències dels imperialismes i de la seva intermediari el govern de Stalin. Sigue leyendo

El significado de la lucha de los trabajadores de Amazon en Alabama por constituir su sindicato

Carta Semanal 829 en catalán

Carta Semanal 829 para descargar en PDF

La semana pasada concluían las votaciones de los 5.800 empleados del almacén de Amazon en Bessemer, Alabama, sobre la propuesta de formar o no el primer sindicato de la historia de Amazon en EEUU, una campaña emprendida por el sindicato RWDSU, que forma parte de la confederación AFL-CIO. Un combate que tiene importancia y repercusión en todos los Estados Unidos, y más allá de sus fronteras.

En los Estados Unidos, un sindicato sólo puede representar a los asalariados de una empresa o establecimiento si su mayoría vota a favor de estar representada por él. (Derogar esto fue una promesa incumplida por Obama). En tal caso, están obligados a adherirse al sindicato, o, al menos (sobre todo en los Estados que han prohibido la sindicalización obligatoria), a pagar al sindicato una suma a tanto alzado para pagar el “servicio” que les hace el sindicato negociando en su nombre.

Este sistema explica la presencia de sindicatos muy potentes en ciertos sectores (en particular, en la industria, en particular la del automóvil, la enseñanza o los  medios de comunicación) y la ausencia total de sindicatos en otros sectores más recientes (la informática o Amazon, por ejemplo). En 1983, 20,1% de los trabajadores americanos estaban sindicados; estas cifras habían caído hasta un 10,3 % en 2019 (según cifras de la Oficina estadística del trabajo del gobierno  americano).

Aún no se conocen los resultados de esta votación, una de las más masivas de la historia sindical americana. Sigue leyendo

El significat de la lluita dels treballadors d’Amazon a Alabama per constituir el seu sindicat

Carta Setmanal 829 per descarregar en PDF

La setmana passada concloïen les votacions dels 5.800 empleats del magatzem d’Amazon a Bessemer, Alabama, sobre la proposta de formar o no el primer sindicat de la història d’Amazon als EUA, una campanya empresa pel sindicat RWDSU, que forma part de la confederació AFL-CIO. Un combat que té importància i repercussió en tots els Estats Units, i més enllà de les seves fronteres.

Als Estats Units, un sindicat només pot representar als assalariats d’una empresa o establiment si majoritàriament vota a favor d’estar representada per ell. (Derogar això va ser una promesa incomplerta per Obama). En aquest cas, estan obligats a adherir-se al sindicat, o, al menys (sobretot en els estats que han prohibit la sindicalització obligatòria), a pagar segons el sindicat una suma a preu fet per pagar el «servei» que els fa el sindicat negociant en nom seu.

Aquest sistema explica la presència de sindicats molt potents en certs sectors (en particular, en la indústria, en particular la de l’automòbil, l’ensenyament o els mitjans de comunicació) i l’absència total de sindicats en altres sectors més recents (la informàtica o Amazon, per exemple). El 1983, 20,1% dels treballadors americans estaven sindicats; aquestes xifres havien caigut fins a un 10,3% el 2019 (segons xifres de l’Oficina estadística del treball del govern americà).

Encara no es coneixen els resultats d’aquesta votació, una de les més massives de la història sindical americana. Sigue leyendo

Sant tornem-hi amb la derogació de la reforma laboral!

Carta Setmanal 825 per descarregar en PDF

La pandèmia ha fet aflorar i ha accelerat la crisi social i econòmica que ja es venia gestant, amb enormes conseqüències. El Banc d’Espanya parla de centenars de milers d’empresa «zombis», sostingudes només amb els ERTE i els ajuts públics. Més de 800.000 treballadors i treballadores segueixen en ERTO, cobrant, en el millor dels casos, un 75% dels seus salaris anteriors, des de fa més d’un any. En l’Hostaleria i en altres sectors són molts els que cobren molt menys, perquè estaven contractats en una situació d’abús patronal, amb part de la jornada i del salari «en negre».

És un secret a veus que molts actuals ERTO es convertiran en ERO quant acabi la situació d’emergència. Encara que moltes empreses, sobretot en la indústria i en l’hostaleria, no han esperat a això i estan ja emprenent tancaments i acomiadaments massius. I les «ajudes» europees per a la reestructuració poden intensificar aquests moviments.

En aquesta situació les facilitats per a l’acomiadament barat que donen a les empreses les modificacions de l’Estatut dels Treballadors incloses en les reformes laborals de Zapatero i Rajoy, així com les facilitats per desvinculació del conveni, per negociar convenis d’empresa a la baixa, per externalitzar i subcontractar activitats (amb conveni d’empresa a la baixa) que donen aquestes contrareformes laborals, poden ser letals per a la classe treballadora. Sigue leyendo

A vueltas con la derogación de  la reforma laboral

Carta Semanal 828 en catalán

Carta Semanal 828 para descargar en PDF

La pandemia ha hecho aflorar y ha acelerado la crisis social y económica que ya se venía gestando, con enormes consecuencias. El Banco de España habla de centenares de miles de empresa “zombis”, sostenidas sólo con los ERTE y las ayudas públicas. Más de 800.000 trabajadores y trabajadoras siguen en ERTE, cobrando, en el mejor de los casos, un 75% de sus salarios anteriores, desde hace más de un año. En la Hostelería y en otros sectores son muchos los que cobran mucho menos, porque estaban contratados en una situación de abuso patronal, con parte de la jornada y del salario “en negro”.

Es un secreto voces que muchos actuales ERTE se van a convertir en ERE en cuanto acabe la situación de emergencia. Aunque muchas empresas, sobre todo en la industria y en la hostelería, no han esperado a eso y están ya emprendiendo cierres y despidos masivos. Y las “ayudas” europeas para la reestructuración pueden intensificar estos movimientos.

En esta situación las facilidades para el despido barato que dan a las empresas las modificaciones del Estatuto de los Trabajadores incluidas en las reformas laborales de Zapatero y Rajoy, así como las facilidades para descuelgue del convenio, para negociar convenios de empresa a la baja, para externalizar y subcontratar actividades (con convenio de empresa a la baja) que dan esas contrarreformas laborales, pueden ser letales para la clase trabajadora. Sigue leyendo

Capitalismo, vacunas y patentes

Carta Semanal 827 en catalán

Carta Semanal 827 para descargar en PDF

¿Quién es responsable del actual dislate sanitario? No son los médicos y enfermeras, sino el actual sistema sanitario que arrastra los recortes y que además se aprovecha la pandemia para acelerar la privatización, o creando monstruos como el Zenda de Madrid. No es responsable, ni la población, ni la juventud que quiere vivir y no soporta la represión  y los ataques al empleo y  a las condiciones de trabajo y de  estudio

El problema es simple. En un momento en que se han descubierto vacunas eficaces, el Gobierno, los gobiernos y las instituciones internacionales se someten a la ley del mercado, a lo que dictan las farmacéuticas, negando el derecho a la vacunación a millones de personas. Ni siquiera se plantean comprar vacunas que al parecer son  igual de eficaces y menos caras, como las rusas. Hay vacunas efectivas, la pregunta es por qué no llegan a la mayoría de la población. De nuevo las instituciones del capital como la UE aparecen como lo que son, las defensoras del lucro privado, por encima del derecho a la salud. Sigue leyendo

Capitalisme, vacunes i patents

Carta Setmanal 825 per descarregar en PDF

Qui és responsable de l’actual disbarat sanitari? No són els metges i infermeres, sinó l’actual sistema sanitari que arrossega les retallades i que a més s’aprofita la pandèmia per accelerar la privatització, o creant monstres com el Zenda de Madrid. No és responsable, ni la població, ni la joventut que vol viure i no suporta la repressió i els atacs a l’ocupació i les condicions de treball i d’estudi

El problema és simple. En un moment en què s’han descobert vacunes eficaces, el Govern, els governs i les institucions internacionals es sotmeten a la llei de mercat, al que dicten les farmacèutiques, negant el dret a la vacunació a milions de persones. Ni tan sols es plantegen comprar vacunes que al parer són igual d’eficaços i menys cares, com les russes. Hi ha vacunes efectives, la pregunta és per què no arriben a la majoria de la població. De nou les institucions del capital com la UE apareixen com el que són, les defensores del lucre privat, per sobre del dret a la salut. Sigue leyendo

Concentración por la libertad de expresión en Chile

El jueves 11 de marzo un grupo de militantes obreros y sindicalistas se concentró ante la Embajada de Chile en Madrid por la libertad de los presos políticos chilenos y por la libertad de expresión en su país.

Una delegación fue recibida por miembros de la embajada chilena. Os adjuntamos el video con el relato de esta reunión.