Després de la reunió del passat dia 16 en la Moncloa entre el president del Govern, els dirigents de les patronals i els secretaris generals d’UGT i CCOO, es va emetre un comunicat conjunt. Pel que fa a les pensions, aquest comunicat feia referència al Comitè d’Experts nomenat pel govern Rajoy per estudiar l’anomenat factor de sostenibilitat de les pensions, i que ha d’acabar els seus treballs el 30 de maig. Concretament, el comunicat deia: “Posteriorment el document del Comitè serà objecte de debat en el si del Pacte de Toledo i, al mateix temps, el Govern convocarà als interlocutors socials per abordar el factor de sostenibilitat en el marc del diàleg tripartit i de la vigent normativa de Seguretat Social. El President del Govern ha demanat als interlocutors socials la seva màxima col·laboració en aquest tema tan sensible per a la societat espanyola.”
Un factor de sostenibilitat introduït per l’ASE
El factor de sostenibilitat era un dels continguts d’acord de pensions ASE, signat en 2011 pel govern, la patronal i els sindicats. Segons el text de l’ASE, a partir de 2027, i suposadament per garantir la sostenibilitat del sistema públic de pensions, s’introduiria un mecanisme d’ajust de les pensions en funció de l’increment de l’esperança de vida dels pensionistes.
Però ara, el Govern, que ha compromès en el Pla de Reformes presentat a Brussel·les precisament uns dies abans de la reunió del dia 16 una retallada de la despesa en pensions, vol aplicar el factor de sostenibilitat de manera immediata, i vinculant-ho no només a l’augment de l’esperança de vida, sinó a la conjuntura econòmica. Tot i que milions de jubilats cobren pensions netament insuficients.
En introduir el factor de sostenibilitat en l’ASE, els dirigents d’UGT i CCOO van acceptar que unes suposades fórmules econòmiques impedeixin al govern i a les Corts decidir augments de pensions o simplement preservar el seu poder adquisitiu.
I de fet van obrir la porta a una retallada immediata de les pensions. Cal recordar que en signar el ASE ens van prometre que aquest acord “blindava el sistema públic de pensions fins a l’any 2027”? Valent “blindatge” que no ha durat ni dos anys! Cal recordar que amb el ASE ens van anunciar que apareixia la “jubilació anticipada. Un nou dret”? Un supòsit dret que no ha arribat a aplicar-se perquè el govern Rajoy ho va derogar abans que comencés a aplicar-se.
La signatura del ASE ha estat, sens dubte, una fita en l’obertura d’una bretxa entre els dirigents i els afiliats d’UGT i CCOO i entre els dirigents i el conjunt dels treballadors i, especialment, la joventut. Com és possible que malgrat això els dirigents comprometin als sindicats a un nou diàleg social sobre pensions del que només pot sortir una nova retallada?
Una Comissió trucada
Per estudiar el “factor de sostenibilitat” el Govern ha nomenat una comissió de 12 “experts”, que ha d’acabar els seus treballs en un termini peremptori, abans del 30 de maig. Aquest termini només té una justificació: els compromisos adquirits pel govern Rajoy davant Brussel·les de retallar la despesa en pensions, compromisos que el capital financer no està disposat a deixar passar. Així, en el seu últim nombre, la revista de la City de Londres The Economist reclama per a Espanya rebaixes salarials en algunes comunitats autònomes, recomana l’engegada de minijobs i demana que es retallin les pensions amb l’eufemisme que es redueixi la seva “càrrega”. I mana un encàrrec al govern Rajoy, col·locat contra les cordes pel creixent rebuig de la població i els escàndols de corrupció, posant en dubte “que l’executiu de Rajoy tingui la valentia per dur a terme aquestes reformes” i advertint contra la “fatiga reformista” del Govern espanyol.
El Govern ja ha indicat el que espera dels “experts”. Un document lliurat a l’abril als grups parlamentaris del Congrés tracta d’establir els criteris per a el “factor de sostenibilitat”. Vol que s’apliqui l’any proper als nous pensionistes i enumera “exemples” d’altres països: considerar tota la vida laboral en el càlcul de la pensió, no augmentar els tipus de cotització, deslligar l’actualització de les pensions i de les cotitzacions de la inflació, introduint factors com l’evolució dels salaris o de la productivitat.
Què pot esperar-se d’aquests Comissió d’Experts, quan, segons informava el diari Infolibre el passat 18 de maig, només tres d’aquests dotze experts pel Govern són partidaris d’un sistema públic de pensions? Vegem-ho més d’a prop. El president del comitè és el catedràtic Víctor Pérez-Díaz, col·laborador habitual de la FAES i un dels autors de l’informe de la patronal de segurs Unespa al que després ens referirem. Hi ha entre els deu dos alts càrrecs de Unespa, un de Mapfre, dos de la CECA, un del BBVA, un de FEDEA (grup de pressió de les grans empreses), un altre de la Fundació Edat i Vida (de les asseguradores Allianz, Zurich, DKV, VidaCaixa, Caser, Capio…), una inspiradora del model proposat per l’informe de Unespa, un inspirador de la reforma de pensions de Bush… Fins a vuit d’ells treballen a sou o col·laboren amb la banca i les companyies d’assegurances, les interessades a impulsar plans de pensions privats.
Però, per associar als sindicats a aquesta nova retallada, entre aquests experts estan Miguel Ángel García Díaz, economista i responsable del Gabinet Econòmic de CCOO, i el catedràtic Santos M. Ruesga Benito, que va representar a UGT en el Consell d’Administració de RTVE. Només dos, el just perquè no tinguin pes, però impliquin a UGT i CCOO.
Santos Ruesga es desmarca
El catedràtic s’ha afartat de continuar amb la farsa i, en una entrevista en Hora 25, denuncia com aquest comitè només és un mitjà per imposar unes conclusions que ja estaven fetes abans de començar a reunir-se. Santos Ruesga explica que no han tingut temps suficient per fer el seu treball i assegura que hi ha un missatge catastrofista sobre la necessitat de reformar el sistema.
El professor es declara “per res satisfet” amb el procediment i la metodologia imposats pel Govern per a aquesta comissió, que li semblen “fora de lloc” per a un tema “tan rellevant”. Denúncia que se’ls ha donat un termini d’un mes per a aquest treball, perquè el Govern vol un factor que s’apliqui ja, “perquè si no, no s’entenen les presses”. El govern parteix de la idea que “cal fer urgentment una altra reforma de la nit al dia”. Alguna cosa sobre el que el professor diu “no acabo d’entendre”.
Sobre els “treballs” d’aquesta comissió, Ruesga explica que “gens hem pogut fer per les presses”, que només va a haver-hi un “informe incomplet a lliurar la setmana que ve”, i, posant el dit en la nafra, assenyala que “al Govern li posen pressa des d’un altre lloc, les pensions no estan en perill en un horitzó raonable”. Ruesga recorda que, només amb l’aplicació de l’ASE, les pensions experimentarien ja en 2060 una reducció del 30%, la qual cosa suposa un 3% del PIB de reducció. Per tant, “no fa falta una segona reforma en 2014. El Govern està seguint el Memoràndum de la CE arran del rescat bancari”.
Ruesga ha demanat que el comitè disposi de temps per portar a terme simulacions de com afectarien diversos factors a les pensions futures, i denúncia que als dos dies de començar els seus treballs, se’ls va fer arribar un document del Govern perquè es tingués en compte el cicle econòmic. Segons Santos Ruesga, “aquest factor addicional busca incorporar a tots els pensionistes i no només als nous. Es tracta de reduir la despesa en pensions, i l’ajust es busca en la pensió mitjana”.
La banca i les asseguradores s’abalancen com a voltors
Mentre s’espera el dictamen –precuinat– dels experts, arriben altres informes sobre el factor de sostenibilitat patrocinats per bancs i asseguradores. En la confecció del UNESPA, la patronal del segur, van participar dos membres del comitè designat pel Govern: el propi Víctor Pérez-Díaz i Rafael Doménech, cap d’estudis del BBVA. Aquest informe sosté que en el futur hi haurà més jubilats, per l’augment de l’esperança de vida, i proposa reformar ara el sistema per fer-ho més sostenible, a partir d’una fórmula de comptes personals que vinculin cotitzacions aportades i esperança de vida de cada jubilat, a complementar amb altres productes d’estalvi privats (que subministrarien les pròpies asseguradores que patrocinen l’informe). Amb aquests “comptes personals”, es trenca tot mecanisme de solidaritat en el sistema de pensions, i, per exemple, les pensions de les dones serien encara més baixes (han cotitzat menys temps, per menys quantitat i tenen major esperança de vida que els homes)
Un altre informe, impulsat per l’Institut d’Estudis Fiscals (IEF), de qui es considera que exerceix en l’ombra com a servei d’estudis del ministeri d’Economia, va emetre fa pocs dies un informe en el qual advocava per rebaixar entre el 22% i el 45% de les pensions per garantir la sostenibilitat del sistema.
Volen rebaixar, ja, les pensions
Aquest és el compromís adquirit pel govern davant Brussel·les. Suposa no només rebaixar les pensions futures, sinó les actuals. Carregar-se definitivament la revaloració de les pensions segons l’IPC, o fins i tot, si s’aplica el factor del cicle econòmic, pot suposar rebaixes anuals de les pensions que ja s’estan cobrant. Per l’1 de gener, vol que les pensions vigents perdin poder adquisitiu i les noves pensions ja ignorin els drets adquirits.
Després de la reunió del dia 16, el govern ha anunciat una nova rebaixa de salaris dels funcionaris, modificant per llei el límit màxim dels seus complements específics, un augment de les retallades previstes en la reforma de l’Administració Local, i prepara aquesta retallada de pensions.
En aquesta situació, Rubalcaba i el seu equip procuren callar el més possible sobre les pensions, i les cúpules sindicals accepten discutir com s’aplica el “factor de sostenibilitat” a les pensions, legitimant l’operació del Govern.
Cap treballador pot entendre que les organitzacions no hagin posat peus en paret davant l’anunci del Govern i no estiguin organitzant la més àmplia campanya contra una destrucció del sistema de pensions que és un atac sense precedents als treballadors.
Des de totes les parts cal recolzar la campanya, decidida per la Plataforma de Sindicalistes, perquè els sindicats trenquin tot acord o pacte amb el govern, es neguin a col·laborar en les retallades a través del diàleg social, i organitzin la lluita per derogar les contrareformes i retallades i recobrar els drets perduts.