Després de la sentència europea, redoblem l’exigència: llibertat per als republicans catalans!

(Publicat a la Carta Setmanal 761veure en castellà)

El 3 d’octubre de 2018, l’endemà passat del referèndum català, que la policia i la guàrdia civil van intentar impedir amb la repressió, el cap de l’Estat, el rei Felip VI, hereu de la corrupta dinastia borbònica i del dictador Franco, va pronunciar un discurs televisat en el qual va anomenar a totes les forces de l’Estat a combatre per tots els mitjans contra el desig del poble català de decidir lliurement el seu futur i a perseguir als dirigents republicans catalans.

En obediència d’aquest mandat, el Tribunal Suprem va iniciar el procés contra els dirigents catalans, un procés trucat presidit pel jutge Llarena, en el qual, com han denunciat eminents juristes, com el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo, l’acusació de rebel·lió, absurda sens dubte, tenia la missió d’evitar que el judici se celebrés en un tribunal de Catalunya. Una demostració que el paper del poder judicial de la Monarquia no té una altra fi que defensar els interessos del capital financer, i de les seves institucions, corruptes, masclistes i xenòfobes. No en va es tracta d’un aparell judicial heretat del franquisme sense cap depuració.

Presidia el tribunal el jutge Pablo Llarena, expresident de l’associació dels jutges franquistes, i amb una llarga trajectòria de col·laboració amb el Partit Popular (és participant habitual en les activitats de la FAES). Un jutge el nomenament del qual per al Suprem va ser molt contestat (de fet, Jutges per a la Democràcia va presentar un recurs en els tribunals contra aquest nomenament)

En aquest judici, en el qual es va condemnar als dirigents catalans a llargues penes de presó pel nero de fet d’haver intentat complir el mandat que els havien donat els seus electors, es van calcigar els drets dels acusats, molts d’ells parlamentaris. Ara, el 19 de desembre el Tribunal de Justícia (Gran Sala) de la UE ha dictat sentència sobre la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem espanyol en relació amb la immunitat d’Oriol Junqueras, eurodiputat electe.

Recordem que Oriol Junqueras, llavors a la presó preventiva, va ser triat eurodiputat i proclamat com a tal en el “Boletín Oficial del Estado”. No obstant això els injuriats tribunals que no van tenir més remei que permetre-li presentar-se i li van proclamar eurodiputat, no li van permetre recollir l’acta ni viatjar a l’Europarlament, per a poder mantenir-ho a la presó preventiva.

És més, el Tribunal Suprem, autèntic cap del franquisme judicial, que, per a cobrir les aparences, havia sol·licitat una pregunta sobre aquesta qüestió als tribunals de la UE, no va esperar a la resposta i va seguir endavant amb el judici i la sentència.

El tribunal europeu conclou que:

“L’article 9 del Protocol (núm. 7) sobre els privilegis i les immunitats de la Unió Europea ha d’interpretar-se en el sentit que: – gaudeix d’immunitat en virtut del paràgraf segon d’aquest article una persona que ha estat oficialment proclamada electa al Parlament Europeu quan es trobava en situació de presó provisional en un procés penal per delictes greus, però que no ha estat autoritzada a complir certs requisits previstos pel Dret intern després de la proclamació ni a desplaçar-se al Parlament Europeu per a participar en la seva primera sessió; – aquesta immunitat implica l’aixecament de la mesura de presó provisional imposada, a fi de permetre a l’interessat desplaçar-se al Parlament Europeu i complir allí les formalitats requerides. Si el tribunal nacional competent estima, no obstant això, que ha de mantenir-se la mesura de presó provisional després de l’adquisició per l’interessat de la condició de membre del Parlament Europeu, ha de sol·licitar al més aviat possible al Parlament Europeu que suspengui aquesta immunitat, conforme a l’article 9, paràgraf tercer, del mateix protocol”

No ens enganyem. La Unió Europea no és una institució democràtica ni des de lluny. La UE s’ha alineat amb l’Estat espanyol en cada pas contra el poble català. Però la UE no pot, sense deixar caure la seva màscara “democràtica”, avalar les aberracions judicials. De fet cal recordar que el Tribunal Suprem no ha aconseguit que cap país, sigui de la UE o no, com el cas de Suïssa, avali les acusacions de sedició i rebel·lió, per les quals han estat sentenciats Oriol Junqueras i els altres presos polítics.

Ara tots els defensors de les sentències del procès vénen a dir que “be, hi ha hagut un error però no passa res”. El cas és que sí que passa i molt. Qualsevol jutge mitjanament imparcial declararia nul·la la sentència perquè no s’ha permès prendre possessió a Junqueras i en haver pres possessió haurien de fer sol·licitat un suplicatori al Parlament Europeu.

A més aquesta sentència facilita l’accés al Parlament Europeu i a la immunitat de Puigdemont i Comín, eurodiputats electes en les llistes del PDCAT. De fet ja els han retirat la prohibició d’entrar en el Parlament Europeu i aviat poden aconseguir l’acta. La Fiscalia i el Suprem estan preparant ja el suplicatori al Parlament Europeu per a jutjar a Puigdemont i Comín. Són bastant esclaridores les declaracions de diversos constitucionalistes sobre aquest tema. I com els defensors del Règim s’han alarmat per la sentència. El canvi és palès entre els “comentaristes” de diferents mitjans, que comencen a parlar, oblidant-se del que deien fa fins i tot pocs dies, de “conflicte polític” i que “no es degué judicialitzar”.

Si a Espanya hi hagués una justícia independent, ja s’estaria parlant de processar a Llarena i als altres jutges i fiscals del Suprem implicats per prevaricació.

L’única solució. Llibertat i democràcia

En aquest nou escenari l’única solució, que anem reiterant des que van entrar a la presó és la immediata llibertat de tots els detinguts.

A més, cal remoure l’obstacle que suposa per a la democràcia, per als drets dels treballadors, de les dones, de la joventut, dels pobles, el poder judicial franquista, la qual cosa reclama amb urgència la República. Començant per eliminar l’Audiència Nacional i tots els tribunals especials i el processament de tots els jutges implicats en aquesta persecució. D’aquí l’actualitat de la lluita per la democràcia, per la República.

Un govern pendent

Encara no s’ha format govern. Però una cosa està clara: respondre a les reivindicacions dels treballadors i les exigències democràtiques dels pobles, i en particular el català, exigeix derogar les contrareformes, posar fi a les retallades, donar satisfacció a les reivindicacions, alliberar als presos: en funció d’això serà jutjat el govern que s’anuncia amb l’abstenció probable d’ERC.

Els que som partidaris de la unitat dels treballadors i l’autodeterminació dels pobles, els partidaris de la Unió lliure de repúbliques de l’estat espanyol exigim:

Llibertat per a Oriol Junqueras i altres dirigents republicans!

Llibertat dels presos polítics!

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.