Fa a penes uns mesos, semblava que el front de suport al govern d’Ucraïna, encapçalat pel govern Biden, al qual seguien l’OTAN i la Unió Europea, amb l’eximi Borrell al cap, era fort i monolític. Avui, més de 18 mesos després de l’inici de la invasió russa, el president ucraïnès veu disminuir l’ajuda occidental amb cada setmana que passa. Tot i que la majoria dels seus aliats continuen proporcionant subministraments militars a Kiev, algunes cancelleries qüestionen la seva posició.
Zelenski redobla les seves pressions, ha viatjat al Canadà, als Estats Units, a la cimera de Granada (que no és exactament una cimera de la UE, sinó de la «Comunitat Política Europea», un engendre sense poder creat a iniciativa de Macron a l’inici de la guerra… o sigui els 27 més 22). Però, tot i que les declaracions de suport no falten, els fets no les corroboren.
Ruptura als Estats Units
El punt d’ inflexió parteix de la situació en què es troba l’ administració nord-americana, en un marc de canvis qualitatius en la situació política mundial, en què el món, és a dir, les institucions, els règims, els partits i les aliances que van sorgir de 1945 es ressorgeixen. En aquest marc, la guerra d’Ucraïna ha aparegut com un accelerador de tots els conflictes.
És una expressió de la bancarrota del mode de producció capitalista. Un mercat mundial a la vora de la dislocació i que es redueix, malgrat la sobreproducció de mercaderies, i, en particular, aliments i energia, que porten a una guerra en tots els fronts, inclòs el militar, per controlar aquest mercat.
La crisi als Estats Units assoleix dimensions inèdites. Després del frustrat assalt al Capitoli, ara aquest pateix una voladura des de dins. El president de la Cambra de representants, Kevin McCarthy, ha sigut expulsat del seu càrrec, per accedir al qual ja van ser precises 15 votacions. No és una anècdota. Es tracta de la tercera autoritat del país. Alhora, el pressupost federal està congelat. Per evitar el tancament immediat de l’Administració, s’han habilitat unes mesures provisionals de 45 dies de durada (precisament el suport a elles ha estat el desencadenant de l’expulsió de McCarthy). En aquestes mesures provisionals, s’ha anul·lat la part destinada a més armes per a Ucraïna (que ja s’havia reduït prèviament de 24.000 milions de dòlars a 6.000).
No és una qüestió purament militar, ja que Biden té els mecanismes per intentar eludir la qüestió, tot i que el Pentàgon ha llançat un crit d’alarma. És un reflex del rebuig creixent del poble nord-americà i d’un sector del Partit Republicà a l’abocament il·limitat de milers de milions per armar Ucraïna.
A més, aquest fraccionament dels partits pilars de l’Estat burgès nord-americà coincideix amb un ressorgir de la classe obrera amb les nombroses vagues en curs, en particular, les de l’automòbil.
Rebuig en altres països «aliats»
Diversos governs de països de l’Est d’Europa han mostrat serioses reticències a seguir armant Ucraïna. És el cas d’Eslovàquia, on el partit Smer-SD va guanyar les recents eleccions generals. Liderat per l’exprimer ministre Robert Fico, el moviment va prometre durant la campanya que el país no enviaria «ni una sola ronda de municions» a Ucraïna i va demanar millors relacions amb Rússia. O de Polònia, que des de la invasió russa el febrer del 2022, ha estat un dels principals proveïdors d’equip militar a les forces ucraïneses. Fa deu dies, el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, va declarar que el seu país ja no lliuraria noves armes, contentant-se amb les entregues prèviament acordades i assegurant que volia concentrar-se en la modernització del seu exèrcit. Cal afegir el fet que, a partir del 2024, Varsòvia, que és el principal país d’acollida, ja no ajudarà els refugiats ucraïnesos.
Com assenyalem abans, Zelenski respon multiplicant els seus viatges. El dimarts 19 de setembre Zelenski va prendre de nou la paraula a l’Assemblea anual de les Nacions Unides. Just és ressaltar que l'»expectació» que anteriorment despertava la seva presència ha disminuït qualitativament. Tot i que la premsa europea ho ha amagat (no així els mitjans nord-americans) Zelenski va parlar davant d’un auditori mig buit. Semblava que tothom ja sabia el que anava a dir: presentar de nou un «pla de pau» que consisteix a demanar més i més armes, ja no es contenta amb les bombes de fragmentació –prohibides a més de cent països– ni amb els míssils de llarg abast, ara són els avions F 16 últim model per poder continuar la guerra, o sigui la destrucció del país.
El negoci de les armes…
Altres països estan canviant l’orientació de la seva «ajuda». Per exemple, el govern francès, que es planteja, segons ha publicat un mitjà francès, que, «si França vol seguir donant suport a Ucraïna, ha arribat el moment d’un canvi de paradigma. L’objectiu? Passar d’una lògica de venda d’equips militars a la de creació d’associacions industrials.», explicant com, de fet, el govern francès va reduir les seves donacions gratuïtes d’armament en favor de la venda d’armes.
Al capdavant d’una delegació d’una vintena de fabricants d’armes francesos, el ministre de Defensa, Sébastien Lecornu, ha visitat Kiev per signar contractes. Va ser molt clar sobre la guerra d’Ucraïna: «Aquestes també són oportunitats per a les indústries franceses. Lamento dir-ho així, però cal acceptar-ho».
Zelenski demana als fabricants d’armes europeus i estatunidencs que vinguin i s’estableixin a Ucraïna: «Serà una associació mútuament beneficiosa, crec que és el moment adequat i el lloc adequat per crear un gran centre militar». Que es beneficiaria dels baixos salaris, i les duríssimes retallades de drets laborals que el seu govern ha imposat, amb l’excusa de la guerra, a la classe treballadora d’Ucraïna. Per als oligarques, possiblement, sigui tot molt «adequat», però, segurament, no per al poble ucraïnès.
En la reunió europea del dia 2 a Kiev, convocada per Borrell, en què demostra encara més subordinació de la UE a l’OTAN, Zelenski va oferir, de nou, a totes les empreses d’armament instal·lar-se a Ucraïna amb tots els beneficis fiscals i avantatges laborals (llibertat d’acomiadaments, sous baixos… )
… I el mercat del gra
Durant el mes de setembre, Polònia, Eslovàquia i Hongria es van plantar i van exigir la fi del pas del gra ucraïnès a través dels seus països. Tot i que ens han venut la necessitat que es permetessin les exportacions de gra d’Ucraïna, dient que es tracta d’evitar una fúria en països pobres, la realitat és que els cereals ucraïnesos ja no van a l’Àfrica o a Orient Mitjà, sinó que s’orienten als mercats europeus molt més rendibles. I això provoca la ruïna d’una bona part dels pagesos europeus, en particular dels països esmentats. En particular en el cas de Polònia, els agricultors polonesos no venen perquè el seu mercat se l’han menjat els que manegen la producció ucraïnesa.
I tot això en benefici de les multinacionals. Zelenski va aixecar la moratòria que prohibeix la venda de terres a estrangers. Les grans multinacionals nord-americanes com Monsanto o BlackRock i algunes europees van aprofitar la liquidació de les granges col·lectives per comprar una bona part de les terres fèrtils (anomenades terres negres) d’Ucraïna i sotmetre-les a un cultiu intensiu. Resultat, avui el gra d’Ucraïna es ven a meitat de preu que els cereals europeus (la producció i distribució dels quals està regulada per la Política Agrària Comuna-PAC).
La guerra comercial pel control dels mercats de cereals és un altre component de la guerra militar. I les multinacionals aprofiten la guerra per fer-se amb el mercat.
La situació de Zelenski
A Ucraïna, i no és simplement una qüestió militar, cal assenyalar que, després de quatre mesos de la tan anunciada contraofensiva, les tropes ucraïneses han recuperat poc més de 300 km quadrats, és a dir, l’equivalent de tres vegades el terme municipal de Barcelona. I això segons la seva pròpia propaganda de guerra.
Desenes de milers de joves es neguen a anar a la guerra per mitjà de l’evasió, la fugida a l’estranger o el pagament als generals de falsos certificats mèdics, fins al punt que Zelenski va haver de destituir tots els responsables regionals del reclutament. El suposat patriotisme de la joventut ucraïnesa –si alguna vegada va existir– es va esfumar amb el temps. Entre la joventut la convicció que no lluites per la pàtria sinó pel poder dels oligarques és una realitat. Un fenomen paral·lel al que passa de l’altre costat del front de guerra, a Rússia.
Això explica el recurs massiu a mercenaris d’una banda i l’altra. I el fet que la premsa espanyola per exemple comença a informar (Com La Vanguardia, que va publicar un reportatge sobre una base d’entrenament a Lleida)
Un últim estudi publicat a Ucraïna diu que el 73 per cent de la població considera que Zelenski és responsable de la corrupció. I que aquesta és generalitzada. A començaments de setembre, va ser destituït el ministre de defensa, Oleksiy Reznikov que havia estat assenyalat per haver adquirit des del ministeri subministraments militars a preus molt més alts dels del mercat. Afegim-hi el que la UE considera que Ucraïna només reuneix dues de les set condicions per adherir a la Unió Europea.
No cal oblidar que Zelenski va ser elegit prometent «negociacions amb el Donbass» mantenir la moratòria per no vendre terres a l’estranger, mantenir Ucraïna neutral… o sigui tot el contrari al que fa.
Només els pobles poden forçar una sortida
La guerra està en un impàs –un impàs que devora, segons algunes xifres, la vida de 1.000 joves russos i ucraïnesos diàriament–, i, no obstant, se segueixen enviant armes i Putin ha augmentat un 34 per cent el pressupost militar
A tot Europa els pressupostos inclouen augments en aquestes despeses. Aquest és el motiu de les noves i múltiples manifestacions contra les despeses militars, Praga i Sofia han estat les últimes, Els companys alemanys de la Campanya contra la guerra, contra la guerra social, preparen per al 25 de novembre una gran manifestació a Berlín.
Només l’acció dels treballadors i els pobles de tot Europa pot posar fi a la catàstrofe.
Sánchez, amfitrió de la Cimera de Granada, promet a Zelenski el que Biden sembla incapaç de donar… més armes, a costa del pressupost del país. Tot i que Borrell declara que la UE no pot substituir els Estats Units. En aquestes condicions, més que mai, la lluita per l’Alt a la Guerra, està lligada a la lluita contra els pressupostos de guerra… el govern en funcions n’ha gastat més de 13.000 milions des del 23J.
El combat per l’amnistia, per la fraternitat entre els pobles a Espanya, per la sedició social, com la defensa de les pensions, és inseparable de la lluita contra les despeses militars.
La Quarta Internacional es va pronunciar des del 1947 en defensa de Palestina, contra la partició del territori i la formació de l’Estat d’Israel. La constitució de l’Estat sionista d’Israel va ser adoptada per l’ONU sota proposta del representant del Kremlin recolzat pels Estats Units i la Gran Bretanya, en particular. La creació d’aquest Estat significo un atac frontal contra el poble palestí, la destrucció de centenars de pobles, l’espoliació de les terres, l’expulsió de més de 700.000 persones.
L’opressió del poble palestí per part de l’Exèrcit sionista ja dura 75 anys.
La Quarta Internacional i les seves seccions es reclamen de la Carta de l’OLP de 1966 que planteja la Constitució de la nació palestina sobre tot el territori històric, compost per tots els seus components racials, religioses o d’origen.
En els propers dies publicarem una declaració del Secretariat Internacional de la IV Internacional sobre els darrers esdeveniments a Gaza i Palestina. Mentrestant, participem a les mobilitzacions convocades en defensa del poble palestí, contra la política dels diferents governs que donen suport a l’estat d’Israel i justifiquen la seva política de guerra i destrucció del poble palestí.
Reproducimos en esta Carta un informe del Oakland Institute, una ONG norteamericana. Nos dicen que nuestros gobiernos apoyan una guerra “por la soberanía de Ucrania”, cuando el informe explica cómo la principal riqueza del país está siendo entregada a las multinacionales, y cómo el país está estrangulado por una deuda creciente que condicionará su soberanía durante decenios. También les dicen a nuestros agricultores que hay que aceptar la libre entrada de productos ucranianos “para ayudar al pueblo ucraniano”, cuando, en realidad , quienes se benefician son las multinacionales que controlan la exportación de productos agrícolas de Ucrania. Sin olvidar en ningún momento que Putin impuso en 2021, igualmente, una ley de privatización de la tierra. Sigue leyendo 
