(Publicat a la Carta Setmanal 799 – veure en castellano)
La crisi econòmica i l’emergència social han posat en evidència el règim capitalista, la podridura d’un sistema que mostra a les clares la incompatibilitat entre el règim de la propietat privada i la protecció de la salut pública i els drets més elementals . I davant d’aquesta evidència una altra igualment clara que qualsevol treballador pot constatar: tots els governs es mostren incapaços i impotents per garantir mínimament la salut dels treballadors, els llocs de treball, etc., perquè estan condicionats per les polítiques imposades per les institucions del capital financer amb les que no volen trencar. Així es donen paradoxes com la de regalar centenars de milers de milions a les empreses i no hi ha per salvar les fàbriques, o es limita l’aforament i les reunions socials mentre que la població ha d’anar amuntegada en el transport públic. O que els ajuntaments amb superàvit no puguin dedicar els romanents de tresoreria per fer front a les necessitats de la població a la qual representen, a conseqüència de les lleis d’estabilitat pressupostària -encara vigents perquè el govern PSOE-UP no les han derogat – aprovades amb els vots d’alguns dels que ara parlen cínicament d’espoli en els municipis, o dels que parlen de sobirania però amb els seus vots van contribuir al fet que es pogués fer.