La crisi oberta al govern portuguès –i, com tot sembla indicar, tancada en fals– ha sacsejat les Borses i el Mercat de deute. El ministre de Finances, Vítor Gaspar, en dimitir el dilluns 1 de juliol, ha explicat clarament que el problema que li ha portat aquesta decisió és “l’erosió del suport popular a les reformes”, és a dir, la resistència de les masses treballadores a la destrucció de tots els seus drets i conquestes.

El govern portuguès de Passos Coelho no té més programa que l’aplicació del memoràndum de la Troica. En això és “bessó” del govern Rajoy, l’únic programa del qual és el pagament del deute i l’aplicació de les polítiques de “austeritat” i retallades imposades per aquesta mateixa Troica.

Ara bé, mentre a Portugal els treballadors han aconseguit imposar als dirigents sindicals la mobilització unida, els últims episodis de la qual han estat la vaga general del 27 de juny i la vaga de professors que ha obligat al govern a retrocedir, això aquí encara no ha estat possible. Aquesta reculada imposada al govern portuguès és històric, provocant una tempesta en tota Europa.

Al nostre país, el 8 de juliol centenars de milers de treballadors s’han quedat sense conveni col·lectiu en aplicació de la reforma laboral. I no obstant això, els dirigents s’han negat a organitzar la mobilització unida de tots aquests treballadors per defensar els seus convenis. Han preferit un pacte amb la patronal (que la majoria de patronals sectorials s’ha negat a aplicar) per mantenir uns mesos la ultraactivitat dels convenis. Per què? Perquè els dirigents dels sindicats aposten, com Rubalcaba, per defensar al govern i al règim arribant a un pacte amb ell.

La clau de la situació a Espanya és avui aquesta decisió dels dirigents de no organitzar la mobilització unida per tirar a aquest govern, que, enfonsat en les enquestes i podrit pels escàndols de corrupció, només es manté perquè rep aquest “suport vital”. La campanya perquè els sindicats trenquin tota negociació i tot acord amb aquest govern és, per tant, fonamental en aquesta situació.

Però aquesta campanya no és un fet aïllat. Deu i pot recolzar-se en la derrota que els professors portuguesos en nom de tota la classe obrera juntament amb els seus sindicats han imposat al govern sotmès a la troica.

Publiquem a continuació la declaració del POUS, secció portuguesa de la Quarta Internacional.