En defensa de la sobirania de la nació algeriana, contra les amenaces d’intervenció militar i les ingerències estrangeres

Míting internacionalista a Alger

El passat dia 27, 3.500 persones abarrotaven el saló d’actes de la Unió General de Treballadors d’Algèria en un míting convocat per celebrar el 23 aniversari de la fundació del Partit dels Treballadors.

Com a organització militant, el PT no va organitzar el seu míting com un acte protocol·lari d’autocomplaença, sinó com un acte de combat en defensa de les reivindicacions dels treballadors i del dret del poble algerià a progressar en pau, sense amenaces d’intervenció estrangera.

En aquest míting van participar, a més de la secretària general del PT, Luisa Hanune, el Secretari General de la UGTA, principal sindicat del país, i vuit oradors, dels Estats Units, de Mali, de Guinea, de Turquia, de Pakistan, d’Haití, de França i d’Espanya.

L’ imperialisme vol saquejar els recursos naturals i la riquesa d’Algèria

El que ha portat al PT a organitzar aquest míting ha estat el desplegament a la base militar de Morón de la Frontera (Sevilla), cedida a les forces armades dels Estats Units, de 8 avions i un destacament de més de 500 marines, amb la fi declarada d’intervenir militarment en el nord d’Àfrica, i amb l’objectiu més que probable d’intervenir a Algèria.

Per què a Algèria? Aquest país és un dels més rics del món en gas natural, amb unes reserves comprovades de 4,502 bilions de metres cúbics segons xifres de 2009. Al setembre de 2006, el govern algerià, cedint a la pressió popular, va fer marxa enrere en la privatització dels seus recursos naturals, establint per llei que en tota explotació de petroli o gas Sonatrach, la companyia estatal d’energia, havia de mantenir almenys el 51% de la propietat. Aquesta és una mesura intolerable per a les multinacionals i per a l’ imperialisme, que vol establir el seu domini sobre tots els pobles, apropiar-se de tots els recursos naturals, sense límits de percentatges, eliminant tots els obstacles que s’oposin o dificultin aquesta dominació.

Cal recordar que la nacionalització del petroli i el gas a Algèria va ser el resultat de la lluita d’alliberament que va portar a la independència del país en 1962 a costa de més d’un milió d’algerians morts. El poble algerià va considerar, no sense raó, que no hi ha veritable independència i sobirania sense control de les riqueses nacionals.

Per a les multinacionals que volen saquejar els recursos naturals, la norma del 51% és inacceptable. I cal acabar amb ella amb qualsevol excusa i a qualsevol preu. Així, British Petroleum va anunciar el passat 2 de maig que està estudiant retardar l’engegada de determinats projectes energètics a les regions del sud del país, “riques en gas natural però creixentment insegures”.

Segons informa la “consultora d’intel·ligència” nord-americana Stratfor, “encara que la seguretat és una qüestió important, l’objectiu de BP és utilitzar l’amenaça contra la seguretat i els canvis del mercat energètic global per estrènyer al govern d’Algèria, que té una creixent necessitat d’inversions i tecnologia estrangeres, perquè canviï les normes legals”. Afegeix l’informe que altres companyies menors poden voler invertir, però que aquestes companyies menors es veuran impotents “si la decisió de BP convida a altres grans inversors estrangers –ENI, Statoil i Royal Dutch/Shell– a coordinar les seves actuacions sobre les inversions a Algèria a fi de pressionar a Alger perquè dugui a terme reformes”

Obligar al govern a cedir… o crear les condicions per a una intervenció

Segons el citat informe, “és possible que Algèria no tingui la flexibilitat política necessària per adaptar les seves lleis sobre inversions, hagut d’en part a un sistema polític complex i a la necessitat de finançar costosos programes de despesa social destinats a controlar el malestar popular”, i afegeix: “de com BP faci front a les pressions d’Algèria perquè compleixi amb els termes del seu contracte dependrà quins van a ser les dificultats d’Algèria per mantenir la seva estabilitat política i un ambient propici per a les inversions estrangeres en la seva indústria del petroli i el gas natural”.

A la vista d’aquest informe, convé recordar el que va dir Clausewitz: la guerra és la continuació de la política per altres mitjans. I aquests mitjans comencen a posar-se en pràctica.

D’una banda, la possibilitat que “el caos i els islamistes radicals s’apoderin d’Algèria”. Els marines de Morón estan allí –segons ens han dit– per intervenir contra possibles accions dels “islamistes radicals”. Anirien a Algèria, “si el caos de Mali s’estén cap a aquest país”. Ara bé, no és clar que el “caos de Mali” és el resultat de la intervenció militar de l’OTAN a Líbia? No estan les pròpies tropes franceses i d’altres països empenyent als “rebels” de Mali cap al nord, prop de les fronteres –permeables, més d’1.000 quilòmetres en un desert– d’Algèria? D’aquesta manera, les tropes imperialistes es preparen per intervenir davant el “caos” que elles mateixes han contribuït a crear.

Però l’ imperialisme no només utilitza la “qüestió tuareg”. Altres mitjans són posats en fila per “estimular” revolucions taronja per mitjà de les ONG, els moviments “socials” i altres bufonades. Per exemple, a Algèria actua un autodenominat Comitè Nacional per a la Defensa dels Drets dels Aturats, intentant convocar mobilitzacions que portin a una suposada “primavera àrab”. Els mitjans de premsa d’Alger denuncien que aquesta organització “d’aturats” finança generosament viatges i menjars en les seves mobilitzacions. D’on surten els diners? D’ONG nord-americanes. També es recorre a l’anomenada “qüestió berber”: la nació algeriana és plural, té components àrabs i berbers. Tots dos van lluitar units per la independència contra el colonialisme francès. Però l’imperialista vol utilitzar aquestes diferències, i té una llarga experiència de finançament de suposades “regirades berbers” a Algèria, a través de les seves “fundacions” i les seves ONG.

Per tant, el “caos” no ve del cel ni és fruit de la destinació. Poden fàcilment treballar per orquestrar la “inestabilitat” que justifiqui la intervenció. Solament la classe obrera i el poble algerià, amb la seva acció, poden impedir aquest “caos”, oposant-se, en primer lloc, a l’imperialista i els seus agents que ho creen.

Perill de dislocació de tot el Magrib

Cal recordar com, després de la revolució a Tunísia i la intervenció de l’OTAN a Líbia, alguns portaveus qualificats de l’ imperialisme –i algunes veus de la trucada “esquerra”– advocaven per una “primavera àrab” a Algèria, recolzant-se en una suposada revolta dels berbers algerians. Els mateixos que mantenen l’opressió colonial es preocupen ara per la sort dels berbers? No és casualitat que aquestes propostes encaixin perfectament amb les propostes de “Gran Orient Mitjà” avançades en 2003 i 2006 per l’administració Bush, que proposava reescriure tot el mapa, des del Marroc fins a Iran, reordenant les fronteres establertes en la independència d’aquests països i proposant noves fronteres suposadament basades en bases ètniques. Alimenten l’enfrontament entre berbers, àrabs i tuareg a Algèria, sahrauís, àrabs i berbers al Marroc, diverses tribus a Líbia… A la necessitat de les multinacionals d’establir el seu domini absolut li destorben les conquestes socials i de sobirania arrencades per aquests pobles (units, sahrauís, àrabs, berbers i tuareg) en la seva lluita contra la dominació colonial, cristal·litzades en la seva constitució com a nacions. Necessiten acabar amb aquestes nacions i establir nous estats “ètnics” titelles sotmesos tots ells a l’ imperialisme, acabant amb totes les conquestes de sobirania establertes en la seva independència en els anys 50 i 60 del segle XX. Com van fer en el seu moment en tants països d’Àfrica al sud del Sahara, i recentment a l’Iraq i Líbia, o com preparen a Síria.

Quin és el marc del míting internacionalista d’Alger?

El camí és la unió dels treballadors i els pobles en defensa del dret de les nacions a disposar lliurement del seu futur i a gestionar en benefici del seu poble els recursos naturals. El camí marcat al desembre de 2011 per delegats i delegades de països d’Àfrica, però també de diversos països europeus, que van participar en una Conferència d’Emergència, convocada per la Unió General de Treballadors d’Algèria i pel Partit dels Treballadors, davant les amenaces d’intervenció. La Conferència d’Emergència contra les guerres d’ocupació, la ingerència en els assumptes dels països, en defensa de la integritat i la sobirania de les nacions, va aprovar un manifest que deia, entre altres coses: “hi ha una situació d’emergència, quan les grans potències decideixen intervenir militarment sota els auspicis de l’OTAN a Líbia obrint la via a la inseguretat i la inestabilitat a la regió, posant en perill la integritat dels països del Sahel (…) Denunciem la intervenció militar a Líbia que, lluny de ‘alliberar’ al poble libi, prepara les violències de matí sobre bases tribals ètniques i comunitàries”, i afegia: “reafirmem el dret imprescriptible del poble algerià a decidir lliurement el seu futur sense ingerència exterior. Perquè això està entre les conquestes de la civilització humana, i constitueix punts de suport per a la lluita dels pobles, proclamem la nostra determinació de defensar les conquestes socioeconòmiques del poble algerià, la sobirania d’Algèria contra les pressions i el xantatge exteriors”.

Aquesta és la proposta de Front Únic que els militants que recolzem el míting d’Alger dirigim a totes les organitzacions sindicals i polítiques que es reclamen dels drets dels treballadors i de la sobirania dels pobles. I al nostre país, això exigeix combatre al nostre govern que participa, per activa o per passiva en els plans d’agressió contra els pobles germans d’Algèria i de tot el Magrib.

Un pensamiento en “En defensa de la sobirania de la nació algeriana, contra les amenaces d’intervenció militar i les ingerències estrangeres

  1. Pingback: En defensa de la soberanía de la nación argelina | Carta Semanal

Deja un comentario