(Publicat a la Carta Setmanal 753 – veure en castellà)
Us convidem a llegir La Verdad núm. 103
Hondures, l’Equador, Xile, Hong Kong, Líban, l’Iraq, Algèria… gairebé cada dia tenim notícies d’un poble que es rebel·la contra la situació insuportable al fet que li porta el sistema basat en la propietat privada dels mitjans de producció i el pillatge imperialista. Sovint són rebel·lions sense una direcció ni una organització que les condueixi a una sortida política.
En aquestes condicions, són milers els militants que necessiten una informació, des del seu punt de vista de classe, que busquen una explicació de què succeeix, una orientació.
La revista teòrica de la IV Internacional no pretén tenir totes les respostes. Tan sols busca, partint de la nostra orientació, ajudar a obrir el debat que necessiten els militants. Animem a tots i totes no sols a llegir-la, sinó, per sobre de tot, a debatre sobre els seus continguts.
La publicació trimestral de la revista teòrica de la IV internacional, publicada simultàniament en cinc idiomes (francès, anglès, espanyol, portuguès i alemany), és una conquesta i materialitza els progressos realitzats en l’activitat centralitzada de la IV Internacionals i les seves seccions.
Publicant aquí una presentació del contingut dels diferents articles que constitueixen el resum d’aquest número, volem ajudar a tots els militants a preparar la seva discussió i a organitzar una difusió expandida.
Revisem breument el sumari d’aquest número de 60 pàgines.
Notes editorials: No sabem…
Escrites en vigílies del judici de Luisa Hanune, aquestes notes afecten la significació de la repressió contra el revolucionari, moviment popular que no retrocedeix a Algèria.
Les maniobres es multipliquen, però dues forces s’afirmen: les que volen salvar el règim participant en les eleccions presidencials decidides per l’exèrcit, i les que estan en peu, com les parts de les Forces Alternatives Democràtiques, al costat del poble i la seva exigència d’acabar el règim. El Partit dels Treballadors, que és membre d’aquesta aliança de set partits, sempre ha lluitat per a una Assemblea Constituent sobirana i creu que el rebuig de les eleccions presidencials significa torna la paraula al poble.
Altres esdeveniments, com les eleccions a Tunísia, manifestacions a Hong Kong, il·lustren la incertesa i els canvis ràpids de la situació de lluita de classes. El retrocés de la burocràcia de la Xina a Hong Kong és històric.
La política de Trump aguditza encara més la crisi mundial. A l’Orient Mitjà, els dos pilars de l’imperialisme, Israel i l’Aràbia Saudita, estan en crisis.
A tot arreu, la tenaç resistència de les masses, que l’article detalla, produeix noves formes d’organització que busquen relacionar-se internacionalment. La reunió del «cilé» dels 28, 29 i 30 de novembre serà un punt de trobada i intercanvi en una situació política marcada per aquesta resistència de les masses expressades a tot arreu, en resposta a l’ofensiva de l’imperialisme.
Amèrica Llatina, una nova ofensiva de l’imperialisme dels EUA
En aquest article de 22 pàgines, detallem la situació del continent llatinoamericà publicant documents transmesos per les nostres seccions a Brasil, Mèxic i Veneçuela.
L’imperialisme dominant ha passat d’una política gradual de recuperació de posicions a una ofensiva general. Cops d’estat de nous tipus es donant suport en les debilitats dels governs «progressistes», que han volgut contemporitzar amb l’imperialisme. La crisi de capital d’Amèrica no deixa espai per a la maniobra, és la revolució o la contrarevolució.
Els partits tradicionals socialdemòcrates i estalinistes, nacionalistes i d’altres, estan desintegrats per la doble pressió de la resistència de les masses i els dictats de Washington.
Les formes actualitzades de lluita de classe criden a qüestionar els esquemes del passat.
Brasil: resolució política de la 35a reunió Nacional d’O Trabalho (secció brasilera de la IV internacional)
Publiquem extractes del document polític del Congrés de la secció brasilera de la IV internacional (O Trabalho del PT), celebrat l’agost de 2019.
«Fa tres anys, el cop que va destituir a Dilma Roussef, en el marc de les institucions de la Constitució 1988, va marcar l’inici d’un règim de tipus Bonapartista jurídico militar, pro imperialista, recolzat per la classe dirigent local (» estat d’emergència») . (…) Però el PT va sobreviure al cop de destitució, a diferència del PCB en el cop d’estat 1964. «
El text especifica aquestes apreciacions i analitza quin mètode ha d’utilitzar el PT per fer front a la situació.
També la CUT ha de superar les dificultats causades per la seva adaptació al llarg dels anys a l’estructura sindical oficial.
El DAP (Diàleg i Acció de Petista), la IV internacional i el 7è Congrés de la PT
«Per primera vegada, el DAP com a tal disputa nacionalment en el procés d’elecció directa (…) Per a nosaltres és el moment de seguir avançant, centrat en la lluita de classes, sobre el balanç de la conciliació (…) «.
L’annex reprodueix la crida de la llista de diàleg i acció Petista al 7è Congrés de la PT. «Unitat en defensa dels treballadors i la democràcia! La Lava Jato és un frau! Lula lliure ara! Per el final del govern Bolsonaro!». Cridem l’atenció sobre els set punts programàtics que es presenten.
Mèxic: Davant l’ofensiva de l’imperialisme, el govern de López Obrador i la resistència del poble treballador
En continuïtat amb l’article de “LA VERNDAD” 101, s’observa que Trump utilitza amenaces de la construcció del seu mur contra Mèxic per assegurar una base electoral, però també per expressar el contingut de la seva política «Amèrica Primer». Un nou acord de lliure comerç accentuarà el saqueig de Mèxic; Analitzem els principals elements.
Nou mesos de govern d’Obrador: s’ha de fer front no només a la pressió externa, sinó també una campanya permanent dels mitjans de comunicació, l’oligarquia, els partits del règim. Ha centrat la seva lluita contra la corrupció i la reconstrucció de les dues grans empreses nacionals (petroli i sectors energètics). Obrador no toca l’interès del capital financer. Busca la pau, però els seus adversaris sempre exigeixen més concessions.
L’elecció d’Obrador va ser un fracàs de l’imperialisme. Les il·lusions de les masses es mantenen donades les seves primeres mesures. La situació d’una regió (Estat de Baixa Califòrnia) mostra la profunditat de la corrupció i la resistència. Els treballadors estan lluitant per dotar-se amb sindicats independents, l’aparell de sindicats vinculat al partit del règim està desestabilitzat.
El Moviment de Regeneració Nacional (MORENA), el partit d’Obrador, ha resultat de sobte esser el partit majoritari en les dues cambres, atraient especialistes en canvis de jaqueta. El prestigi d’Obrador en l’actualitat conté la crisi.
L’estratègia del front únic antiimperialista s’ha d’aplicar en les condicions específiques que es dibuixen: donar suport a les mesures de resistència del govern a l’imperialisme; explicar les posicions contradictòries d’Obrador; combatre per la derogació de les contrareformes del govern anterior que continuen aplicant-se (educació, pensions).
El 26 d’octubre esta programant una trobada Nacional de diàleg entre treballadors.
Veneçuela: contra les ingerències imperialistes, en defensa de la nació i els drets laborals
El govern dels Estats Units, després del fracàs de l’operació Guaidó, està duent a terme una escalada militar a través de Colòmbia. Les temptatives de Chávez i de Maduro per negociar en un peu d’igualtat amb l’imperialisme han demostrat que l’imperialisme exigeix una relació de subordinació pura i simple.
Una trobada a Caracas, el 21 d’agost, de militants i líders sindicals de diversos orígens, va adoptar un comunicat que publiquem: «per a nosaltres, la defensa de la nació ha d’estar vinculada a la lluita per millorar les condicions de vida dels treballadors (…). Cridem a lluitar en defensa de la sobirania i, a la mateixa vegada, de tot el marc de protecció i garantia que el poble treballador han conquerit en els darrers vint anys. «
Europa- «hem de témer que hi haurà disturbis» (segons un informe del govern britànic)
En aquest article es discuteixen els imprevistos de la crisi política relacionada amb el Brexit. En el mateix moment, queia el govern italià; a Alemanya, les parts de la coalició governant van patir un col·lapse electoral; Espanya no s’ha pogut dotar d’un govern; Macron es veu obligat a passar a la confrontació per l’assumpte de les pensions. Tot indica que «que a dalt no es pot governar com abans», per reprendre la fórmula de Lenin.
L’assumpte de Brexit no és una aventura anglesa. És la conseqüència de la crisi de capital mundial, el desenvolupament del qual recordem. El paper de la City. La plaça financera de Londres és global: ha liderat la innovació financera i tota la reestructuració del capital financer mundial. S’ha llançat a una fugida cap endavant que avui arriba a la seva final. La guerra comercial és un efecte d’això, ja que la política de «la màquina de fer bitllets» està en un carreró sense sortida.
L’esmentat document del govern britànic analitza els efectes d’un Brexit sense acord i indica que hi ha d’haver pors que hi haurà moviments significatius de descontentament, fins i tot disturbis. Amb tractat o sense tractat, el dany ja esta fet.
L’article torna a la importància del moviment de les armilles grogues a França. Una nova etapa en la història de la lluita de classes a Europa està estretament combinada amb el desenvolupament d’esdeveniments mundials.
La reunió de la trobada Europea del 4 de maig va expressar un moviment de cerca que s’inscriu en la maduració de les condicions polítiques per als comitès de vaga
La dislocació del mercat mundial
Aquest text és un extracte del llibre “capitalisme i economia mundial”, escrit en 2014. Ja fa cinc anys. Les conclusions d’aquest estudi es confirmen, la qual cosa demostra que el capitalisme no és reformable i que la seva crisi no prové de la mala gestió, sinó que està arrelada en el seu mateix funcionament. I la guerra comercial resultant condueix a guerres cada vegada més obertes. Les mesures anunciades per Trump només augmenten el caos.
El Banc Central Europeu (BCE) acaba de rellançar la recompra d’accions (Quantitative Easing), que ja s’utilitzava massivament en 2008, que ha provocat divergències serioses entre els banquers centrals europeus.
El text, que dona un repàs dels mecanismes fonamentals de la crisi crònica del capitalisme, està de plena actualitat.
Dossier: 90 anys de “LA VERDAD”
El 15 d’agost de 1929, va sortir el primer número de “LA VERDAD”.
Aquesta revista va jugar un paper important en el reagrupament de les forces internacionals d’oposició a l’estalinisme. Trotsky va expressar en ella regularment les seves posicions i l’anàlisi de la situació internacional; en 1934, es va convertir en el diari de la Lliga Comunista i després de la secció francesa de la IV internacional. Ha estat al centre de totes les seves batalles, en particular per a la reconstrucció de la IV internacional després de la dislocació causada pel Pablisme en 1952.
El dossier repassa les condicions de la seva creació i alguns aspectes de la seva història, presentant diversos temes de les seves lluites:
- la qüestió sindical: discussions des de la dècada de 1930 fins a les dates recents;
- el front únic obrer: en particular els escrits de Trotski sobre Alemanya en 1930-1933;
- el front únic antiimperialista: des de la dècada de 1920 fins als nostres dies;
- internacionalisme: «l’enemic està al nostre propi país»; 78 números clandestins a França de 1940 a 1945;
- Revolució política a l’URSS i als països de l’est;
- els problemes de l’internacional, l’estratègia de transició.
Entrevista amb Stephen Volkov, net de Leon Trotsky
Amb motiu de l’aniversari de l’assassinat de Leon Trotsky, el 20 d’agost de 1940, per l’agent estalinista Ramón Mercader, “LA VERDAD” publica una entrevista que ens va donar el 30 de març a Mèxic, Esteban Volkov, net de Lev Trotski.
Realitzada per Xabier Arrizabalo, amb la participació de Gabriela Pérez Noriega, directora de la Casa-Museu León Trotsky a Mèxic.
Una sèrie de televisió, Trotsky, produïda per la cadena estatal russa RT i emesa internacionalment a Netflix, és una cadena de falsedats i mentides, com Volkov explica detalladament, posant la veritat sobre el seu d’assassinat.
Dona el seu testimoni directe sobre el primer atac en què ell mateix va resultar ferit i sobre el segon, que seria fatal per al seu avi.