Ni colpisme, ni intervencionisme!

(Publicat a la Carta Setmanal 714veure en castellà)

Publiquem en aquesta Carta Setmanal la declaració que han difós militants de Veneçuela en  resposta a la situació del seu país.

Ens sembla particularment deplorable l’actitud del govern de Pedro Sánchez, que, cedint a les exigències del PP i Cuidadanos, ha donat a Nicolás Maduro un termini peremptori de 8 dies per a convocar eleccions, amb l’amenaça que, si no ho fa, reconeixerà a l’autoproclamat president colpista Guaidó. Com és possible que Sánchez doni a un govern triat democràticament 8 dies per a sotmetre’s al que ha dictat Donald Trump?

Entenem que en aquests moments és més important que mai la mobilització de la classe treballadora i de les seves organitzacions en defensa del dret del poble de Veneçuela a decidir la seva pròpia destinació sense ingerències externes.

Declaració

Ni colpisme, ni intervencionisme!

Reconeixement de Nicolás Maduro com a president legítim de Veneçuela!

Per la defensa de la sobirania, les amb questes i l’autodeterminació de nostra nació

Nosaltres, dirigents sindicals, militants del moviment obrer, treballadors, joves, agrupats en el col·lectiu “Treball Joventut” i participant de l’Acord Internacional dels Treballadors i dels Pobles (AIT):

Ens declarem en amb tra de la temptativa colpista amb tra la nostra pàtria, promoguda de manera directa perla intervenció de l’imperialisme nord-americà i del càrtel de Lima, amb  l’autoproclamació com a president de Juan Guaidó, usurpador il·legítim, per el que ningú va votar com a “president encarregat”, i la principal funció del qual es servir de palanca a les polítiques dictades perla Casa Blanca, que no busca una altra cosa si no establir la il·lusió de doble poder que acceleri una crisi per a dislocar l’Estat-Nació, bé sigui per un amb flicte intern o per una possible intervenció militar directa, recolzada per Donald Trump i pels seus agents directes a Amèrica Llatina, com els Bolsonaro, Macri, Piñera, Duc, així com pel govern del Canadà i els governants de França, Alemanya, Espanya, agenollats davant la política de Donald Trump i acompanyant la política intervencionista i bèl·lica de l’imperialisme.

La intromissió imperialista actual a Veneçuela no es nova. L’11 d’abril 2002 van estar darrere d’aquell cop d’estat amb tra el president Chávez, quan van reamb èixer al dictador Pedro Carmona Estanga. Igual-ment, l’atur petrolier en 2003; en el 2017 van impulsar la violència de carrer (guarimbas) amb 131 persones mortes; el govern nord-americà va organitzar, va entrenar, va finançar i va armar l’intent de magnicidi amb tra Nicolás Maduro; el bloqueig eamb òmic, la campanya de desinformació i calúmnies amb tra el govern.

Una altra vegada es el petroli el que mou el cop. L’usurpador Juan Guaidó, sota el supòsit de restablir l’ordre democràtic i combatre la crisi humanitària, no ha trigat molt a exterioritzar les veritables raons per les quals es mobilitzen els implicats internacionals. Té relació amb la indústria petroliera i es nota la premeditació. Entre els plans immediats de l’acabat de proclamar “govern de transició” apareix la renovació de la Junta Directiva  de Citgo Petroleum Corporation, filial de PDVSA, amb capacitat operativa de 750 mil barrils diaris, equivalents al 4% del total refinat als Estats Units. Guaidó prevé la creació de “una nova llei nacional d’hidrocarburs que estableixi termes fiscals i contractuals flexibles per a projectes adaptats als preus del petroli i al cicle d’inversió petroliera”.

La modalitat del cop estat a Veneçuela es un perillós precedent establert per les potències imperials. Es perillós no només per a la nostra nació sinó també per a altres països. Perquè els imperialistes poden organitzar un amb junt similar d’accions amb tra el govern legítim d’altres països que desitgin moure’s de manera digna i sobirana per una via que faciliti els interessos del país.

Els imperialistes no respecten les amb stitucions d’altres països. Amb sideren que son els guardianes de les pràctiques i normes polítiques de tots els països, i estan per damunt de totes les amb stitucions de tots els països.

L’imperialisme nord-americà, amenaçat en la seva supremacia i unit a la crisi que travessa el sistema capitalista, amb dueix al món sencer a escenaris catastròfics més enllà de tot ordre racional, i obrint un nou període en el qual la competència i els amb flictes comercials ja no s’oposen, com en el passat, en el capital a partir d’unes bases nacionals establertes.

La situació actual es una  lluita a mort, una veritable guerra, que enfronta els “trust” i monopolis per la amb questa dels mercats i el saqueig de les matèries primes. Per a això tracten d’acabar amb qualsevol trava, acord, tractats internacionals, reglamentació, que amenaça amb enfonsar dislocar l’estat nació. Aquest es el veritable rerefons de la crisi política en la nostra pàtria.

Valorem la declaració Mèxic i l’Uruguai sobre la crisi veneçolana. Totes dues nacions van cridar a totes les parts involucrades a reduir les tensions i evitar una escalada de violència que pugui agreujar la situació. La primera gran victòria amb tra aquest imperi es evitar que ens porti a la guerra i a la destrucció, sense renunciar a la dignitat com a Nació. En aquest sentit recolzem a Nicolás Maduro, en la seva disposició a dialogar amb els sectors polítics del país, després de la iniciativa mostrada per els governs de Mèxic i l’Uruguai per a un diàleg nacional.

Aquest ha de donar-se dins del marc del respecte a la Amb stitució Bolivariana de la República i al reamb eixement de la institucionalitat que tenim com a nació.

Recolzem al president Nicolás Maduro en la seva decisió d’ordenar la ruptura de relaciones bilaterals amb el país del nord i la sortida del personal diplomàtic de l’ambaixada nord-americana del nostre país. Pesi als seus fracassos en el terreny diplomàtic, l’imperialisme i els seus aliats amb tinuaran l’ofensiva internacional amb tra Veneçuela.

Les sanciones amb tra PDVSA-Citgo anunciades perJohn Bolton bloquegen 7.000 milions de dòlars USA en actius, a més de més de 1.000 milions de dòlars USA per perdues d’exportacions al llarg del pròxim any, la retenció de 14 tones d’or valorades en uns 550 milions de dòlars per la banca anglesa, i de 1.650 milions de dòlars per Euroclear, en un acte de pirateria imperialista.

Aquest dilluns el general Mark Stammer, comandant del Comando Sud dels EUA, va arribar a Colòmbia a entrevistar-se amb la nova cúpula militar i de policia d’aquest país, i revisar temes fronterers. Segons l’analista i assessor polític Ned Price, durant la roda de premsa efectuada, va veure com el bloc de notes de l’assessor de seguretat dels EUA, John Bolton, es llegia un paràgraf que deia “5.000 tropes a Colòmbia”, la qual cosa es indicatiu d’un imminent anunci d’un desplegament de tropes o escalada de la intervenció militar.

Com guanyar la batalla amb tra el cop

Per nosaltres, no basta amb  enfrontar-se al colpisme i intervencionisme de l’imperialisme, representada per Donald Trump i el càrtel de Lima. Mentre el Govern continua negociant amb els empresaris agrupatsen Fedecámaras, Consecomerico, Venenchamp, Fedenagas, Fedeagro, Cavefar, les Empreses Polar i la banca privada i les transnacionals, atorgant-los dòlars i crèdits per a reactivar les seves línies de producció, mentre s’allibera el tipus de canvi, les hi disminueix els aranzels d’importació, i col·loquen els preus a productes de la cistella bàsica al nivell del dòlar paral·lel, o l’exoneració del pagament de l’Impost sobre la Renta (ISLR) a les empreses petrolieres. Aquestes mesures inclouen a les grans transnacionals que operen al país i en la Faixa Petrolífera de l’Orinoco.

Els empresaris segueixen amb el seu pla conspiratiu, ja no tancant els seus negocis, si no incrementant els preus aterridorament. A això se suma el caos dels serveis públics i la volta novament de venda d’efectiu. La burocràcia, la corrupció i la ineficiència li fan el joc per a deteriorar encara més la vida del poble treballador. Mentre no es disciplini als patrons per a complir amb els acords signats amb el Govern, no es podran recuperar els salaris. Per aquest motiu, de no revertir aquesta política estarem facilitant el joc al pla colpista, i això és utilitzat per a soscavar el suport del poble treballador, dels quals vivim del salari, al govern, servint d’argument a les imperialistes i els seus lacais per a justificar la seva política.

En conseqüència, exigim mesures d’emergència ja

L’aplicació de l’article 114 de la CBV: “L’il·lícit econòmic, l’especulació, l’acaparament, la usura, la cartelizació i altres delictes connexos, seran penats severament d’acord amb la llei”. Aquesta llei contra la corrupció existeix i no sembla que s’estigui aplicant, és a dir, la ANC ha d’intervenir per a posar ordre en aquesta situació i eradicar la guerra de preus, castigant severament als responsables.

Controlar, amb les lleis a la mà i sota la vigilància, juntament amb els treballadors, milícia, el poder popular i els organismes de l’Estat, la supervisió de preus, la distribució i comercialització d’aliments per a garantir els preus acordats.

Una Llei Constituent d’Indexació del Salari Mínim integral adaptable o lligat al creixement dels nivells d’inflació. Unint els salaris al valor del petroli de mercat.

La imposició de les taules salarials pel Ministeri de Planificació posa en evidència que els desmilloraments unilaterals imposats a les convencions col·lectives són contràries a el que s’estableix en la Constitució i en la LOTTT, i contribueixen a polvoritzar el salari real, a més de la discrecionalitat per a aplicar els augments de salari mínim als treballadors. Exigim aplicació de l’augment de salari en totes les taules. Hi ha ministeris, governacions, alcaldies i institucions que no respecten aquesta orientació del president Nicolás Maduro

Exigim la publicació de l’augment de salari mínim nacional en la Gaseta Oficial. És l’instrument legal que té com a funció la publicació de lleis, reglaments, decrets i altres actes expedits pels poders públics de l’Estat, a fi que aquests siguin observats i aplicats degudament en els seus respectius àmbits de competència en el territori nacional.

Cridem a la creació dels comitès de defensa en cada lloc de treball per a garantir el servei de llum, aigua, telecomunicacions, petroli i la producció d’aliments, controlat juntament amb la milícia bolivariana.

Cridem a la Central Bolivariana Socialista de Treballadors i Treballadores de la Ciutat, el Camp i la Pesca (CBSTT-*CCP), sindicats independents, fronts sindicals, col·lectius, perquè junts amb els sindicats de base, assumeixin de manera autònoma una agenda d’accions enquadrades en la defensa de la sobirania, davant els atacs de l’imperialisme i el cop d’estat continuat i la mobilització permanent.

Subscriuen: Raúl Ordóñez, constituent, president de la Federació de Sindicats d’Empreses Hidràuliques de Veneçuela (Fedesiem Hidroven), CSBT; Sergio Castellanos, secretari general del Sindicat de Treballadors de l’Hospital Coromoto de l’estat de Zulia, membre de la Federació Regional de la CSBT de Zulia; José Quintero, secretari general del Sindicat d’Agents de Seguretat Bolivarians d’Occident (Sitraviboc); José Mendoza, advocat laboralista, president de la Fundació de l’Observatori Laboral i de drets humans Giuseppe Espina; Alberto Salcedo militant sindical; Octavio Ferrer secretari general del sindicat (Sinprotrans); Andrés Peláez secretari general del sindicat (Sintrahocumzulia) ; Joel Barrera sindicat (STHC); Mirla Castellà secretària general (Siproenf); Marconi Ocando secretari general (Simehocoma); Humberto González, secretari de Reclam de Fedesemhidroven Denis Ospino; Ramón Camejo; José Martínez; Lewis Herrera- Suntrabmercal Zulia; Wilfredo José Abreu Pérez, canalitzacions.

Caracas (Veneçuela), 28 de gener de 2019

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.