A començaments del mes de desembre, un enfrontament entre el president de Perú, Pedro Castillo, i el congrés dominat per una majoria parlamentària de dreta donava lloc a l’obertura d’una greu crisi política.
Davant l’amenaça de “cop blanc” del Congrés contra Castillo, amb la tercera votació de la seva”vacant” (judici polític), l’encara president va declarar la dissolució del Congrés, la declaració d’un estat d’excepció i eleccions anticipades amb caràcter constituent. En fer-ho Castillo va intentar utilitzar una disposició constitucional ja utilitzada per alguns dels seus predecessors (com Martín Vizcarra el 2019). Però l’aparell judicial i militar es va negar a seguir Castillo, qui va ser arrestat per la seva pròpia escorta.
El congrés va declarar presidenta de Perú a Dina Boluarte, vicepresidenta de la candidatura de Castillo, però que havia trencat amb el seu govern. El govern dels Estats Units es va apressar a reconèixer-la, com la nova presidenta de Perú. El van seguir la majoria de països llatinoamericans. I el govern de coalició “progressista”. Però el poble peruà no va acceptar ni la presidència de Dina ni que es mantingués el mandat d’un congrés la popularitat del qual era, fins i tot, molt menor que la de Castillo (les enquestes li donaven un 4% d’aprovació popular).
Immediatament van començar les manifestacions i bloquejos de carreteres, sobretot a sud del país, com a Ayacucho i Puno.
La demanda d’eleccions a una Assemblea Constituent
El 8 de desembre, una declaració de “El Trabajo”, una tribuna lliure de la lluita de classes animada pels militants de la secció peruana de la 4a Internacional, afirmava:
“Cap cop o contracop és una solució als grans problemes del país, ni a les reivindicacions urgents dels treballadors, pagesos i la nació. Avui, és urgent que el poble tingui la capacitat de decidir davant un congrés impopular amb menys d’un 5% de suport popular, convocant eleccions per a una Assemblea Constituent sobirana ara! “
Per la seva banda, la CGTP, principal organització sindical del país, declarava el 7 de desembre “que la constant inestabilitat política, social i econòmica del Perú té les seves arrels en l’espúria Constitució de 1993, que és urgent crear un nou contracte social en el qual prevalguin els interessos del poble i no dels grups de poder econòmic que detenen el control del nostre país”. Per després agregar que “hem d’estar mobilitzats i vigilants del respecte irrestricte de la democràcia i els drets laborals, per una reforma política, una nova constitució i l’anticipació de les eleccions generals”.
Una brutal repressió
El govern de Dina Boluarte va respondre a les mobilitzacions populars –que qualifica d’actes vandàlics- amb una brutal repressió a mans de l’exèrcit i de la policia. El govern reconeix 21 morts, tot i que les organitzacions populars parlen de més de 30. La CGTP va declarar en un comunicat que “condemna enèrgicament el cruel assassinat dels nostres germans en protesta, acusant-los de “vàndals” i “terroristes” per justificar la seva repressió. Tard o d’hora, els autors intel·lectuals i materials respondran davant els tribunals de justícia per aquests crims de lesa humanitat”.
Boularte va decretar el 14 de desembre l’Estat d’Emergència Nacional, buscant recuperar el control intern del país a través de les forces policials i les Forces Armades. Alhora, intentant frenar les mobilitzacions, que exigien eleccions immediates, anunciava l’avançament d’eleccions per a l’abril del 2024 i després per al desembre del 2023. La CGTP va respondre a aquesta declaració convocant una Jornada Nacional de Lluita per al dia 15, exigint el tancament del Congrés, l’avançament de les eleccions per a l’any 2023 i la convocatòria d’una Assemblea Constituent.
Per la seva banda, els companys de Trabajo declaraven el 14 de desembre “que és una necessitat materialitzar l’acord del 14 de maig de l’Assemblea Nacional dels Pobles, en el sentit que es convoqui una Trobada Nacional a Lima per l’Assemblea Constituent Sobirana. Aquest acord de la Trobada per l’Assemblea Constituent ha estat recentment aprovat, democràticament, per l’Assemblea Popular de Lambayeque, així com en el mateix sentit s’han pronunciat la CGTP de Huancayo, CGTP Chimbote, CGTP Lambayeque, FENTAP, i altres organitzacions representatives del país. És urgent fer passos pràctics per materialitzar aquesta orientació i sobre aquest escenari principal lluitar per la més àmplia centralització de les organitzacions en lluita per la solució de les seves reivindicacions”.
Cridem l’atenció sobre la forma que pren la mobilització dels treballadors i el poble peruà, tirant de formes d’organització, Fronts de defensa, Assemblees populars, que integren els sindicats i totes les organitzacions populars, és a dir, de treballadors, però també de pagesos, comerciants… que reprenen en aquest sentit les mobilitzacions dels anys 70 que van veure la constitució d’una Assemblea Popular Nacional, formes de fet de poder.
Organitzar la solidaritat
A l’Estat Espanyol, des del CATP s’han organitzat a finals del 2022 delegacions a l’ambaixada de la República de Perú i als consolats de Barcelona, Bilbao, Sevilla i València, en les quals han participat sindicalistes, membres del moviment pensionista i militants peruans residents a Espanya. En aquestes delegacions s’ha expressat el rebuig a la repressió i, des del respecte al dret del poble de Perú a decidir el seu futur sense ingerències externes, el suport a les reclamacions de la CGTP i les organitzacions populars de Perú.
El 3 de gener coneixíem una crida a la solidaritat internacional que signaven dirigents de la CGT i d’organitzacions populars del Perú. Els militants peruans escriuen: “ens dirigim als nostres germans i organitzacions socials del món sencer per demanar-los la seva solidaritat amb les lluites del poble peruà sublevat des del 7 de desembre contra el cop parlamentari a Pedro Castillo, contra la instal·lació d’un govern de facto amb Dina Boluarte i la instauració d’un estat d’emergència amb toc de queda que ha posat el país sota el control de les forces armades i policials “, i assenyalen que “la lluita continua. Els representants sindicals i populars de les Regions del sud han acordat en una Assemblea Macro Regional reunida a Arequipa, realitzar una vaga indefinida a partir de demà 04 de gener. Igualment, a tot el país hi hauran mobilitzacions populars, la CGTP ha convocat una Assemblea Nacional de Delegats per determinar l’impuls d’una Aturada Nacional i existeix una crida des d’Arequipa per preparar una Marxa massiva de “los 4 Suyos” a Lima”. I conclouen amb aquesta petició: “Saludem les diverses expressions de solidaritat amb la lluita del nostre poble produïdes en diversos països com Espanya, Xile, Argentina i fem una crida a totes les organitzacions del món a multiplicar i intensificar aquesta solidaritat amb les lluites i el clamor de justícia, democràcia i sobirania del poble peruà”.
Creiem que, des d’arreu, cal respondre a aquesta crida, donar suport a les mobilitzacions que immigrants peruans i llatinoamericans estan organitzant a diverses ciutats de l’Estat, i aprovar resolucions d’instàncies sindicals i organitzacions populars en suport a la lluita del poble peruà i les demandes de les seves organitzacions.
