Aquesta setmana, la Carta Setmanal s’ha endarrerit uns dies. El motiu és que hem esperat per reproduir el balanç de la primera volta de les eleccions legislatives que han fet els camarades francesos del POI, que creiem de màxim interès per als lectors de la Carta
Els pobles del món es mobilitzen per un alto el foc a Gaza!
Ja disponible el número 114 de La Verdad, revista de la IV Internacional
“Sense teoria revolucionària tampoc hi pot haver moviment revolucionari” afirmava certerament Lenin el 1902, en la seva obra Què fer. En efecte, comprendre els problemes constitueix una premissa imprescindible per poder intervenir fructíferament davant d’ ells. Amb la intenció de contribuir a aquesta comprensió i treure les corresponents conclusions polítiques, la IV Internacional convida a la discussió publicant La Verdad, la nostra revista d’actualitat política. El nostre mètode, que és el marxisme, parteix de la constatació que el motor de la història és la lluita de classes i, per tant, ens dirigim a la nostra classe, la classe treballadora, per discutir sobre la forma que pren i ha de prendre aquesta lluita de la nostra part.
El context mundial actual està presidit per la crisi, les guerres, la destrucció del medi natural i, per sobre de tot, la desvalorització de la força de treball, que atempta directament contra les condicions de vida de la majoria. Però també està presidit per la resistència, que s’expressa per doquier. Com s’assenyala en la presentació de la revista, “noves forces s’alliberen de la tutela de les velles organitzacions (…) a partir d’ara, associant a tots els militants, els de la IV Internacional i els que tenen un altre origen i combaten per la defensa dels treballadors, es tracta d’elaborar les noves respostes que exigeix aquesta nova situació“.
Una revista d’actualitat política i tribuna de discussió internacional
Una revista de debat per a l’acció
Conseqüentment, a la revista es dóna compte del desenvolupament de la lluita de classes a escala mundial i les diferents iniciatives que es despleguen al voltant d’ ella. La primera part s’ocupa de l’actualitat política, començant per la declaració del Secretariat Internacional del passat 3 de maig: “arreu, en les mobilitzacions que sorgeixen, es reuneixen forces per resistir i trencar amb aquest sistema. Els militants de la IV Internacional, que en són part integrant, us conviden a discutir per actuar i avançar junts“. S’inclouen també una nota de l’assemblea del Partit Obrer Independent (POI) francès i extractes de la intervenció de Jérôme Legavre, diputat de La França Insumisa.
La segona part és la secció política del mes, dedicada a Palestina, amb informacions i declaracions dels Estats Units, Azania, Regne Unit, etc. I a continuació tres seccions regionals, sobre l’actualitat política a Europa, a l’Àfrica i a Amèrica Llatina, que es complementen amb la secció “Arguments”, en la qual s’aborda la sublevació de la pagesia davant els anomenats acords de lliure comerç. Finalment, la revista es completa amb un dossier que continuarà en els següents números, en ocasió del centenari de la mort de Lenin, relativa a la vigència dels seus plantejaments presentats en l’ obra El imperialismo, fase superior del capitalisme. Específicament, es planteja què fer davant la “dominació del capital financer” i les seves implicacions.
Us convidem a adquirir i difondre la revista, llegir-la i discutir sobre els seus continguts: perquè aquesta discussió contribueixi a avançar en l’organització de la classe treballadora, única via per a l’emancipació de la humanitat de tota forma d’opressió.
Primera volta de les eleccions a França
Comunicat del Partit Obrer Independent
La decisió de dissoldre l’Assemblea Nacional i organitzar eleccions legislatives anticipades ha consagrat l’etapa final del col·lapse de Macron, pedra angular de les institucions de la V República.
«Cridats a aclarir les seves opcions i renovar la seva confiança en Emmanuel Macron, gairebé vuit de cada deu francesos li van manifestar un no clar i massiu. Una terrible desautorització […] el fracàs és amarg», informa l’editorial del diari financer L’Opinion (1 de juliol), que tanmateix ha donat suport a la campanya de la majoria presidencial en les últimes setmanes.
Aquest fracàs és tant més rotund en tant que la participació en aquestes eleccions mai ha estat tan alta en l’últim període (+19 punts respecte al 2022), cosa que aprofundeix la magnitud del col·lapse de Macron.
Per què aquest col·lapse de Macron?
Les reformes de les pensions, una caiguda vertiginosa dels salaris per la inflació, una ofensiva sense precedents de destrucció dels serveis públics (començant per l’escola i els hospitals), qüestionament de les llibertats democràtiques, llei d’immigració, guerra a Ucraïna i Palestina… totes elles mesures reaccionàries imposades durant set anys per Macron al servei del capital financer, que no només no han obtingut cap suport sinó que només han pogut implementar-se a costa de decisions autoritàries que l’arsenal de la V República permet (només vint-i-tres recursos al 49.3), provocant inevitablement el rebuig.
Fent ple ús de l’arsenal mediàtic, organitzant odioses campanyes de calúmnies contra La França Insumisa (LFI) i, en particular, contra Jean-Luc Mélenchon, aplicant almenys en part el programa de l’Agrupació Nacional (RN), Macron ha aconseguit fer de la RN el receptacle de part de la ira i el rebuig que s’expressa contra ell.
A quin preu? A costa d’enfonsar el seu propi bàndol, obrint a RN la possibilitat d’ocupar el lloc central de defensor de les institucions de la V República en nom del capital financer.
Però hi ha un però…
Perquè aquesta nauseabunda operació política es completés, LFI hauria d’ haver estat erradicada, la qual cosa constituïa inicialment l’ objectiu no declarat de la dissolució. També en aquest terreny, Macron ha patit un complet fracàs. En primer lloc, per la constitució del Nou Front Popular (NFP), al centre del qual ha estat, des del principi, LFI, amb més de 55.000 nous membres registrats des de les eleccions europees.
Dels 32 diputats de l’NFP elegits en la primera volta, 19 són de LFI, cinc vegades més que el 2022. A més d’aquestes reeleccions, 111 candidats de LFI estaran presents, en primer o segon lloc, en la segona volta. Les dades procedents de les circumscripcions electorals indiquen que els candidats de LFI van aconseguir resultats molt importants als barris populars.
Aquest és el resultat de l’orientació de ruptura implementada en particular amb motiu de la reforma de les pensions, durant les revoltes contra la violència policial i, recentment, per exigir un alto el foc immediat a Palestina.
És LFI en qui confien milions i milions de persones, que han decidit aprofitar la votació per expressar el seu rebuig a les polítiques de Macron, el seu rebuig al sistema, la seva voluntat de «¡que se’n vagin tots!».
En la primera i segona volta, és evident que el POI no crida a votar els candidats de tota la dreta: els de Macron-Attal, Horitzó d’Edouard Philippe, Ensemble, LR, etc.
El POI fa seva la posició, particularment adaptada al context de la lluita electoral, de La França Insumisa formulada per Jean-Luc Mélenchon la nit dels resultats: «La nostra consigna és simple, directa i clara: ¡ni un vot, ni un escó més per a l’RN!», precisant que «en la hipòtesi que l’RN quedés en primera posició, i nosaltres quedàrem en tercer lloc, retiraríem la nostra candidatura».
El POI està convençut que la posició adoptada per Olivier Faure de demanar el vot a favor d’Elisabeth Borne, com va indicar en les primeres hores després dels resultats, pot sembrar confusió i desconcert.
Després dels resultats de les crides a votar per Chirac, i després per Macron, que suposadament havien d’aturar l’ascens de l’RN i les conseqüències verificables per a tothom, tornar al mateix demostra, com a mínim, una ceguesa increïble.
El POI està sorprès per la rapidesa amb què els macronistes han cridat a votar per François Ruffin. En aquest cas hauria estat més prudent reflexionar i preguntar-se sobre el seu fracàs contra RN en el seu propi feu, en lloc de continuar amb les combinacions habituals de la V República.
Finalment, el POI comprèn la ferocitat amb què totes les figures de la dreta s’apressen a buscar acords amb el que anomenen, per necessitar-ho així per a la seva causa, «forces democràtiques», «forces republicanes» dins del Nou Front Popular.
Acords que exclouen LFI, sent Jean-Luc Mélenchon, en vista dels resultats ja assolits per LFI, encara més insultat, difamat i atacat sense treva.
El POI també comprèn l’intent desesperat del president Macron d’estudiar cas per cas possibles acords amb els candidats de l’NFP que li semblin compatibles, per salvar-se d’una derrota total i esperar combinacions a la segona volta.
El 7 de juliol, amb LFI, votar pel Nou Front Popular
Res és més urgent avui que enfortir aquesta força, enfortir LFI, lluitant perquè el 7 de juliol es triï el màxim nombre de diputats de LFI.
En qualsevol cas, i sigui quina sigui la majoria que surti de les urnes, siguin quins siguin les maniobres i artimanyes que es posin en marxa, les mesures antiobreres no trigaran a posar les masses en contra dels que les prenguin, en contra de RN o de qualsevol altre.
Pel que fa a nosaltres, amb LFI, donem suport a tots els processos de rebuig a aquestes mesures, totes les reivindicacions essencials que les masses tractaran d’imposar, que són i seran el segell distintiu de la situació.
