Archivo de la etiqueta: movilización

Davant l’1 de Maig. No és l’hora de la mobilització unida?

Carta Setmanal 832 per descarregar en PDF

En aquest primer de maig de 2021 la Carta Setmanal reprodueix íntegrament laDeclaració de el Comitè de Redacció d’Informació Obrera titulada amb la pregunta que molts treballadors, joves, estudiants, pensionistes, dones treballadores, autònoms, treballadors de camp i de la ciutat, els milions de multats, els de la llei mordassa, els de Vallecas i els sanitaris a la vora l’exte- nuació es pregunten …

Es celebra el dia internacional de la clas- se treballadora en una situació molt di- fícil. 800.000 treballadors segueixen en un ERTO, alguns des de fa més d’un any (per- dent, en el millor dels casos, una quarta part dels seus salaris). Altres centenars de milers han perdut la feina i no tenen perspectives de trovar-ne una altra. Més de quatre mi- lions d’aturats, xifra oficial. Més de 80.000 morts per la COVID i per la destrucció de la sanitat pública, mentre les vacunes, presen- tades com l’única solució, queden en mans dels interessos de multinacionals farmacèu- tiques que posen els seus beneficis per sobre de la salut i la vida de milions.
Mentre el Govern promet la recuperació econòmica amb fons europeus, empreses que porten un any alimentades amb milers de milions de Govern, es llancen a tan- car i acomiadar. En la indústria, Nissan, Alcoa (Altres anuncien ERO, com Ford a València). A les grans cadenes comer- cials, s’anuncien milers d’acomiadaments a El Corte Inglés, Zara, H & M, Adolfo Domínguez, que volen aprofitar l’ocasió per tancar botigues i passar a la venda per internet. A la banca, s’anuncien més de 18.000 acomiadaments, 8.300 en Caixa- bank, en ocasió de la fusió amb Bankia (que es va empassar 21.000 milions de fons públics). Al BBVA, són 3.800 aco- miadaments, i el tancament d’un 22,5% de les oficines. En el Santander, 3.600, a Ibercaja 750, al Sabadell, 1.800 (en els tres casos, amb acord sindical). El BBVA al·lega com a motiu per acomia-

dar la “transformació digital” finançada amb ajuts europeus i governamentals. Les multinacionals i els bancs es beneficien de les facilitats per acomiadar que els do- nen les reformes laborals, i se n’aprofiten de la prohibició i auto-prohibició de ma- nifestacions, mentre altres aglomeracions tenen tots els permisos.Aquesta onada de tancaments i acomia- daments, una veritable catàstrofe social, amb tantes ajudes de govern autodeno- minat “progressista”, es cobreix amb excuses indecents. El ministre Escrivà es limita a declarar que els bancs “haurien de recordar” els ajuts públics que van rebre en l’anterior crisi, sense passar-los la factura. Yolanda Díaz declara que Uni- des Podem ja va advertir que la fusió de Caixabank i La Caixa suposava “riscos” per a l’ocupació, i Nadia Calviño supli- ca a el Banc d’Espanya que cobreixi els acomiadaments massius amb limitacions hipòcrites dels sous i bonus dels alts exe- cutius dels bancs.Els dirigents sindicals, en lloc d’organit- zar la mobilització unida de tots els sec- tors amenaçats de tancaments i acomiada- ments, negocien sense dir ni piu, empresa per empresa, unes indemnitzacions cada vegada pitjors per als treballadors aco- miadats.Aquest 1 de maig, podran al·legar el diàleg social després de quatre anys de ajornar la derogació de la reforma laboral? A sobre, el Govern limita el contingut d’aquesta derogació més que parcial que, en plena

epidèmia d’acomiadaments, no preveu to- car les rebaixes d’indemnitzacions inclo- ses en les reformes de Zapatero i Rajoy. En el diàleg social s’anuncia una nova i pitjor reforma laboral dictada per les au- toritats reaccionàries de Brussel·les.No hi falta la voluntat de la població tre- balladora de mobilitzar-se. Per contra, la classe resisteix. Aquí hi ha els companys d’Airbus, que han parat la intenció de l’empresa de tancar la factoria de Puerto Real. Aquí hi ha els pensionistes, que no paren en la seva mobilització, les mobilit- zacions per la sanitat que recorren barris i ciutats obreres d’un extrem a un altre de país. I aquí està com a prova que és possi- ble vèncer, la recent derogació de l’article antipiquets, el 315.3 del Codi Penal, fruit de la mobilització.Per a milions de treballadors, per a la ma- joria social, és insuportable que dia rere dia s’enfonsin la feina i les condicions de vida. Crida el Govern a la unitat contra els franquistes de Vox, però cada dia que el Govern manté les reformes laborals, el desastre sanitari i educatiu, li està donant armes polítiques i electorals a Vox i al PP. Només la classe treballadora amb la seva mobilització pot obrir una sortida a la greu situació. Mobilitzant-se en defensa de les seves reivindicacions, per la recuperació de la sanitat pública, per les pensions, per la derogació de les contrareformes. Per això van aixecar els treballadors les seves organitzacions sindicals i polítiques. I els treballadors no renunciaran.

Ante el 1 de Mayo. ¿No es la hora de la movilización unida?

Carta Semanal 832 en catalán

Carta Semanal 832 para descargar en PDF

En este primero de mayo de 2021 la Carta Semanal reproduce íntegramente la Declaración del Comité de Redacción de Información Obrera titulada con la pregunta que muchos trabajadores, jóvenes, estudiantes, pensionistas, mujeres trabajadoras, autónomos, trabajadores del campo y de la ciudad, los millones de multados, los de la ley mordaza, los de Vallecas y los sanitarios al borde la extenuación se preguntan…

Se celebra el día internacional de la clase trabajadora en una situación muy difícil. 800.000 trabajadores siguen en un ERTE, algunos desde hace más de un año (perdiendo, en el mejor de los casos, una cuarta parte de sus salarios). Otros cientos de miles han perdido su trabajo y no tiene perspectivas de encontrar otro. Más de cuatro millones de parados, cifra oficial. Más de 80.000 muertos por la COVID y por la destrucción de la sanidad pública, mientras las vacunas, presentadas como la única solución, quedan en manos de los intereses de multinacionales farmacéuticas que ponen sus beneficios por encima de la salud y la vida de millones. Sigue leyendo

La Monarquía, Bruselas y la CEOE exigen un “gobierno estable” ya

(Publicado en la Carta Semanal 741ver en catalán)

Qué duda cabe de que detrás de un adjetivo amable se pueden ocultar contenidos distintos. ¿Quién va a estar en desacuerdo con un gobierno «estable»? Pero, ¿qué quieren decir los portavoces de la Corona, como el ABC o El País, cuando hablan de «gobierno estable»? Garamendi, presidente de la CEOE, es más claro, cuando dice que «es necesario un gobierno estable para continuar las reformas». Y cuando habla de reformas, la precisión es aún mayor, se trata de continuar con la reforma laboral (y profundizarla), con el desmantelamiento del sistema de pensiones y todas las garantías que los trabajadores arrancaron al régimen en la lucha contra el franquismo y después de la muerte de Franco. Y, como derechos sociales y derechos democráticos van de la mano, esto va a la par con el reforzamiento de las leyes liberticidas, o la reafirmación de que los pueblos no tienen otro derecho que respetar y acatar la constitución del 78 que consagraba la unidad de las instituciones del Estado, heredadas del franquismo. Eso que la Constitución llama la «unidad indisoluble de la Nación Española», y que no es más que la negación de la verdadera unidad y fraternidad entre los pueblos, sobre la base de la democracia y los derechos sociales.

Sigue leyendo

Dos años de ayuntamientos del cambio, de la frustración a la esperanza o a la desilusión

(Publicado en la Carta Semanal 632)

Las elecciones municipales de 2011 pusieron al PP al frente de la mayor parte de los grandes ayuntamientos. Eran tiempos en los que el PSOE, arrastrado por su gestión de la crisis, basada en la aplicación generalizada de recortes, culminando en la reforma del artículo 135 de la Constitución, había perdido el gobierno y también perdió varias comunidades autónomas. Frente a esta supuesta oleada conservadora se levantaba una oleada de indignación que se dejaba oír al grito de ¡No nos representan! Y ¡lo llaman democracia y no lo es!

Sigue leyendo

La clave para desbloquear la situación está en la movilización de la clase obrera

(Publicado en la Carta Semanal 575)

Carta-575Para los medios de comunicación -todos los privados, sin excepción, propiedad de grandes grupos financieros o grandes fortunas, y los públicos, controlados por el Gobierno- los congresos sindicales no suponen más noticia que la elección de uno u otro dirigente.

No es de extrañar, el objetivo de esos medios es contribuir a mantener la dominación del capital financiero, tanto por medio de los artículos “de opinión”, como por medio de las supuestas noticias.

Sigue leyendo