(Publicat a la Carta Setmanal 770 – veure en castellà)

Les manifestacions d’aquest diumenge 16 de febrer en les principals ciutats de Lleó, convocades per UGT i CCOO contra les conseqüències del tancament de les mines i exigint un pla de reindustrialització són una expressió aguda de la crisi que travessa avui pràcticament tots els sectors productius del país. No és una particularitat espanyola, fins i tot un famós economista tan acèrrim defensor del capitalisme com Paul Krugman declarava recentment que les economies europees estan en l’àmbit financer pitjor que en 2007. En efecte, no cal ser molt intel·ligent per a comprendre que la causa és el mateix sistema de producció capitalista embarcat en una nova guerra comercial, on els monopolis, les multinacionals i els trusts estan disposats a tot per a sobreviure, arrossegant als estats i empenyent a tots els governs a arrasar amb totes les conquestes socials i democràtiques. És en aquest marc que hem d’integrar la resposta, la revolta dels pobles, de nord a sud, d’est a oest, amb els treballadors i la joventut al capdavant.

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 769 – veure en castellà)

El 22 de febrer de 2019, contra el 5è mandat de Buteflika, el poble algerià es va llançar al carrer per milions. Era la resposta a l’última provocació del règim. L’aixecament revolucionari del poble algerià, expressió dels processos revolucionaris que estan obrint-se pas a escala internacional, és profund, cerca acabar amb el règim que va confiscar la revolució de 1962.

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 768 – veure en castellà)

Als militants, als treballadors i treballadores, a la joventut de tots els pobles de l’Estat

El període obert amb la formació del govern de coalició PSOE/PODEM amb el suport parlamentari de partits bascos i catalans suscita, sens dubte, expectatives i, en molts casos, il·lusions –encara que siguin limitades– en amplis sectors de la classe obrera, la joventut i, en particular, al poble català.

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 767 – veure en castellà)

El nou ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá declarava recentment a París que, en matèria de jubilacions, la seva referència, “sens dubte”, és la reforma de 2011, la derogació de la qual reivindiquen els pensionistes en les seves mobilitzacions. “Crec que la reforma de l’any 2011 està bé i no hi ha per què pujar l’edat de jubilació a Espanya”, va dir. I va afegir que el calendari establert en aquesta reforma, promulgada pel Govern de Zapatero en desenvolupament de l’Acord Social i Econòmic (ASE), signat el 2 de febrer de 2011 pel govern amb la patronal i els dirigents d’UGT i CCOO, “és un punt de partida perfecte i no hi ha per què tocar-lo”. Però va afegir que caldrà veure com “l’edat efectiva de jubilació s’acosta a la pactada en 2011”, que actualment està en seixanta-cinc anys i deu mesos i que aconseguirà els seixanta-set anys en 2027. En això –va dir- cal treballar “amb els incentius correctes”.

Sigue leyendo →