(Publicat a la Carta Setmanal 762 – veure en castellà)

La Constitució del 78 atorga al rei poders amplis, que li constitueixen com la clau de volta del règim. És hereu de la dinastia borbònica i, alhora, hereu del dictador Franco, que va designar al seu pare, Joan Carles I, després d’educar-li en els «principis fonamentals» del Moviment, als quals va jurar fidelitat, com el seu hereu com a Cap d’Estat. No ha d’oblidar-se que va ser coronat a penes l’endemà passat de la declaració de la defunció del dictador. I en 2014 va abdicar en favor de l’actual rei, Felip VI. Com a hereu de Franco, és el cap i custodi de tot l’aparell d’Estat heretat del franquisme i, com a tal, és l’únic amb comandament real sobre l’aparell militar, judicial i policial concreció d’aquest aparell d’Estat heretat del franquisme. Com es va demostrar en el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, quan tots els alts comandaments militars, tant insurrectes com passius, només van obeir les ordres que finalment, després de molts dubtes, va dictar el seu pare Juan Carlos, després d’haver passat per sobre del govern i del ministre de defensa, el tinent general Gutiérrez Mellado.

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 761 – veure en castellà)

El 3 d’octubre de 2018, l’endemà passat del referèndum català, que la policia i la guàrdia civil van intentar impedir amb la repressió, el cap de l’Estat, el rei Felip VI, hereu de la corrupta dinastia borbònica i del dictador Franco, va pronunciar un discurs televisat en el qual va anomenar a totes les forces de l’Estat a combatre per tots els mitjans contra el desig del poble català de decidir lliurement el seu futur i a perseguir als dirigents republicans catalans.

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 760 – veure en castellà)

A ningú se li escapa l’estreta vinculació dels atacs als sistemes de pensions públics amb els interessos dels fons privats, impulsats pel capital financer i les seves institucions, la banca, les asseguradores i els governs al seu servei.

Des del 5 de desembre passat, en tota França, joves, treballadors, jubilats, armilles grogues, sindicats, es manifesten per centenars de milers per la retirada de la reforma de les pensions de Macron i Delevoye. En el moment d’escriure aquestes línies, després d’una setmana de crisi governamental, Jean Paul Delevoye, ministre dels fons de pensions, acaba de dimitir en conèixer-se la seva vinculació amb aquests.

Reproduïm un article de l’nº 543 de Informations Ouvrières, òrgan de el Partit Obrer Independent de França (POI), de l’12 a el 18 de desembre 2019.

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 758 – veure en castellà)

Quan s’escriu aquesta carta s’està celebrant a Madrid el judici contra 12 joves que van participar el 14 de desembre de 2013 en una manifestació contra el projecte de Llei Mordassa convocada per la Coordinadora 25S. Els 12 jutjats, que en el moment dels fets comptaven amb entre 17 i 23 anys, van ser identificats pel que sembla, segons diverses declaracions, per la policia abans que es produís intervenció policial i consegüent xoc (estaven fitxats il·legalment), diversos no van ser detinguts durant els «disturbis», sinó pocs dies després en els seus instituts o en els seus domicilis. Caldrà veure la lectura dels fets que fa la sentència (el judici està inconclús). Ara, en el judici, a 9 d’ells els demana la fiscalia 6 anys de presó per atemptat i resistència a l’autoritat i desordres públics. L’acusació no compta amb més proves que les declaracions dels policies. La vista oral ha estat marcada pel valent No dels acusats a la proposta que els va fer la fiscalia just abans del judici de lliurar-los de la presó si reconeixien el fals delicte que els imputen.

Sigue leyendo →