(Publicat a la Carta Setmanal 685 – veure en castellà) – AENC: Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva

Després de la signatura de l’acord sobre pujada del Salari Mínim i la de l’acord de Funció Pública, algunes persones de la direcció dels sindicats han proclamat als quatre vents que “ha tornat el Diàleg Social”, i presumeixen de les millores aconseguides en aquests acords. Però aquesta defensa no és unànime dins del moviment sindical i fins i tot dins de les mateixes confederacions d’UGT i CCOO.

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 684 – veure en castellà)

La seva Majestat està de visita en els EUA. El que, en primer lloc, posa de manifest que la Casa Real té el do de l’oportunitat, ja que la visita del borbó ha coincidit amb l’enorme crisi política que sacseja a l’administració Trump després de la decisió de «engabiar» a milers de nens separats dels seus pares «emigrants irregulars», una decisió que ha collit rebuig i crítiques de tots els colors, incloent els de molts “aliats” (entre els quals no estaven ni Felip VI ni el govern espanyol, que han preferit “mirar per a un altre costat” per no irritar a l’amfitrió Trump).

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 683 – veure en castellà)

El cas del vaixell «Aquarius» amb 629 refugiats a bord ha col·locat a primera pàgina la tragèdia dels refugiats. Els governs d’Itàlia i Malta s’han negat a que desembarqués els refugiats en algun dels seus ports i finalment ha estat el govern de Pedro Sánchez, invocant “raons humanitàries”, qui ha ofert com a destinació el port de València. Alhora es utilitzat com arma propagandística per part d’alguns governs autonòmics l’oferta d’acollir a alguns d’aquests refugiats, i al mateix temps com arma política llancívola en el cas dels governs que no ho hagin fet.

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal nº 682 – veure en castellà)

La política que porti a terme el govern que ha format Pedro Sánchez està per veure. Dependrà de molts factors. Tenint només 85 diputats, dependrà de l’aritmètica parlamentària, per descomptat. Però, sobretot, del desenvolupament concret de la lluita de classes. I, naturalment, de la seva pròpia voluntat i per tan de la política que proposi.

Sigue leyendo →