Archivo de la categoría: Cartas-catalán

El rei i els seus «amics»

(Publicat a la Carta Setmanal 684veure en castellà)

La seva Majestat està de visita en els EUA. El que, en primer lloc, posa de manifest que la Casa Real té el do de l’oportunitat, ja que la visita del borbó ha coincidit amb l’enorme crisi política que sacseja a l’administració Trump després de la decisió de «engabiar» a milers de nens separats dels seus pares «emigrants irregulars», una decisió que ha collit rebuig i crítiques de tots els colors, incloent els de molts “aliats” (entre els quals no estaven ni Felip VI ni el govern espanyol, que han preferit “mirar per a un altre costat” per no irritar a l’amfitrió Trump).

Sigue leyendo

Davant el cas Aquarius – La tragèdia i el cinisme

(Publicat a la Carta Setmanal 683veure en castellà)

El cas del vaixell «Aquarius» amb 629 refugiats a bord ha col·locat a primera pàgina la tragèdia dels refugiats. Els governs d’Itàlia i Malta s’han negat a que desembarqués els refugiats en algun dels seus ports i finalment ha estat el govern de Pedro Sánchez, invocant “raons humanitàries”, qui ha ofert com a destinació el port de València. Alhora es utilitzat com arma propagandística per part d’alguns governs autonòmics l’oferta d’acollir a alguns d’aquests refugiats, i al mateix temps com arma política llancívola en el cas dels governs que no ho hagin fet.

Sigue leyendo

Qui és qui al nou govern de Pedro Sánchez

(Publicat a la Carta Setmanal nº 682veure en castellà)

La política que porti a terme el govern que ha format Pedro Sánchez està per veure. Dependrà de molts factors. Tenint només 85 diputats, dependrà de l’aritmètica parlamentària, per descomptat. Però, sobretot, del desenvolupament concret de la lluita de classes. I, naturalment, de la seva pròpia voluntat i per tan de la política que proposi.

Sigue leyendo

Va caure Rajoy… I ara què?

(Publicat a la Carta Setmanal nº 681veure en castellà)

La caiguda de Rajoy aprofundeix la crisi del règim monàrquic: els treballadors i els pobles necessiten exigir les seves reivindicacions tant temps negades, però el capital (amb l’amenaça de la prima de risc) i l’aparell d’Estat exigeixen que es mantinguin totes les retallades i les contrareformes i es maniobri per negar el dret a decidir.

Sigue leyendo

Després de la sentència del cas Gürtel va esclatar la crisi

(Publicat a la Carta Setmanal nº 680veure en castellà)

Després de la detenció per corrupció i blanqueig de capitals de l’exministre Zaplana, la sentència de l’Audiència Nacional sobre la trama Gürtel suposa un nou element de la crisi política latent, que després d’ella ha pres una dimensió qualitativament més aguda. Tota la premsa afí al règim ho admet. No només és que s’hagi condemnat a uns quants corruptes, és que la sentència estableix, negre sobre blanc, la responsabilitat del PP, l’existència d’una “caixa B” de pagaments en negre, i fins i tot que l’encara president del Govern, Mariano Rajoy, va mentir a les seves declaracions davant el tribunal. La direcció de CCOO assenyala en un comunicat que ha fet públic que “de no actuar a temps per solucionar aquesta situació, podríem assistir a una greu deterioració de l’estabilitat política i institucional de la democràcia espanyola”

Sigue leyendo

Davant la presa de possessió del nou govern de la Generalitat

(Publicat a la Carta Setmanal nº 679veure en castellà)

El dilluns 14 de maig, en segona votació, el Parlament de Catalunya va triar per 66 vots a favor, 65 en contra i 4 abstencions, a Joaquim Torra com a nou  president de la Generalitat. Més enllà d’acabar amb un llarg període de suspensió de l’autonomia i d’aplicació del 155, el que en aquests moments es pregunten molts treballadors és si l’elecció del nou president, i la consegüent formació d’un nou govern de la Generalitat, va a obrir una perspectiva diferent, o no. Si va a facilitar l’aspiració majoritària del poble català de derrotar al PP i trobar una sortida democràtica a la situació, o no. Vegem alguns elements.

Sigue leyendo

Declaració del Congrés del Partit Obrer Socialista Internacionalista

(Publicat a la Carta Setmanal nº 678veure en castellà)

Als treballadors i treballadores, militants, dones i joves

El POSI, fundat en 1980, ha celebrat el seu 23º Congrés. Som la secció a Espanya de la IV Internacional, fundada per León Trotski i altres militants per preservar els principis i l’esperit de les internacionals obreres.

El nostre congrés s’ha reunit en un moment en què la immensa majoria de la població viu en una situació d’extrema crisi, d’amenaça i d’incertesa pel seu futur. Aquesta situació no és el resultat ni de causes naturals ni de la fatalitat, sinó de la política seguida pels governs, d’un o un altre signe, tant al nostre país com als principals països industrialitzats, governs que no busquen el benestar de la majoria, sinó preservar els interessos d’una minoria de hipermillonaris, banquers i especuladors. Política que és també la de les institucions del capital, l’ONU, el FMI, la Unió Europea. Una política que provoca l’actual guerra comercial, la guerra contra els drets i contra els pobles, en particular a Orient Mitjà. Aquesta política amenaça la supervivència dels pobles i del planeta, dilapidant la riquesa de les nacions, qüestionant el futur de la joventut, els drets de les persones treballadores, de les dones i dels pensionistes. Quan es governa al servei dels mercats, no pot haver-hi democràcia.

Sigue leyendo

Declaració del POUS, secció portuguesa de la Quarta Internacional

Fora el govern Passos Coelho / Troika

Retirada del Memoràndum de la Troika i de totes les mesures d’ajust

Front unit de les organitzacions sindicals i polítiques dels treballadors

Per una Assemblea de la República sobirana

sense cap subordinació a les institucions del capital financer internacional

Per un Govern que reprengui el camí del 25 d’Abril

Sigue leyendo

Els traballadors de l’ensenyament en nom de tota la classe obrera han impostat una important reculada al governo Passos Coelho/Troica a Portugal

La crisi oberta al govern portuguès –i, com tot sembla indicar, tancada en fals– ha sacsejat les Borses i el Mercat de deute. El ministre de Finances, Vítor Gaspar, en dimitir el dilluns 1 de juliol, ha explicat clarament que el problema que li ha portat aquesta decisió és “l’erosió del suport popular a les reformes”, és a dir, la resistència de les masses treballadores a la destrucció de tots els seus drets i conquestes.

Sigue leyendo