(Publicat a la Carta Setmanal 758 – veure en castellà)

Quan s’escriu aquesta carta s’està celebrant a Madrid el judici contra 12 joves que van participar el 14 de desembre de 2013 en una manifestació contra el projecte de Llei Mordassa convocada per la Coordinadora 25S. Els 12 jutjats, que en el moment dels fets comptaven amb entre 17 i 23 anys, van ser identificats pel que sembla, segons diverses declaracions, per la policia abans que es produís intervenció policial i consegüent xoc (estaven fitxats il·legalment), diversos no van ser detinguts durant els «disturbis», sinó pocs dies després en els seus instituts o en els seus domicilis. Caldrà veure la lectura dels fets que fa la sentència (el judici està inconclús). Ara, en el judici, a 9 d’ells els demana la fiscalia 6 anys de presó per atemptat i resistència a l’autoritat i desordres públics. L’acusació no compta amb més proves que les declaracions dels policies. La vista oral ha estat marcada pel valent No dels acusats a la proposta que els va fer la fiscalia just abans del judici de lliurar-los de la presó si reconeixien el fals delicte que els imputen.

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 757 – veure en castellà)

La reforma laboral de 2012 flexibilitza encara més l’acomiadament “objectiu” i en particular la reiteració de baixes laborals. Ara, el ple de Tribunal Constitucional ha avalat la constitucionalitat d’aquesta retallada de drets, que contravé l’art. 6.1 del Conveni 158 de l’OIT, que determina que l’absència del treball per motiu de malaltia o lesió no ha de constituir una causa justificada de terminació de la relació de treball. El TC nega que existeixi aquesta contradicció.

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 756 – veure en castellà)

El potent moviment revolucionari iniciat el 18 d’octubre quan els estudiants de Santiago van decidir NO pagar els bitllets de metre (que havien estat augmentats de 800 a 830 pesos) ha modificat radicalment totes les relacions socials i polítiques del país. Es tracta de l’inici d’un procés revolucionari.

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 754 – veure en castellà)

Les eleccions generals són imminents, i, no obstant això, és ben escàs l’ambient electoral que es viu fora dels aparells dels grans partits. De fet, després de la negativa de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias a formar un govern que donés resposta a les principals reivindicacions de la classe treballadora i de la joventut -govern que era perfectament possible- molts es pregunten si val la pena tornar a votar, i plantegen abstenir-se. Uns altres volent anar a votar per a evitar un nou govern de la dreta. I alguns es plantegen si provar amb noves opcions.

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 753 – veure en castellà)

La publicació trimestral de la revista teòrica de la IV internacional, publicada simultàniament en cinc idiomes (francès, anglès, espanyol, portuguès i alemany), és una conquesta i materialitza els progressos realitzats en l’activitat centralitzada de la IV Internacionals i les seves seccions.

Publicant aquí una presentació del contingut dels diferents articles que constitueixen el resum d’aquest número, volem ajudar a tots els militants a preparar la seva discussió i a organitzar una difusió expandida.

Revisem breument el sumari d’aquest número de 60 pàgines.

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 752 – veure en castellà)

Dedicarem aquesta Carta Setmanal a analitzar les diferents reaccions i pronunciaments que ha suscitat la sentència del Tribunal Suprem contra els republicans catalans. En particular, les de les organitzacions polítiques que avui representen a la classe treballadora, i les dels sindicats i moviments socials.

Escrivim sobre el rerefons de la immensa resposta que està donant el poble de Catalunya, i de forma més decidida la seva joventut, que no comenta ni promet, ni amenaça sinó que vol resoldre la situació insostenible.

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 751 – veure en castellà)

En el moment que aquesta Carta és publicada, està a boca de sentència contra els republicans catalans. La premsa anuncia des de divendres que el Tribunal Suprem descarta el delicte de rebel·lió consumada i que l’assumpte es quedaria en sedició. Per a qualsevol observador imparcial el judici ha estat una pura farsa.

Per a nosaltres, que no som imparcials, el judici i la probable sentència són una evidència que l’herència franquista segueix ben viva, particularment en les institucions de justícia. Davant d’això no només la mobilització contra les probables sentències és un deure, sinó que és una necessitat democràtica, una exigència a totes les organitzacions que diuen defensar els drets socials i democràtics.

La polèmica del moment és la decisió del govern de treure les restes del dictador genocida Franco del lloc d’honor que ocupen en la Basílica de la Vall dels Caiguts per a portar-los a un panteó privat, una decisió a la qual s’oposen la família del dictador, la Fundació Francisco Franco, i el prior benedictí de la Basílica (que ha estat candidat per la Falange en diverses eleccions). També s’oposa el jutge de Madrid José Yuste Bastarreche, que ha intentat paralitzar la llicència d’obra necessària per a desenterrar a Franco.

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 750 – veure en castellà)

Abordem el tema mediambiental amb aquesta Carta que tracta de ser una invitació al debat i a l’acció política. Seran benvingudes totes les opinions i aportacions.

En les últimes setmanes ha augmentat la presència del debat ecologista amb missatge que avisen de la greu situació mediambiental. Es parla que la situació pot ser irreversible. Augment de les temperatures, del nivell de les aigües i la contaminació. Els residus, sobretot els plàstics ho inunden tot. Si no es limita l’augment de la temperatura a 1,5 graus, els efectes de l’escalfament global seran «duradors o irreversibles», assenyala un informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l’ONU.

Sigue leyendo →

(Publicat a la Carta Setmanal 749 – veure en castellà)

Per al capital financer, la destrucció del sistema públic de pensions és un objectiu estratègic, tant a Espanya com en molts altres països. Amb la destrucció del sistema de repartiment, basat en la solidaritat entre generacions, on les cotitzacions dels treballadors i treballadores actuals paguen les pensions de les persones jubilades, i la seva substitució per un sistema de capitalització, en què cada treballador tindria una «guardiola» en un fons de pensions on aniria ficant diners per a la seva jubilació, el capital financer aconseguiria dos objectius molt importants per a ell.

Sigue leyendo →